-
Pere el Catòlic, II d'Aragó i I de Barcelona, fou Rei d'Aragó, Comte de Barcelona, Girona, Osona, Besalú, Cerdanya, Pallars Jussà i Ribagorça (1196 - 1213), i senyor de Montpeller (1204 - 1213).
-
Guillem de Berguedà (1138 - 1196) és el trobador del qual ens han arribat més textos. A part de la informació que ens ofereix la vida de Guillem de Berguedà que es troba en els Cançoners
-
És el document trobat, més antic en català. És un manuscrit (escrit a mà).
-
Jaume I el Conqueridor (Montpeller, 2 de febrer del 1208 - Alzira, 27 de juliol del 1276), rei d'Aragó, de Mallorca i de València, comte de Barcelona i d'Urgell, i senyor de Montpeller (1213-1276).
-
Ramon Llull (Ciutat de Mallorca, 1232/1233 - 1315/1316), va ser un rellevant escriptor, filòsof, místic, teòleg i missioner mallorquí del segle XIII.
-
Cerverí de Girona (1259-1290) és un trobador vinculat a la casa reial en temps de (Jaume I i del seu fill Pere el Gran).
-
El Llibre dels fets o Crònica de Jaume I és la primera de "les quatre grans Cròniques". Sembla que la conquesta de Mallorca (1229) n’impulsà la redacció.
-
Pere el Gran, III d'Aragó, I de Sicília, I de València i II de Barcelona. Rei d'Aragó, rei de València, comte de Barcelona i després de la conquesta de l'illa, rei de Sicília.
-
Crònica de Bernat Desclot, originalment titulat com a “Libre del Rey En Pere de Aragó e dels seus anteçessors passats”. La primera redacció de la crònica es situa als voltants de l’any 1283 sota el regnat de Pere el Gran, finalitzant-la pels voltants de l’any 1286.
-
Alfons el Franc o el Liberal, I de València, II de Barcelona i III d'Aragó i rei de Mallorca. Va morir al 1291.
-
Jaume II d'Aragó, anomenat el Just, fou rei de Sicília , d'Aragó, de València, de Mallorca, de Sardenya i comte de Barcelona.
-
La Crònica de Ramon Muntaner, escrita a Xirivella entre el 1325 i el 1328, és la més llarga de les Quatre grans cròniques i narra els fets des de l'engendrament de Jaume el Conqueridor (1207) fins a la coronació d'Alfons el Benigne (1328).
-
Alfons el Benigne, IV d'Aragó, II de València i III de Barcelona. Rei d'Aragó, de València, de Sardenya i Còrsega, i Comte de Barcelona.
-
Francesc Eiximenis (Girona, entre 1328 i 1332 - Perpinyà, 1409) fou un frare franciscà que escrigué literatura per tal de divulgar de manera senzilla els principis fonamentals de la religió i la filosofia.
-
Pere el Cerimoniós o el del Punyalet (a causa del punyal que tenia per costum portar), IV d'Aragó, II de València i d'Empúries, III de Barcelona, I de Mallorca i de Sardenya, signava com a Pere Terç, fou Rei d'Aragó, de València, de Sardenya i de Mallorca; Duc d'Atenes i de Neopàtria; Comte de Barcelona i d'Empúries.
-
Bernat Metge fou un escriptor, traductor i primer representant de l'humanisme a les lletres catalanes. És considerat un dels millors prosistes catalans, introductor de l'estil renaixentista a la literatura catalana, amb una fina intel•ligència, i una gran sornegueria.
-
La Crònica de Pere el Cerimoniós és la quarta de les grans cròniques en llengua catalana dels segles XIII i XIV. Encara que es diferencia en moltes coses de les seves predecessores, s'hi assembla en la mesura que reflecteix fidelment el món del seu temps i no s'ha de confondre amb la Cròniques dels reis d'Aragó e comtes de Barcelona de Pere el Cerimoniós.
-
Va morir al 1396
-
Martí I l'Humà, dit també “l'Eclesiàstic”, Rei d'Aragó, de València, de Mallorca, de Sardenya, Comte de Barcelona, de Rosselló i de Cerdanya; de Sicília; d'Empúries i, Duc de Montblanc. Mor el 1410 sense descendència.
-
Ausiàs March, (Beniarjó, Safor, 1400 - València, 3 de març de 1459) va ser un poeta i cavaller valencià medieval. Originari d'una família de la petita noblesa amb aficions poètiques. Va ser un dels poetes més importants del Segle d'Or valencià i, probablement, el més gran poeta valencià.
-
Joanot Martorell (Gandia, 1413 - València, 1468) fou un escriptor medieval valencià, conegut per haver escrit el Tirant lo Blanc, la seva obra més coneguda i considerada la primera novel•la moderna d'Europa.
-
Ferran I d'Aragó, anomenat el d'Antequera i també el Just i l'Honest, fou infant de Castella, i després rei d'Aragó, de València, de Mallorca, de Sicília, de Sardenya i de Còrsega, duc d'Atenes i de Neopàtria, comte de Barcelona, de Rosselló i de Cerdanya, i regent de Castella, on també ostentava els títols de senyor de Lara, duc de Peñafiel i comte de Mayorga, i els de comte d'Alburquerque i de Ledesma i senyor de Castro de Haro. Fou el primer monarca catalanoaragonès de la dinastia dels Trastà
-
Alfons el Magnànim, V d'Aragó, III de València, I de Nàpols, Sicília i Mallorca, II de Sardenya, i IV de Barcelona, Rei d'Aragó, de València, de Mallorca, de Sicília , de Sardenya i de Nàpols; Comte de Barcelona.
-
Joan II el Sense Fe, dit també el Gran, Rei d'Aragó, de València, de Mallorca, de Sicília i de Navarra; Duc de Montblanc, i de de Gandia i; Comte de Barcelona i de Ribagorça.
-
Ferran el Catòlic (Regne d'Aragó) fou un dels Reis Catòlics, juntament amb Isabel de Castella.
-
Tirant lo Blanc (Tirant lo blanch a l'original) és l'obra més important de l'escriptor i cavaller valencià Joanot Martorell i està considerada un dels màxims exponents de la novel•la cavalleresca en llengua catalana i del segle d'or valencià.
