-
La Revolució francesa va ser un procés de transformacions socials i polítiques que va començar el 1789 i va acabar aproximadament el 1799. Va iniciar com un aixecament protagonitzat per sectors burgesos, nobles i populars contra la monarquia absolutista i contra els privilegis de la noblesa a França.
-
El moviment obrer és un fenomen social i polític que té els seus orígens a Anglaterra al segle XVIII. Aquest fenomen va tenir com a principal objectiu millorar el benestar dels treballadors i va sorgir a partir de la Revolució Industrial i els canvis que va portar.
Causes:
- Explotació de part dels empresaris cap als obrers
- Desigualtats socials i econòmiques
- La manca de drets que els treballadors tenien a les fàbriques
- Salaris baixos
- Pèsimes condicions laborals -
Els privilegiats volien votar les reolucions per estament (guanyaven 2 a 1), el Tercer Estat per cap (eren majoria de representants).
Degut a que els Estats Generals no arriben a un acord sobre la forma de votació, el Tercer Estats abandona els Estats Generals i forma una assamblea pròpia: l'Assamblea Nacional. -
L'Assamblea Nacional es va proclamar l'autèntica representant del poble francés, i es va disposar a redactar una constitució. El poble de París va recolzar a l'Assamblea i es va aixecar contra els privilegiats. El 14 de juliol, van assaltar La Bastilla, presó reial de París.
A l'agost, l'Assamblea va proclamar els Drets de l'Home i el Ciutadà i va suprimir els privilegis senyorials i de l'Església. -
Degut a la crisi financera, l'Estat va proposar a les classes privilegiades el pagament d'impostos. Els privilegiats es van oposar i van solicitar al rei la convocatòria dels Estats Generals, una reunió dels Tres Estaments (noblesa, Clero i Tercer Estat) presidida pel rei. -
La Revolució Industrial va portar canvis en l’àmbit econòmic i social, en el treball i en la vida de la gent.
Els pagesos es convertirien en proletaris, amb unes condicions de treball i de vida molt dures:
Les condicions de treball dels eren dolentes: llargues jornades de treball, salaris baixos, explotació de dones i nens...
Les condicions de vida eren molts dures també: vivien en cases fetes mal bé, abocats a la misèria...
Aquests fets van fer, que els treballadors lluitessin per el seu bé. -
A la Convenció hi havia dos partits polítics predominants: A) Girondins - Alta burgesia, moderats, els quals van tenir el primer govern.
B) Jacobins - Baixa burgesia, radicals.
El 1971, la familia reial va intentar fugir a l'Àustria després de buscar recolzament entre les monarquies absolutes. Van ser condemnats i fets presoners a Varene. -
La mort de Robespierre va donar pas a una etapa moderada, amb una nova Contitució (1795), que va establir les bases del nou Estat moderat governat per 5 membres anomenats directors.
A partir de 1799, un director corromput va anar donant cada vegada més poder als generals per a que asseguressin l'estabilitat del règim -
Recolzat en la seva fama militar i la burgesia, Napoleó va dissoldre el Directori i va instaurar un Consolat, un govern format per tres cònsols ( Napoleó, Sieyès i Ducos), on ell era el Primer Cònsol.
El major esdeveniment d'aquesta etapa fou la creació del Codi Civil (1804) el qual :
- Aglutinava tots els èxits de la Revolució.
- Recollia els principis d'igualtat i liberals burgesos.
- Va tenir un gran impacte a Europa i encara avui dia s'estudia. -
L'Imperi napoleònic va ser un Estat imperial creat pel militar francès Napoleó Bonaparte, que el 1804 es va fer coronar emperador dels francesos. Aquesta coronació va portar a la guerra amb diversos Estats d'Europa, especialment la Gran Bretanya, Àustria, Rússia i Prússia, que volien evitar l'expansió francesa.
-
Durant l'etapa del directori (1975-1799), França va continuar la guerra contra les potències absolutes. Això va comportar que l'exèrcit guanyés cada vegada més importància. -
Napoleó es va proclamar Emperador i va instaurar el Primer Imperi Francès. Tot i que no esdevindrà una monarquia, l'imperi funcionarà pràcticament com una, però encara recolzat en les idees de la Revolució.
Un cop consolidat el govern de França com un Imperi, Napoleó va perseguir la idea d'una Europa unida sota un mateix ordre. Com a conseqüència, va inicar una política imperialista de conquesta. -
Moviment nascut a Anglaterra, caracteritzat per la destrucció de màquines, com a forma de protesta.
L’origen es troba en una manifestació de treballadors que protestaven per els baixos salaris per la introducció de les màquines i que fou durament reprimida per l’exèrcit. La nit següent foren incendiats.
El nom prové d’un personatge imaginari, Ned Ludd, que signava cartes d’amenaça als propietaris.
El moviment luddista es va estendre per les zones industrialitzades d’Anglaterra i d’altres països. -
A partir del 1813, Napoleó va ser incapaç de sostenir dues guerres en dos pols oposats d'Europa (Espanya i Rússia), la qual cosa va precipitar la retirada d'ambdues campanyes. Després de les seves retirades, els enemics de Napoleó van atacar a l'Imper francés i el van acabar derrotant a la batalla de Leipzig al 1813.
Després de Leipzig, Napoleó va ser obligat a abdicar del poder i desterrat a l'illa d'Elba. A França es va restaurar aleshores l'absolutisme amb la monarquia de Luís XVIII. -
Àustria, Prússia, Rússia i Gran Bretanya es reuneixen al Congrés de Viena (1814-1815), dirigits pel canceller austríac Klemens von Metternich.
OBJECTIUS
- La Restauració de l’Antic Règim
- Restabliment de les monarquies absolutes (Lluís XVIII i - Ferran VII)
- La reestructuració d’Europa
COM?
- Rebuig revolució
- Legitimisme (drets dels monarques hereditaris)
- Concessions (burgesia): Carta atorgada -
-
El 1815, Napoleó va tornar del seu desterrament i, ajudat per milers de partidaris, va tornar a fer-se amb el poder i restituir l'Imperi francés.
Després de cent dies del nou govern, Napoleó va ser derrotat a la batalla de Waterloo (1815), després de la qual va ser desterrat de nou a l'illa de Santa Elena, on va morir al 1821. -
El liberalisme era una ideologia heretada de la Il·lustració, estesa per tot el món (Independència dels EUA i la Revolució Francesa). Consisteix en :
- Les persones han de tenir garantides una sèrie de llibertats fonamentals.
- Govern Liberal: Constitució, divisió de poders i sobirania nacional.
- En l'economia, el liberalisme preconitza el lliure mercat i la propietat privada. -
L'anarquisme és una filosofia política i social que crida l'oposició i l'abolició de l'Estat entès com a govern i, per extensió, de tota autoritat, jerarquia o control social que s'imposi a l'individu, per considerar-les indesitjables, innecessàries i nocives. -
Les revolucions de 1820 van sorgir com a reacció a la Restauració, que es va produir com a conseqüència de la derrota de la França revolucionària, i que suposava el restabliment de l'Antic Règim i l'aplicació dels principis legitimistes del Congrés de Viena de 1815.
- Insurreccions militars recolzades per la burgesia
- Sufocades per la Santa Aliança -
Durant la primera meitat del segle XIX, es van produir a Europa una sèrie d’esclats revolucionaris de caràcter liberal.
OBJECTIUS
Derrocar l’absolutisme imposat al Congrés de Viena.
Instaurar governs liberals i la sobirania nacional
Durant el segle XIX i després de la Revolució Francesa i la derrota de Napoleó, dues idees es van estendre per Europa: liberalisme i nacionalisme.
- Revolucions de 1820, revolucions de 1830 i revolucions de 1848. -
Les primeres organitzacions obreres eren societats de socors mutu, en les que els treballadors cotitzaven i eren assistits en cas de malaltia o atur. També varen organitzar vagues.
El 1824 s’aconsegueix el dret d’associació a Anglaterra, on foren derogades les Combination Acts, lleis que prohibien l’associacionisme obrer, i el 1830 es va crear l’Associació Nacional per a la Protecció del Treball. El 1834, la majoria de sindicats britànics es van agrupar en la Great Trade Union. -
La Revolució de 1830 va ser un procés revolucionari que va començar a París, França. Es va estendre per bona part del continent europeu, especialment a Bèlgica, que va obtenir la independència davant dels Països Baixos; Alemanya i Itàlia, on es va identificar amb els moviments de tipus nacionalista unificador; Polònia i l'Imperi austríac, on es va identificar amb moviments de tipus nacionalista disgregador.
- Insurreccions populars per crisis econòmiques -
El nom prové de l’anomenada Carta del Poble, redactada per una nova associació, la Working Men’s Association, i tramesa al Parlament britànic.
Es tracta d’un moviment reformista que aspirava a que els treballadors puguin ser elegits per al Parlament, i des d’allà, canviar les lleis en favor de la classe treballadora. Per això demanaven sufragi universal masculí i un salari pels diputats. -
Va ser una insurrecció popular que va tenir lloc a París el 23 de febrer de 1848. Va obligar el rei Lluís Felip I de França a abdicar i va donar pas a la Segona República Francesa.
Les causes van ser fonamentalment econòmiques i polítiques. Els preus dels aliments bàsics pugen i afecten les classes populars. La indústria es va veure igualment afectada, portant a l'atur molts obrers.
- Alçament d’un gran nombre de pobles europeus
- Les reivindicacions liberals es van unir a demandes socials -
El marxisme sintetitza la proposta iniciada per Karl Marx per pensar críticament la societat capitalista i la seva superació mitjançant l'alternativa revolucionària. Per aquesta raó, proposa com a paradigma de ciència una ruptura epistemològica per pensar la societat i subvertir-la. L'objectiu del marxisme és que els mateixos treballadors manegin els mitjans de producció. Així, es pretendrà traçar un camí per acabar amb la lluita de classes a través de la construcció d'una societat igualitària. -
1815: estats desiguals, parcialment dominades pels austríacs.
1830: Risorgimento > Giuseppe Mazzini
República democràtica unitària i laica.
1848-1849: fracàs revolució. Al Piemont-Estat constitucional (monarquia Savoia).Cavour: estratègia moderada unificació.
Monarquia de Víctor Manuel II
Victòries militars contra austríacs (1859-1860)
Conquesta regne de les Dues Sicílies de Giuseppe Garibaldi. Les cedeix al rei (1861)
Annexió Vèneto (1866), conquesta Estats Pontificis (1870)
Roma nova capital. -
La seva finalitat principal era l’emancipació de la classe obrera de tot el món, consideraven que el treballador no tenia pàtria, formava part d’una única classe.
La Primera Internacional fa mobilitzacions de treballadors i vagues a alguns països per tenir: la reducció de la jornada laboral, el prohibiment del treball dels nens, millora de les condicions laborals de la gent.
Aquesta va desaparèixer per les diferències entre marxistes i bakuninistes, aquests després expulsats de l’organització. -
Confederació Germànica (Congrés de Viena)
1834: Zollverein (Unió Duanera) > mercat lliure circulació. Només Prússia s’adhereix.
1848: aixecaments liberals i democràtics > parlament a Frankfurt. Rei de Prússia Frederic Guillem IV rebutja la corona.
1862: canceller Otto von Bismarck> unificació dirigida per Prússia.
Guerra amb Dinamarca (1864)
Guerra amb Àustria (1866)
Guerra amb França (1870-1871)
1871: proclamació Segon Reich de Guillem I com emperador. Ideologia conservadora i militarista. -
La Segona Revolució Industrial va ser un esdeveniment important que no només va canviar la nostra manera de viure i treballar, sinó que també va afectar el nostre entorn. Es tracta d'un període de ràpida industrialització i creixement econòmic. Es pensa que, en gran mesura, va ser causada per la invenció de la màquina de vapor, que va permetre millorar les fonts energia, així com la nova tecnologia relacionada amb la fabricació i el transport. -
Les conseqüències negatives de la colonització abasten des de l'aspecte demogràfic fins a les culturals i econòmiques, en aquest darrer aspecte ressalta la dependència de les nacions en no poder explotar el seu màxim potencial financer -
Entre el 1870 i el 1914 una onada d'innovacions científiques i tecnològiques van transformar la societat i l'economia europees per mitjà de l'anomenada Segona Revolució Industrial, en què l'ascens d'Alemanya, França i els Estats Units va moderar la supremacia britànica.
-
Potències liberaldemocràtiques: Gran Bretanya, França i Alemanya
Imperis absolutistes: austrohongarès, rus i otomà -
La Comuna de París es va crear amb una insurrecció popular l’any 1871, després de la derrota de França a la guerra entre França i Alemanya.
La Comuna reivindicava una república democràtica i social, amb l’organització del treball en cooperatives i un ensenyament laic i gratuït.
Acabà amb un bany de sang, amb milers d’afusellaments, empresonats i deportats. -
1873-1890. Crisi econòmica Europa: crisi agrícola
Arribada blat d’EUA i Rússia a Europa -> Reducció preu interior cereal > Descens generals preus > Crisi sobreproducció > Acumulació reserves > Preus baixen més > Disminució beneficis > Augment competència > Tancament indústries
Fi crisi industrial: renovació estructures productives
Proteccionisme Europa
Necessitat ampliació mercats i recursos
Territoris encara no explotats: Àsia, Àfrica, Amèrica Llatina -
El fracàs de la Primera Internacional va dur a un canvi de política en el moviment obrer. A les darreres dècades s’impulsà, a més de la lluita sindical, la lluita política. Es van crear sindicats i partits obrers a diversos països europeus, que lluitaven per les reformes democràtiques i socials: sufragi universal, sanitat i educació públiques, impostos directes, reducció de la jornada laboral...
El primer partit, va ser el Partit Socialdemòcrata Alemany (SPD), fundat l’any 1875. -
La Triple Alianza fue una alianza entre diversos países en el año 1913 y enmarcada en el conflicto de la I Guerra Mundial. Integró a tres potencias como Alemania, el Imperio Astro-Húngaro e Italia. -
-Organització homogènia ideològicament
- Resolucions Congrés fundacional:
Lleis protecció treballadors
Jornada laboral 8 hores
Abolició treball infantil
Condemnar guerra (conseqüència capitalisme)
- Principis de la Internacional:
Extensió democràcia
Evolució pacífica presa poder
Regulació mercat laboral
Fi discriminació sexual, desigualtats
- Símbols moviment obrer
Primer de Maig (Dia dels Treballadors)
Execució obrers Chicago (1886)
- Conferència Internacional de Dones Socialistes (1907) -
La Rússia dels tsars és un recorregut apassionant per la història de l'Imperi rus, a partir de la tasca dels monarques de la primera dinastia russa, fins a l'assassinat de la família Romanov, el 1918, a mans dels revolucionaris bolxevics. El règim tsarista era força semblant a l'absolutisme. Els tsars eren i es proclamaven “autòcrates”, és a dir, amos de tot el poder polític i econòmic.
-
La Triple Entente va ser una aliança militar establerta entre França, Rússia i Gran Bretanya, els quals, influenciats per les tensions continentals i les crisis balcàniques de finals del segle XIX, van decidir formar aquesta coalició per garantir la seva seguretat davant de possibles agressions d'altres Estats. -
Competència països industrialitzats -> noves formes d’organització
- Millorar productivitat
- Mantenir posicions
Aquest sistema va començar el 1908 amb la producció del Ford T amb una combinació i organització general del treball altament especialitzada i reglamentada a través de cadenes de muntatge, maquinària especialitzada, salaris més elevats i un nombre elevat de treballadors en plantilla. -
-
La Primera Guerra Mundial (1914-1918) va ser l'esdeveniment històric que va definir l'esdevenir del segle XX; va devastar l'ordre polític, econòmic i social d'Europa, i la seva dubtosa conclusió va posar les bases i va preparar el camí per a un escenari encara més destructiu: la Segona Guerra Mundial.
-
28 de juny de 1914: assassinat de l’arxiduc Francesc Ferran, hereu al tron d’Àustria-Hongria, i la seva dona Sofia Chotek a Sarajevo, capital de Bòsnia.
ssassí: Gavrilo Princip, estudiant bosnià relacionat amb la Mà Negra, grup nacionalista serbi.
28 de juliol: Àustria-Hongria li declara la guerra a Sèrbia
Suport d’Alemanya
Expectatives que les altres potències es mantindrien neutrals -
La batalla se libró en un frente de más de 550 kilómetros, donde se enfrentaron casi dos millones de hombres. Los alemanes utilizaron 900.000 soldados, encuadrados en 44 divisiones de infantería y 7 de caballería; los franceses 1.082.000 en 56 divisiones de infantería y 9 de caballería. -
L'1 de juliol de 1916 el Regne Unit es va llançar a l'assalt contra les trinxeres alemanyes a la batalla del Somme, i durant els cinc mesos següents els seus soldats van patir, van morir i van resultar ferits en una de les batalles de desgast més terrorífiques de la Primera Guerra Mundial. -
Los datos de la Batalla de Verdún fueron terribles. Además de las 700.000 bajas (305.000 muertos y 400.000 heridos), cientos de miles de proyectiles destruyeron completamente el paisaje, un hecho del que se siguen sintiendo las consecuencias, pues actualmente hay 800 hectáreas repletas de explosivos no detonados. -
L'amenaça alemanya d'atacar amb els seus submarins els vaixells neutrals que comerciessin amb França o Anglaterra va acabar de decidir els Estats Units, que va entrar al conflicte l'abril del 1917, encara que les seves tropes van començar a combatre el 1918.
-
Ascens al poder dels boltxevics
Sol·licitud d’un armistici
Abandonament de la guerra 1918 - Signatura del Tractat de Brest-Litovsk
Rússia abandona Ucraïna, Polònia, Finlàndia, Estònia, Letònia, Lituània i Bielorússia
Cedeix Bessaràbia a Romania
Cedeix una part d’Armènia a Turquia -
Les revolucions de febrer i octubre de 1917 van ser el resultat d'una agònica crisi, tant social com econòmica i política, que va sacsejar Rússia des de 1905. En aquell any, el descontentament social va ser fortament reprimit pel tsarisme, durant la icònica manifestació del “ Diumenge sagnant”. Va provocar l'abdicació del tsar. -
La Revolució d'Octubre, també coneguda com a Revolució bolxevic, va iniciar el 7 de novembre de 1917. Es va tractar de la segona fase de la Revolució russa de 1917. Sota el lideratge del polític marxista Vladímir Lenin, el 1917 els bolxevics comunistes van prendre el poder per les armes a Rússia. -
S'entén per la Revolució Russa el conjunt d'esdeveniments històrics ocorreguts a la Rússia a principis del segle XX (1917). Va consistir en l'enderrocament del règim monàrquic tsarista i la construcció d'un nou model d'estat de tipus leninista republicà.
-
Signatura de l’armistici de Compiègne. Fi de la Primera Guerra Mundial.
-
El feixisme intenta organitzar un moviment de masses encapçalat per milícies en un intent d'aconseguir el poder de l'Estat. Busca subordinar per força totes les esferes de la societat a la seva visió ideològica de comunitat orgànica, normalment a través d'un estat totalitari. Del 1918 fins al 1939. -
Els “feliços anys vint” és com s’anomena el
període de prosperitat econòmica i
d’expansió que van experimentar els Estats
Units d’Amèrica entre el 1919 i 1929. Després de la Primera Guerra Mundial, els
Estats Units van reactivar la seva economia i
es van convertir en la primera potència
econòmica mundial. -
Discrepàncies bolxevics - socialistes.
- Segons els bolxevics → partits socialistes = partits reformistes, acomodats en la democràcia burgesa
Millores vida classe obrera
- Bolxevics: renovació marxisme → fundació nova Internacional Obrera
- 1919: fundació Tercera Internacional a Moscou
Divisió socialisme
- 1920: aprovació vint-i-una condicions
- Les vint-i-una condicions:
Escisió partits socialistes
Creació partits comunistes
Seguiment estricte del Komintern
Nova concepció marxisme: leninisme. -
- Alemanya com a principal culpable del conflicte
- Negociació → Imposició (Diktat)
- Implicacions territorials
- Compensacions econòmiques (120.000 M marcs d’or) → reparacions de guerra
- Lliurament mines carbó (Saar) a França
- Confiscació béns exteriors + flota mercant
- Abolició servei militar
- Exèrcit no superior a 100.000 efectius
- Prohibició d’aliança amb Àustria
- Ocupació ribera esquerra del Rin → pressió, zona desmilitaritzada
-
El feixisme italià va ser un moviment polític de caràcter totalitari, liderat per Benito Mussolini. Es va desenvolupar entre els anys 1920 i 1943, especialment després de la crisi política i econòmica que va generar la Primera Guerra Mundial. Va ser un sistema de govern dictatorial i totalitari.
-
La Unió de Repúbliques Socialistes Soviètiques (URSS), també coneguda com a Unió Soviètica, va ser una federació de repúbliques d'ideologia comunista que va existir entre 1922 i 1991. L'URSS ocupava els territoris actuals de Rússia i d'alguns dels països adjacents. Mitjançant l'ús del terror, Lenin va consolidar el domini del Partit Comunista a tota la Rússia tsarista. L'URSS era una federació de diverses repúbliques governades per soviets. -
La mort de Lenin al 1924, crea un debat de qui tomarà el poder a la Rússia. Al final Stalin es fa amb el poder i és el nou governador, exercint com a dictador. -
El crac del 29, va ser una la crisi més gran mai coneguda que va esclatar el 24 d'octubre de 1929. En aquesta data la borsa de valors de Wall Street va patir una caiguda en els seus preus. Això va provocar la ruïna de molts inversors, tant grans home de negocis com petits accionistes, el tancament d'empreses i bancs. El seu impacte, el seu abast global i la llarga durada de les seqüeles van provocar l'anomenada Gran Depressió -
El 1934 mort el president de la República, el mariscal Paul
von Hindenburg. Hitler és proclamat führer (cabdill) i instaura el Tercer Reich (Tercer Imperi). El poble alemany (ein Volk) era considerat superior i destinat a dominar als altres.
L’annexió del país havia de superar les
minories alemanyes i apostava per
exterminar certs grups ètnics i religiosos, com
els jueus i els gitanos. -
La Segona Guerra Mundial va ser un conflicte armat que va tenir lloc entre els anys 1939 i 1945.
Se la considera la guerra més dramàtica de la història contemporània, a causa de la quantitat de persones involucrades, les enormes dimensions territorials del conflicte.
En la Segona Guerra Mundial s'hi van enfrontar les tropes dels dos bàndols oposats, coneguts com els Països Aliats i les Potències de l'Eix..
Aquest esdeveniment va provocar unes conseqüències terribles: demogràfiques,econòmiques... -
Europa va ser ocupada per Alemanya nazi durant la Segona Guerra Mundial. Gran part d'Europa va caure sota el control directe o indirecte de les forces alemanyes. -
El matí del 7 de desembre de 1941 arriba una flota japonesa de vaixells de guerra a la base naval nord-americana de Pearl Harbor a Hawaii. Amb bombes i torpedes disparen els japonesos contra els nord-americans. Quan culmina l'atac, hi ha un saldo de més de 3.500 nord-americans morts i ferits. -
La primera batalla de El Alamein fue una batalla de la campaña del Desierto Occidental de la Segunda Guerra Mundial, donde combatieron las fuerzas del Eje, comandadas por Erwin Rommel, y las fuerzas aliadas al mando de Claude Auchinleck. -
La batalla de Stalingrad va ser un immens enfrontament bèl·lic entre l'Exèrcit Roig de la Unió Soviètica i la Wehrmacht d'Alemanya nazi i els seus aliats de l'Eix, pel control de la ciutat soviètica de Stalingrad, actual Volgograd, entre el 23 d'agost de 1942 i el 2 de febrer de 1943. Va ser la batalla més sagnant de l'història. -
La batalla de Normandia, anomenada en clau operació Overlord, va ser l'operació militar efectuada pels Aliats durant la Segona Guerra Mundial que va culminar amb l'alliberament dels territoris d'Europa occidental ocupats per Alemanya nazi. -
La mort de Benito Mussolini, cap del Partit Feixista Republicà i Duce de la República Social Italiana (més coneguda com la República de Saló) de 1943-1945, es va produir el 28 d'abril de 1945, els darrers dies de la Segona Guerra Mundial a Europa, quan va ser executat sumàriament per un partisà italià -
Es va suicidar al veure que anava a perdre tot i que l'agafarien i l'empresonarien. -
Els bombardejos atòmics d'Hiroshima i Nagasaki van ser dos atacs nuclears ordenats per Harry S. Truman, president dels Estats Units, contra l'Imperi del Japó. -
Les Nacions Unides és una organització internacional fundada el 1945 després de la Segona Guerra Mundial per 51 països que es van comprometre a mantenir la pau i la seguretat internacional, fomentar entre les nacions relacions d'amistat i promoure el progrés social, la millora del nivell de vida i els Drets Humans.