-
Sagasta va substituir a Cánovas al poder,
-
Revolució contra Isabel II [bandejada a França el 30 de setembre]
La Revolució de 1868, anomenada la Gloriosa o Revolució de Setembre, també coneguda per la Septembrina, va ser una revolta militar amb elements civils que va tenir lloc a Espanya al setembre de 1868 i va suposar el destronament i exili de la reina Isabel II i l'inici del període denominat Sexenni Democràtic. -
Period: to
Periode Revolucionari
-
Period: to
Pau de Zanjón
Es coneix com a Pau de Zanjón o Pacte de Zanjón al document que estableix la capitulació de l'Exèrcit Libertador cubà enfront de les tropes espanyoles, posant fi a l'anomenada Guerra dels Deu Anys (1868-1878). Aquest acord no garantia cap dels dos objectius fonamentals d'aquesta guerra: la independència de Cuba, i l'abolició de l'esclavitud. -
Period: to
Regnat Amadeu l de Saboya
1873 Claudica com a rey -
INESTABILITAT de la Primera República
El primer intent republicà en la història d'Espanya va ser una experiència curta, caracteritzada per la inestabilitat política. En els seus primers onze mesos es van succeir quatre presidents del Poder Executiu, tots ells del Partit Republicà Federal, fins que el cop d'Estat del general Pavía del 3 de gener de 1874 va posar fi a la república federal proclamada al juny de 1873 -
Proclamació de la Primera República
La Primera República Espanyola va ser el règim polític vigent a Espanya des de la seva proclamació per les Corts, l'11 de febrer de 1873, fins al 29 de desembre de 1874, quan el pronunciament del general Martínez Campos va donar començament a la restauració de la monarquia borbònica. -
Period: to
PRIMERA REPÚBLICA
-
El Regnat d'Alfons XII: el sistema canovista i la Constitució de 1876
El sistema polític de la Restauració està absolutament lligat a la figura d'Antonio Cánovas del Castillo.
Cánovas era partidari de mantenir els Borbons i el vell sistema liberal antidemocràtic basat en el sufragi censatari. Defensava la idea moderada de la sobirania compartida de Rei i Corts. La Constitució de 1876 El règim de la Restauració es d'una nova constitució que, en el fonamental, és hereva de la moderada de 1845. Es van reunir unes Corts constituents amb majoria canovista. -
Finalitza la Segona Guerra Carlista amb la fugida a França de D.Carlos.
La Segona Guerra Carlina, Guerra dels Matiners o Campanya Montemolinista va ser un conflicte bèl·lic que va tenir lloc fonamentalment a Catalunya entre setembre de 1846 i maig de 1849 a causa del fracàs dels intents de casar a Isabel II amb el pretendent carlista, Carlos Luis de Borbó, que havia estat pretès per diferents sectors moderats d'Isabel, singularment Jaume Balmes i Juan Donoso Cortés, i del carlisme. No obstant això, Isabel II va acabar casant-se amb el seu cosí Francesc d'Assís. -
Period: to
REGNAT ALFONS Xll
-
Pablo Iglesias funda el PSOE i la UGT
-
Matrimoni d'Alfons XII amb Maria Cristina de Hapsburgo-Lorena
Maria Cristina d'Habsburg-Lorena (Gross-Seelowitz, Moràvia, Imperi Austríac, 1858 - Madrid, Espanya, 1929) fou reina consort d'Espanya de 1879-1885 paper su matrimoni amb Alfons XII. -
S'inicia el torn pacífic de governs entre conservadors i liberals
Torn pacífic de partits que garantiria l’estabilitat institucional mitjançant la participació en el poder de les dues famílies del liberalisme i que posaria fi a la intervenció dels militars en la vida política. Ambdós partits, però, van haver d’enfrontar-se permanentment amb problemes de divisió interna per l’aparició de diferents corrents d’opinió, especialment quan el partit es trobava en el govern. -
Abolició de la esclavitud a Cuba
En 1880, les corts espanyoles aproven la llei de "Patronats", encara que sigui cridada la Llei d'Abolició de l'esclavitud a Cuba, va ser signada pel propi rei Alfons XII, però deixa pendent el problema. La Reina Regent Maria Cristina el 1886 va signar una Ordre Reial que va posar fi als patronats, acabant amb l'esclavitud a Cuba. -
Nova Llei de Premsa
Amb l'arribada de Sagasta al poder el 1881, es deroga la Llei d'Impremta de gener de 1879 i es redacta la que seria, probablement, la llei d'impremta més liberal de totes les dictades a Espanya fins als nostres dies, coneguda com la llei Gullón . La seva vigència es va perllongar parcialment fins a la Llei de Premsa i Impremta d'abril de 1966, ja que no va ser revisat pels liberal-conservadors, tot i que no va tenir efecte durant la Dictadura de Primo de Rivera, ni durant la II República. -
Sagasta va substituir a Cánovas al poder
-
Mort d'Alfons XII i Regència de Maria Cristina
La Regència de Maria Cristina d'Habsburg és el període del regnat d'Alfons XIII d'Espanya en el que a causa de la minoria d'edat del rei Alfons XIII la direcció de l'Estat va ser exercida per la seva mare Maria Cristina d'Habsburg-Lorena. La regència comença al novembre de 1885 quan mor el rei Alfons XII -
Crisi econòmica i atur obrer
-
Period: to
Regència de Maria Cristina
-
Llei d'Associacions permet la creació de sindicats obrers
La Llei d'Associacions de 1887 era una llei típicament liberal. S'ocupa, en realitat, d'obligar a les agrupacions de persones que no tinguessin ànim de lucre a inscriure en un registre públic per sotmetre-les a un control "policial" de manera que les associacions il·lícites (cal suposar que el que es considerava il·lícit per una associació era molt més ampli que avui dia) eren convenientment dissoltes i els seus promotors o administradors, condemnats. -
Nova llei electoral restaura el sufragi universal
-
Atemptats anarquistes (Bomba del Liceu de Barcelona)
-
Conveni de Marràqueix posa fi a la Guerra de Melilla
-
Assassinat de Cánovas pels anarquistes
L'assassinat de Cánovas del Castell va tenir lloc el 8 agost de 1897 a l'balneari de santa Àgata (Guipúscoa) on el president del govern espanyol Antonio Cánovas del Castillo passava uns dies de descans i va ser obra de l'anarquista italià Michele Angiolillo, que va ser immediatament detingut , jutjat i executat. Durant el consell de guerra Angiolillo va justificar l'assassinat com una venjança per les tortures del procés de Montjuïc. -
Guerra amb els Estats Units
La guerra hispà-nord-americana, anomenada comunament a Espanya com a guerra de Cuba o Desastre del 98, a Cuba com a guerra hispà-cubà-nord-americana, ia Puerto Rico com a guerra hispanoamericana, va ser un conflicte bèl·lic que va enfrontar Espanya i als Estats Units en 1898, resultat de la intervenció nord-americana a la guerra d'Independència cubana. -
Pèrdua de les últimes colònies imperialistes. Tractat de París
El Tractat de París, signat el 10 de desembre de 1898, va donar per finalitzada la Guerra hispà-nord-americana i per ell Espanya va abandonar les seves demandes sobre Cuba, que va declarar la seva independència. Filipines va ser oficialment lliurada als Estats Units per 20 milions de dòlars, i Guam juntament amb Puerto Rico es van convertir en propietats nord-americanes també. -
Filipines
A les Filipines, l'ocupació nord-americana va degenerar en la guerra filipí-americana de 1899-1902. La resta de possessions espanyoles de l'Extrem Orient van ser venudes a l'Imperi alemany mitjançant el tractat hispano-alemany del 30 de febrer de 1899, pel qual Espanya va cedir a l'Imperi alemany els seus últims arxipèlags -les Mariannes (excepte Guam), les Palaos i les Carolines - a canvi de 25 milions de marcs. -
Majoria d'edat d'Alfons XIII
![Revolució contra Isabel II [bandejada a França el 30 de setembre]](https://s3.amazonaws.com/s3.timetoast.com/public/uploads/photo/10849073/image/ad35ecab8358f9e1846fc84cda66071a?X-Amz-Algorithm=AWS4-HMAC-SHA256&X-Amz-Credential=AKIAJB6ZCNNAN7BE7WDQ%2F20240510%2Fus-east-1%2Fs3%2Faws4_request&X-Amz-Date=20240510T164006Z&X-Amz-Expires=604800&X-Amz-SignedHeaders=host&X-Amz-Signature=32a87dd9ac684251f83191b40d2746157273c0f1ecb7dac2490fffe165352d3a)
