-
vida
Rei de la corona d'Aragó i comte de Barcelona (1177-1213). El seu regnat va estar marcat pel conflicte dels càtars a Occitània i les seves desavinences amb el papa Innocenci III per qüestions matrimonials. Va morir a la batalla de Muret el 1213. -
Guillem
El vescomtat de Berguedà depenia del comtat de Cerdanya i les primeres notícies que es tenen dels vescomtes són del segle X. L'any 1131 apareix documentat Guillem de Berguedà, pare del trobador, amb motiu de retre homenatge a Hug de Mataplana, del qual tenia un feu; però no és fins 1138 que apareix la primera menció del trobador.
Es conserven 31 poesies de Guillem de Berguedà, més una d'atribució dubtosa. -
Homilies
Les Homilies d'Organyà són un dels documents literaris més antics escrits en català, per l'època i l'arcaisme d'escriptura el seu llenguatge es troba entre el llatí vulgar i la llengua romanç del català. Es tracta del fragment d'un sermonari destinat a la predicació de l'evangeli, i és el més vell de tots els escrits en qualsevol de les llengües peninsulars. -
vida
Jaume I (1208-1276), va ser rei de la corona d'Aragó entre el 1216 i el 1276, any de la seva mort.. Va ser conegut amb el sobrenom d'"el Conqueridor" perquè durant el seu regnat la corona d'Aragó va incorporar Mallorca i València, on va fundar els regnes respectius. -
-
Cerverí
El trobador català Guillem de Cervera, conegut com Cerverí de Girona, va treballar entre els anys 1259 i 1285. El seu mestratge ha estat assenyalat com la base dels autors del Cançoneret de Ripoll. -
llibre
Document manuscrit del s. XIII, dictat pel rei Jaume I, que explica les peripècies del seu regnat. L'original va desaparèixer i la còpia més antiga es guarda avui a la Sala de Llibres Antics de la Biblioteca de la Universitat de Barcelona. -
notícia
Fill de Jaume I i Violant d'Hongria, va néixer a València l'any 1240, estava destinat a ser l'hereu del seu pare a Catalunya des dels 3 anys; deu anys després comença a utilitzar el títol d'hereu de Catalunya i als 18 anys és nomenat Procurador General. Mor als 45 anys a Vilafranca la nit del 10 al 11 de novembre de 1285. -
-
Neix a València, l'any 1265i morí a Barcelona l'any 1291. Rey de la Corona de Aragón (1285-1291). Era el primogènit de Pedro III i Constanza de Sicilia. Va tindre dos greus problemes al trò: la possessió de Sicília amb la lluita per l'equilibri peninsular amb Castella i l'oposició de la noblesa aragonesa.
-
jaume
Neix a València el 10 d'agost de 1267 i mori a Barcelona el 2 de novembre de 1327. Va ser rei D'Aragó, de València i comte de Barcelona, entre els anys 1291 i 1327. També va ser rei de Sicilia entre 1285 i 1302. Va tindre els títols honorífics de "Portaestandarte", Almirant y Capità General de la Santa Església Catòlica. -
-
Alfons el Benigne, IV d'Aragó, II de València i III de Barcelona (Nàpols 1299 - Barcelona 1336). Rei d'Aragó, de València, de Sardenya i Còrsega, i Comte de Barcelona (1327-1336). Començà a regnar a l'edat de 28 anys, regnà 9 anys i morí a l'edat de 37 anys. És enterrat al Catedral vella de Lleida.
-
vida
Pere el Cerimoniós o el del Punyalet (a causa del punyal que tenia per costum portar), IV d'Aragó, II de València i d'Empúries, III de Barcelona, I de Mallorca i de Sardenya, Fou Rei d'Aragó, de València, de Sardenya (1336-1387) i de Mallorca (1375-1387); Duc d'Atenes i de Neopàtria (1381-1387); Comte de Barcelona i d'Empúries (1386-1387). -
-
cronica
Va néixer a Balaguer l'any 1319 i va morir a Barcelona el 5 de gener de 1387. La Crònica de Pere el Cerimoniós és la darrera de les quatre grans cròniques medievals catalanes, explica en primera persona, 50 anys de la seva vida (entre 1319, data del seu naixemet, i 1369), 33 dels quals corresponen al regnat que va exercir al llarg de 51 anys. -
vida
Joan I el Caçador, dit també el Descurat o l'Amador de la Gentilesa (Perpinyà, 27 de Desembre del 1350 - Foixà 1396), Rei d'Aragó, de València, de Mallorca, de Sardenya i Còrsega, Comte de Barcelona, del Rosselló i de Cerdanya (1387-1396); Duc de Girona (1351-1387). En aragonès: Juan; en llatí: Johannis. Començà a regnar a l'edat de 37 anys, regnà 9 anys i morí a l'edat de 46 anys. És enterrat al Reial Monestir de Santa Maria de Poblet. -
notícia
Martí I l'Humà, dit també “l'Eclesiàstic” (Girona 1356 - Barcelona 1410), Rei d'Aragó, de València, de Mallorca, de Sardenya, Comte de Barcelona, de Rosselló i de Cerdanya (1396-1410); de Sicília (1409 - 1410); d'Empúries (1402) i (1407-1410); Duc de Montblanc (1387-1396). En aragonès: Martín; en llatí: Martinus, Començà a regnar a l'edat de 40 anys, regnà 14 anys i morí a l'edat de 54 anys. És enterrat al Reial Monestir de Santa Maria de Poblet. -
-
obra vida
No s’ha conservat la data exacta del seu naixement, però es pensa que va succeir entre els anys 1405 i 1413 a la ciutat de València, Cavaller i novel.lista originari de La Safor, va escriure una de les novel·les fonamentals del gènere cavalleresc, el Tirant lo Blanc. La mort de l'escriptor i cavaller va tenir lloc l'any 1465.
Obres:
-Tirant lo Blanc. 1465. (Novel·la). -
Ferran I d'Aragó, anomenat el d'Antequera i també el Just i l'Honest (Medina del Campo, Castella, 27 de novembre de 1380 - Igualada, 2 d'abril de 1416), fou infant de Castella, i després rei d'Aragó, de València, de Mallorca, de Sicília, de Sardenya i (nominal) de Còrsega, duc (nominal) d'Atenes i de Neopàtria, comte de Barcelona, de Rosselló i de Cerdanya (1412 - 1416), i regent de Castella (1406 - 1416), on també ostentava els títols de senyor de Lara, duc de Peñafiel i comte de Mayorga,
-
Alfons el Magnànim, V d'Aragó, III de València, I de Nàpols, Sicília i Mallorca, II de Sardenya, i IV de Barcelona, ( Medina del Campo, Castella 1396 - Nàpols 1458 ), Rei d'Aragó, de València, de Mallorca, de Sicília , de Sardenya (1416-1458) i de Nàpols (1442-1458); Comte de Barcelona.
-
vida
Joan II el Sense Fe, dit també el Gran, neix a Medina del Camp el 1398, i mor a Barcelona el 1479, va ser rei d'Aragó, de València, de Mallorca, de Sicília (1458-1479) i de Navarra (1425-1479); Duc de Montblanc (1412-1458), i de de Gandia (1433-1439) i (1461-1479); Comte de Barcelona (1458-1479) i de Ribagorça (1425-1458). -
vidaFerran el Catòlic (Regne d'Aragó, 10 de maig de 1452 - Madrigalejo, Regne de Castella, 22 de gener de 1516) fou un dels Reis Catòlics, juntament amb Isabel de Castella. Dit també II d'Aragó, València, Mallorca i Barcelona, III de Sicília, V de Castella i I de Navarra per ser rei d'aquest regnes.
-
obra
És l'obra més important de Joanot Martorell i està considerada un dels màxims exponents de la novel·la cavalleresca en llengua catalana i del segle d'or valencià. Fou escrita entre el 1460 i el 1464, tot i que fins al 1497 no la vam tindre a Barcelona. Des del segle XVI ha estat traduida a nombroses llengües. És la única novel·la cavalleresa que Cervantes salva al "Quijot".
