-
La primera descripció detallada i il∙lustrada data del s. XV i es troba als manuscrits de Leonardo da Vinci.
En aquell moment la cambra obscura era una habitació fosca, sense llum, en la que hi havia un forat o
orifici pel que passava la llum de manera que sobre la paret d’enfront es projectava una imatge invertida -
Entre els segles IX i XI es troben referències de la càmera
obscura en escrits de científics àrabs. Cal destacar la figura
d’Alahazeni, matemàtic àrab que al s. X dC, va demostrar,
a través dels seus experiments i d’un estudi i descripció
detallada dels ulls, -
una de les primeres mencions conegudes de la càmera obscura es troben a un escrit
xinès datat al segle V a C. Mo Tzu. -
-
L’interès per les cambres obscures va ser tan gran que es van acabar construint en fusta, com si fossin
armaris, que es podien transportar allí on fos necessari per a representar la realitat. Tenien una mida que
permetia que una persona estigués dins, de peu, dibuixant. -
A principis del s. XVIII el naturalista alemany Henrich Schulze, que va descobrir que alguns compostos com
la sal de plata es feien foscos en entrar en contacte amb la llum. Això va fer que els científics comencessin
a investigar la possibilitat de grafiar una imatge sobre un paper amb substàncies químiques fotosensibles. -
-
Les primeres imatges fotogràfiques permanents que es van obtenir daten de 1826 (s. XIX) i van ser obra
del científic francès Nicéphore Niepce.
Niepce les va anomenar heliogravats o heliografies. -
Cap al 1835 Daguerre va substituir la planxa de
peltre per una planxa recoberta d’una capa de
iodur de plata sensible a la llum, sobre la que es
produïen impressions en blanc i negre, de molta
més qualitat i amb molt de detall -
Cap al 1850 Gustave Le Gray va inventar el sistema del col∙lodió humit, que s’aplicava sobre una placa de
vidre neta i polida. El col∙lodió era sensibilitzat amb nitrat de plata, exposat a la cambra obscura i un cop
produïda la impressió es procedia al revelat amb sulfat de ferro amoniacal. -
L’any 1884 als Estats Units l’inventor George Eastman va
patentar una pel∙lícula que consistia en una tira llarga, que
primer era de paper i més endavant es va fabricar amb material
transparent i flexible, recoberta amb una emulsió sensible. Així
va nàixer la pel∙lícula de rodet. Aquest invent, juntament amb
els avenços en l’òptica i la mecànica de les càmeres va
possibilitar aparells més lleuger i manipulable. El procediment
de revelat també es va simplificar molt, gràcies a aquesta
aportació. -
La fotografia instantània és aquella que permet la impressió de la foto que s’acaba de fer. Aquesta va
néixer l’any 1938 i va ser obra de Edwin Land, un científic que prèviament havia inventat el filtre
polaritzador. Aquesta càmera va ser comercialitzada per l’empresa Polaroid i va ser llançada al mercat 10
anys després de ser inventada. -
-
El 1975 Kodak va encarregar a l’enginyer
Sasson la construcció de la primera càmera
digital de la que es té constància. Després de
mesos de treball va aconseguir un prototip
que utilitzava sensors CCD, que gràcies a
diminutes cèl∙lules fotoelèctriques captaven
la llum i la transformaven en corrent
elèctrica que era processada per la càmera,
que emmagatzemava les imatges en una
cinta magnètica. Pesava 3,60 kg i només feia
fotos en blanc i negre. -
El primer model de càmera digital es va comercialitzar l’any 1990, era la
Dycam model 1. Disposava d’un cable per a descarregar les imatges a un
ordinador. Després van venir la DC 40 de Kodak o la Quick‐Time d’Apple, que
era la versió per a ordinadors Mac. -
Al 1997 es va comercialitzar la primera càmera compacta, la
DC210 de Kodak, que era senzilla d’utilitzar, tenia un disseny
ergonòmic i disposava d’una pantalla LCD en color.
L’emmagatzematge es feia en una targeta de memòria. Aquesta
era molt similar a les càmeres digitals que podem trobar avui en
dia al mercat. -
El darrer avenç que s’ha produït en el camp de la fotografia va
lligat a l’aparició dels smartphones. L’any 2005 la telefonia
mòbil va llançar els smartphones o telèfons intel∙ligents, que
són els telèfons mòbils que tenim avui en dia i que incorporen
potents processadors, capaços d’executar multitud de funcions i
que a més es poden connectar a internet.
