-
Period: 1101 to 1500
Literatura Medieval XII-XV
La literatura d'aquesta època es compon de textos religiosos i laics. Ofereix un ampli camp d'estudi, en un espectre que va del sagrat més seriós al profà més exuberant, i tot el que queda entremig. Atesa aquesta amplitud de temps i espai en l'objecte d'estudi, -
Period: 1101 to 1200
Poesia Trobadoresca
Aqui trobam les primeres manifestacions de llengua vulgar en Català de la literatura culta . Aquesta era cantada pels carrers i se li posaba música amb lo qualsevol semblava un espectacle, però també es feien a les corts.
Aquesta eren protagonitzades per els trobadors i joglars i es centraven en els temes d’amor i guerra, ja que els trobadors s’enamoraven d’una amant imposible per a ells.
Aqui podem trobar com a Autors principals a Guillem de Cabestany, a Guillem de Berguedà i Cervent de Girona -
1201
Ramon Llull
Ramon Llull va ser un escritor que va escriure obres en esperit didactic. Ell, a part d'escriure era un missioner de conversió, i crèa escoles per a futurs predicadors. a part, ell va disenyar un nou sistema per covretir als no creients. -
Period: 1201 to 1400
Literatura Religiosa i Moralitzant
La prosa religiosa, didàctica i satírica són els protagonistes, i apareixen gràcies als canvis culturals com les ciutats més groses i el trencament del feudalisme, aixi com l’aparició d’universitats ordres nous i la reforma de l’esglesia corrompuda.
La soietat segueix sent teocèntrica i questa prosa ntenta guiar la conducta del poble cap als bons valors, o més ben dit, adoctrinar religiosament. Hi havia 4 tipus de generes que són les Faules, els Exemples, els Sermons i els Poemes Didàctics. -
Period: 1249 to 1370
Les Cròniques
Les Croniques són el context historic de els reis i batalles que es produiren en els segles XIII i XIV. Aquestes Croniques tenien caracteristiques en comú com un llenguatge simillar de la Cancelleria, deixar constancia d’un fets, tenien finalitats politiques i justificaven les accions dels monarques, hi ha un to heroicocavalleresc i un sentiment patriòtic i un gran sentiment religiós.
En total n’hi ha 4,les quals no totes són escrites pels monarques o pels escrivans els quals els dictaven tot. -
1250
Regnat de Jaume I
Durant el seu regnat, Jaume i va ordenar fer una Crònica, la primera, i la va dictar a un escriva. Ell utilitzava un llenguatje viu i popular i també trets humans. Mostrava un gran esperit militar, heroic i cavalleresc. tenia un gran sentiment religiós i providencial. -
1280
Regnat Pere II
Aquesta va ser la segona Crònica, però va ser escrita per Bernat Desclot en tercera persona, Aquesta mostrava heroisme i esperit cavalleresc, es podia apreciar una gran crueltat en les descripcions i un gran patriotisme i una gran fidelitat Desclot a la corona. Bernat, per escriure la obra va utilitzar diferents fonts. -
1327
Regnat de Jaume II i Alfons III
Aquesta va ser la 3ra Crònica, escrita durant el regant de dos reis per Ramon Muntaner, cavaller de l'epoca, i esta escrita en 1ra persona i en forma de memòries.
Ramon utilitzà un llenguatje senzill i era perque estava escrita per recitarla en veu alta. Muntaner també,resalta el patriotisme i exaltava els reis de Catalunya.
L'autor es mostra que esta present, ja que fa constancia amb petites frases. i les batalles les descrivia violentament -
1370
Regnat de Pere III
El mateix rei, Pere III, va començar la Crònica, però l'acaba un oficial reial. Ja que sabem que la va començar a escriure el mateix rei, l'obra esta escrita en 1ra persona i utilitzava el pronom majestatic Nos.
Pere III mostrava el seu autoritarisme i utilitzava una llengua solemne i elegant. Al ser un rei culte, utilitzà una gran sintaxi.
Tota la obre esta escrita en forma autobiografica i no hi apareix l'heroisme ni cap cançó de gesta -
1398
Bernat Metge
Bernat Metge va ser influit pels classics, i els imita i traduí per primera vegada Petrarca. Bernat va escriure en català i no en llatí. a més ell utilitzava el dialeg humanistic. -
1399
Lo Somni
l'obra mestra de Bernat Metge considerada la primera manifestació de prosa humanística en la nostra llengua. Metge el va escriure amb l'objectiu de defensar la seua inocència davant el nou rei. Hi explica com, estant a la presó, se li apareix en somnis el rei Joan I, mort feia poc. L'obra està en prosa, dividida en quatre llibres,[1] i es basa en el recurs clàssic del debat (entre Metge, el rei i d'altres personatges que se li apareixen) per a introduir i desenvolupar conceptes filosòfics. -
1400
Narrativa Humanista 2na part
També hi va haver influència per part de la prosa dels escrivans, notaris i pronotaris que duren la complexitat oracional, la precisió semànitica, la col·locació del verb principal al final del conjunt oracional i el moderat ús dels articles.
la influència humanística canvia el llenguatge i l’estil dels documents, i es crea un model humanista.
l’esperit huma acusava de teocentrisme a les escoles monacals i universitats tutelades per l’esglesia i tenien una nova visió del món, l’home i la cultura -
1400
Narrativa humanista 3ra part
Tot aquests canvis varen dur el retrocés en l’evolució, ja que el progres i modernització a traves de la ciència dels antics. El moviment de l’humanisme tenia un pensament que aspira al progresde la humanitat. Laliteratura humanística tenia una finalitat moralitzadora i utilitzaven el com a model moral els clàssics de l’antiguitat grega i romana. L’estil va ser influenciat per ka sintaxi llatina. Els autors tenien una actitud comdemnada, però alguns intentaren coptabiitzar religió i humanisme. -
Period: 1401 to 1500
Narrativa Humanista
La narrativa humanista va sorgir gràcies al moviment de l’humanisme el qual va provocar lluites entre monarques i nobles, ruines al camp, fam i epidèmies, etc
Tot això va provocar la fugida a les ciutats, el creixement activitat mercantil i el neixament de l’economia de mercat, i juntament va neixer la Burgesia.
La Cancelleria reial, va tenir un paper clau, ja que en la reorganització del 1344 els funcionaris eren molt més cultes i dominaven les tres llengues de la Corona. -
Period: 1401 to 1500
Novela Cavalleresca
La novel·la cavalleresca és un gènere narratiu que va aparèixer a Europa. Va ser l'evolució dels llibres de cavalleries i van ser novel·les més modernes que reflectien situacions reals d’aquella època. Eren narracions en prosa que es van basar en els models de les cròniques catalanes. Llavors va haver-hi una influència mútua entre la literatura i la vida real, ja que els cavallers llegien les novel·les cavalleresques i volien actuar com els herois d’aquestes obres.
Un exemple és Tirant lo Blanc. -
Period: 1401 to 1500
Poesia Medieval
Hi ha tres tipus de poesia medieval, la satirica amb protagonista Jaume Roig i la seva obra L'espill; i la poesia amorosa, moral i filosòfica amb protagonista Ausiàs March -
1425
Ausiàs March
Ausiàs March va ser un autor que rebutja la poesia trobadoresca, encara que utilitzava algun petit aspecte i mostrava una gran força i passió en les seves poesies. ell utilitza el català ric per fer les poesies, i ell es centra en el jo per tal de posar la seva experiencia per mostrar als altres els fets succeits i errors cotmesos. -
1460
Joanot Martorell Tirant
Joanot va ser un escritor i cavaller que escriví una obra, Tirant lo Blanc. Ell,, provinent d'una familia de mitjana noblesa, va viatjar a molts llocs a presenciar i disputar diferentes batalles, sobretot a Anglaterra, i allà s'influi per la cultura anglesa, i les novel·les cavalleresques.
La novel·la de Tirnat lo Blanc estava tan bén escrita que agradava tant a cavallers i dames de corts, havia representat molt bé l'obra i els dos temes principals es tractaven de formes completament diferents. -
1460
Espill
és una novel·la en versos, del metge valencià Jaume Roig, escrita segons la tradició d'estudis al voltant del 1460, el mateix any que Joanot Martorell va començar a escriure el seu Tirant lo Blanc. És una obra de temàtica misògina de l'edat mitjana que rau en la tradició cristiana de Pau de Tars i Agustí d'Hipona, una llarga diatriba contra les dones, que són totes vils, tret d'Isabel Pellicer i la Mare de Déu. -
1490
Tirant Lo Blanc
és l'obra més representativa de les lletres valencianes, una novel·la que transcendeix de la simple narració de cavalleries per oferir-nos l'univers i la cultura de l'home medieval. Historia d'un heroi que aconsegueix l'alliberament de Constantinoble de mans dels turcs i la conversió al cristianisme de tota la Mediterrània. Un cavaller model de virtuts, valentia i força, però també un cavaller humanitzat, capaç de sentir i patir els efectes de l'amor que l'inspira la princesa Carmesina. -
1500
Humanisme
Les caracteristiques de l'humanisme són que l'ésser huma era el protagonista, i l'énic ésser que té raó i llibertat. aquest pensament va ser una derivació de la cultura grecollatina i gràcies al pensament, es traduiren molts de textos de grans autors clàssics com Plató i aristòtil. aquest pensament dua a tenir més interés per la ciència i el progrés tècnic. Més tard, s'útilitzaren les llengues pròpies de cada país per substituir el llatí i el grec -
Period: 1501 to
Literatura Moderna
El decadentisme és un moviment que es va manifestar en la literatura europea de finals del segle XIX, com a transició entre el romanticisme i el modernisme, mentre que la literatura catalana es denomina renaixença a la producció entre 1833 i 1892. La literatura modernista catalana es va donar a la darrera dècada del segle XIX i durant la primera del XX. -
Period: 1501 to
Renaixament
És una època artística, i per extensió cultural, que dona inici a l'Edat Moderna què reflecteixen els ideals del moviment humanista que va desenvolupar-se a Europa. El terme prove de Giorgio Vasari Vides de pintors, escultors i arquitectes. Aquest corrent reprenia els elements de la cultura clàssica. Aquesta nova etapa va plantejar una nova forma de veure el món i l'ésser humà, l'interès per les arts, la política i les ciències, substituint el teocentrisme Medieval per un cert antropocentrisme. -
1557
Cristòfor Despuig
Escrivia històries en forma dialogada i utilitzava un caràcter pretestament localista i amagaven una ambició molt més genera. -
Period: to
Barroc
La literatura barroca és un estil literari europeu caracteritzat per la recerca de l'emoció i el plaer estètic. Es caracteritza per la idea del desengany i pel pessimisme. Les temàtiques freqüents en són la vida com a lluita, somni o mentida i la fugacitat dels fets humans, plasmades en un estil suntuós i recarregat. La literatura barroca fa ús desmesurat de l'adjectivació, l'hipèrbaton, l'el·lipsi, la metàfora, la perífrasi, l'antítesi i les al·lusions mitològiques. -
Period: to
Il·lustració i Neoclassicisme
Tots dos moviments tenen els seus orígens a la França i van molt lligats a l'ascens de la burgesia. Sobretot al Principat, hi haurà una forta presència de l'estètica del Barroc, que anirà difuminant-se progressivament. És un tipus de teatre que sovint consisteix en reelaboracions de teatre hagiogràfic però adaptant-les a les normes clàssiques. També es feren adaptacions, versions i traduccions al català d'autors del teatre francès del segle XVII, com Molière, Racine i Corneille. -
Il·lustració
Va ser una mentalitat que considerava que l'obra havia de ser útil.
Va ser una època que va dur a terme activitats cietifiques i menyspreava el raonament de la lirica gratuïta. -
Joan Ramis i Ramis
Joan Ramis i Ramis escrigué obres neoclàssiques una de elles, i la més famosa va ser Lucrècia obra que es dividi en 5 actes i tenia una tradició raciniana. -
Lucrècia
és una obra de teatre del neoclassicisme català, de caràcter tràgic, escrita per l'autor menorquí Joan Ramis i Ramis quan tenia vint-i-tres anys. -
Period: to
Literatura Contemporània
Els períodes de la història de la literatura moderna comprenen la literatura romàntica, el postromanticisme, el realisme, el naturalisme, el modernisme, el postmodernisme i les avantguardes. És un concepte definit amb criteris estètics i no tant cronològics, caracteritzant pels valors d'originalitat i la ruptura més que pels de la tradició i la continuïtat; d'una manera similar a com es defineix l'art modern o l'art contemporani. -
Period: to
Renaixença
La Renaixença és el període literari que va des del final de la Decadència fins al Modernisme, emmarcat per un moviment cultural i de conscienciació nacionalista més ampli, sorgit dins la burgesia arran de les transformacions provocades per la Revolució industrial. Així, la Renaixença s'identifica clarament amb el redreçament cultural català i, sobretot, amb la recuperació de la seva llengua. -
Romanticisme
aqui aparagué el la consciència del Jo com a entitat autònoma i dotada de capacitats variables i individuals com la fantasia i el sentiment.
El corrent feia creure en la primacia de el geni creador d'un univers propi i l'originalitat devant la tradició classicista i l'adeuació als cànons. Cada home havia de demostrar que el que feia era únic.
L'obra imperfecta, inacabada i oberta era menor a l'obra perfecta, conclosa i tancada. -
Mar i Cel
Mar i cel és una obra de teatre escrita per Àngel Guimerà i estrenada al teatre Romea de Barcelona, la vetlla del 7 de febrer del mateix any.
Està escrita en vers i és de tipus historico-romàntic. Ja s'hi aprecien els trets principals del seu teatre, com per exemple els conflictes interns dels personatges, que es mouen en ambients romàntics. L'acció de Mar i cel se situa en alta mar durant la 1ra meitat del s.XVII. L'obra explica l'amor impossible entre un pirata musulmà i una noia cristiana. -
Modernisme
Va ser un moviment cultural i artistic que es va produir a Catalunya , el qual es relaciona amb altres tipus de modernismes d'Europa del mateix període.
El Modernisme intentava inseris qualsevol forma d'art en la totalitat de la vida social. -
Àngel Gimerà
L'obra d'Àngel Guimerà el va convertir en un dels màxims exponents de la renaixènça . L'obra que crea es extensa i unia perfectament una aparènça romantica els elements principals del realisme.
Aixi com tornava més gran, s'apropava cada vegada més a a la realitat de la societat catalana de l'època. -
Terra Baixa
és una obra teatral del dramaturg i poeta Àngel Guimerà, una de les més populars de totes les que escrigué i una de les més representades i traduïdes de la llengua catalana.
Quan escrigué aquesta obra, l'escriptor passava per una etapa de plantejament social de la seva creació literària, a més de les intrigues i passions amoroses que ja havia plantejat en una obra anterior seva, Maria Rosa, més corresponent al teatre romàntic.