Els comtes-reis catalans

By anapeinado
  • Guifré I el Pelós
    878

    Guifré I el Pelós

  • Period: 878 to 897

    Guifré I el Pelós

    Fill de Sunifred I. Inicia la dinastia del Comtat de Barcelona
  • Guifré II
    897

    Guifré II

  • Period: 897 to 911

    Guifré II

    Fill de Guifré I
  • Sunyer I
    911

    Sunyer I

  • Period: 911 to 947

    Sunyer I

    Germà de l'anterior
  • Miró I
    947

    Miró I

  • Borell ll
    947

    Borell ll

  • Period: 947 to 966

    Miró I

    Fill de l'anterior, amb el seu germà
  • Period: 947 to 992

    Borrell II

    Borrell II va ser comte de Barcelona, ​​Girona i Osona, i comte d'Urgell.
  • Ramon Borrell
    992

    Ramon Borrell

  • Period: 992 to 1017

    Ramon Borrell

    Ramon Borrell, comte de Barcelona, ​​Girona i Osona i duc d'Hispània Citerior. El 992 es va casar amb Ermessenda de Carcassona.
  • Berenguer Ramon I
    1017

    Berenguer Ramon I

  • Period: 1017 to 1035

    Berenguer Ramon I

    El Corbat, fill de l'anterior.
  • Ramon Berenguer I
    1035

    Ramon Berenguer I

  • Period: 1035 to 1076

    Ramon Berenguer I

    El Vell, fill de l'anterior.
  • Ramon Berenguer II
    1076

    Ramon Berenguer II

  • Berenguer Ramon II
    1076

    Berenguer Ramon II

  • Period: 1076 to 1082

    Ramon Berenguer II

    Ramon Berenguer II, anomenat Cap d'Estopa en al·lusió a la seva espessa cabellera de color ros palla, va ser comte de Barcelona, ​​Girona, Osona, Carcassona i Rasez
  • Period: 1076 to 1097

    Berenguer Ramon II

    Era fill de Ramon Berenguer I i d'Almodis de la Marca. Al principi va governar al costat del seu germà bessó, Ramon Berenguer II.
  • Ramon Berenguer IIl
    1095

    Ramon Berenguer IIl

  • Period: 1095 to 1131

    Ramon Berenguer III

    Ramon Berenguer III, anomenat el Gran, va ser comte de Barcelona i Girona després de succeir al seu pare Ramon Berenguer II.
  • Ramon Berenguer lV
    1131

    Ramon Berenguer lV

  • Period: 1131 to 1162

    Ramon Berenguer lV

    Ramon Berenguer IV el Sant va ser comte de Barcelona, ​​Girona, Osona i Cerdanya, i princeps d'Aragó
  • Alfons I
    1162

    Alfons I

  • Period: 1162 to 1196

    Alfons I

    El Cast, fill de l'anterior
  • Pere I
    1196

    Pere I

  • Period: 1196 to 1213

    Pere I

    Comte de Barcelona i rei d'Aragó
  • Jaume I
    1213

    Jaume I

  • Period: 1213 to 1276

    Jaume I

    Jaume I d'Aragó el Conqueridor va ser rei d'Aragó, de València i de Mallorca, comte de Barcelona, ​​comte d'Urgell
  • Pere II
    1276

    Pere II

  • Period: 1276 to 1285

    Pere II

    el Gran o "dels francesos" per la victòria de coll de Panissars el 1285. Fill de l'anterior
  • Alfons II
    1285

    Alfons II

  • Period: 1285 to 1291

    Alfons II

    Alfons II d'Aragó anomenat el Cast o el Trobador, va ser rei d'Aragó i comte de Barcelona
  • Jaume II
    1291

    Jaume II

  • Period: 1291 to 1327

    Jaume II

    Germà de l'anterior. Inicialment rei de Sicília, promourà la gran expansió mediterrània a Sardenya i sobr els ducats d'Atenes i Neopàtria.
  • Alfons III
    1327

    Alfons III

  • Period: 1327 to 1336

    Alfons III

    Alfons III d'Aragó, anomenat el Liberal o el Franc, fou rei d'Aragó, i de València, i comte de Barcelona, ​​entre 1285 i 1291, i rei de Mallorca entre 1286 i 1291
  • Pere III
    1336

    Pere III

  • Period: 1336 to 1387

    Pere III

    Comte de Barcelona i rei d'Aragó
  • Joan I
    1387

    Joan I

  • Period: 1387 to 1396

    Joan I

    Joan I d'Aragó, anomenat Caçador o Amador de Tota Gentilesa, rei d'Aragó, València, Mallorca, Sardenya i Còrsega, i comte de Barcelona, ​​Rosselló i Cerdanya. Fill i successor de Pere IV i de Leonor de Sicília.
  • Martí I
    1396

    Martí I

  • Period: 1396 to 1410

    Martí I

    A la seva mort no hi ha una descendència legítima ja que l'any abans havia mort el seu fill, Martí el Jove, rei de Sicília.
  • Compromís de Casp
    1412

    Compromís de Casp

    Després d'un interregne de dos anys, farcit d'intrigues, els compromissaris reunits a Casp voten Ferran d'Antequera, el que suposa l'entronització d'una nova dinastia de prínceps castellans a la corona catalano-aragonesa.