-
Vaig néixer a primavera, exactament el 27 d’Abril de l’any 2007 a l’hospital de Barcelona, el meu naixement va ser complicat ja que la meva mare, per un problema en les ingles, no podia fer un part normal llavors vaig néixer per cesarea
-
No recordo molt bé ja que quan va neixer el meu germà, Neo, tenía 1 any i mig, però la meva avia em va contar que estava molt contenta i curiosa quan vaig veure al meu germà per primera vegada
-
Vaig començar infantil al col·legi anomenat Angela Roca, va ser un any divertit però tampoc ho vaig passar molt bé ja que no tenía molts amics i no em sentia gaire còmoda.
-
Al seguent any d'Infantil em van acceptar al col·legi Sant Gabriel, no em va costar adaptar-me ja que quan era més petita era més sociable i extrovertida.
-
Els meus pares em van apuntar a aquest esport, al principi em va agradar molt fins que va pasar 2 anys, ja no era el mateix i cada vegada era molt més exigent, al final ho vaig deixar.
Per culpa d'aquest esport, m'ha quedat el Tic de caminar de puntetes -
La primera vegada que vaig anar al saló del manga en realitat va ser quan era molt petita, però el que de veritat em va marcar va ser al de aquest any, a partir d'aquest moment em va començar a interesar la cultura del manga
-
Durant aquest període de la meva vida va ser quan vaig descobrir la plataforma en línia anomenada “YouTube” que sense cap dubte va ser una de les majores influències de la meva vida.
-
Se'm va detectar un problema als ulls que quasi fa que perdi la meva visió, per sort es va detectar a temps, però ara estic sotmesa a tractament mèdic durant tota la meva vida. Aquest problema va ser uns dels factors del perquè he de fer servir ulleres.
-
Em van apuntar a un taller de dibuix i vaig estar allí durant sis anys, van ser una gran influencia a la meva vida ja que em van ensenyar i motivar molt amb el dibuix.
-
La meva tieta va rescatar una cotorra al carrer, la meva tieta tenia gats així que no es podía quedar amb ella però com a casa ja hi teníam ocells ens el va portar.
Ara es la meva mascota -
1ESO va ser un dels pitjors cursos a nivell personal, social i motivacional. Mai oblidare aquest curs
-
La quarentena em va ajudar bastant a reflexionar d’algunes coses que si hagués estat un any normal no ho hauria pensat. També vaig fer molts amics per internet, amb alguns em segueixo escrivint avui dia. En el confinament vaig poder volver a veure als meus streamers favorits, que em van ajudar molt a l’hora de estar en un mateix lloc durant tres mesos.