-
El proteccionisme econòmic
Per bastir el catalanisme, va ser útil la defensa de la indústria catalana mitjantçant la demanda d'una vigilància més eficaç a les fronteres, i les polítiques duaneres prohibicionistes o proteccionistes, per protegir-ne el desenvolupament. -
Period: to
La recuperació del passat històric
La defensa del patrimoni documental català i la recuperació dels fets i dels noms propis de la història de Catalunya es van convertir durant el segle XIX en elements cabdals de la Reneixença. Pròsper de Bofarull, Joan Cortada, Antoni de Bofarull i Víctor Balaguer van ser autors destacats. -
Period: to
La Renaixença
Va ser un moviment cultural, fonamentalment literari, que impulsà el català com a llengua de cultura al llarg del segle XIX.
L'oda titulada <<La Pàtria>>, escrita per Bonaventura Carles Atribau el 1833, es considera el moment d'arrencada del moviment. Les obres de Vícor Balaguer o d'Antoni Bofarull, van anar establint les bases per a la recuperació d'una identitat catalana expressada en català. També es va desenvolupar un corrent artístic i literari de caràcter popular, el teatre català modern. -
Period: to
Les plataformes del catalanisme
Al llarg del segle XIX hi va haver diverses iniciatives culturals i polítiques de caràcter catalanista. El catalanisme es va anar definint al voltant de la defensa de l'existència d'una comunitat dins del marc d'un estat molt centralitzat i que tendia a la uniformització. Des d'un punt de vista polític, diversos corrents van nodrir el catalanisme; uns de caràcter conservador i catòlic, i altres de caràcter progressista. -
Tractat de Fontainbleau
El tractat de Fontainbleau va ser un tractat que es va produir al 1807 entre les autoritats espanyoles i la França napoleònica. En aquest tractat van acordar que les tropes franceses podien travessar Espanya per envair Portugal, que incomplia el bloqueig continental al Regne Unit imposat per Napoleó. -
Motí d'Aranjuez
El motí d'Aranjuez va ser una revolta popular produïda entre el 17 i el 19 de març de 1808 durant el regnat de Carles IV.
En aquella època, la situació a Espanya era molt inestable i confusa. A més a més, els partidaris del príncep Ferran no estaven a favor de la decisió que havia fet Carles IV. Per aquestes raons, els partidaris del príncep Ferran, fill de Carles IV, va instigar el motí. Aquest va produir la caiguda del favorit reial, Godoy, i l'abdicació de Carles IV. -
Period: to
La Guerra del Francès
La Guerra del Francès o guerra de la Independència va ser una guerra d'alliberament nacional, en que es van enfrontar l'estat espanyol i l'estat francès. En aquesta, no tots els espanyols s'oposaven a l'invasor. Per això, els que estaven a favor de Josep Bonaparte era anomenats afrancesats, en canvi, els patriotes eren els que volien el retorn al tron de Ferran VII.
Primerament, hi va haver setges dels francesos. Més tard el declivi de l'exèrcit de Napoleó va provocar la victòria espanyola. -
Les Corts de Cadis
Es va formar la Junta Central Suprema per coordinar l'actuació de les diferents juntes locals i provincials. Aquestes actuaven en absència de la família real.
En plena guerra, aquesta va convocar les Corts, que es van reunir a Cadis. La majoria de diputats eren liberals, tot i que hi havia una minoria de servils, els quals volien a Ferran VII i el manteniment de l'Antic Règim. Tot i això, les Corts van aprovar moltes lleis de supressió de l'Antic Règim. -
La Constitució
Les Corts van elaborar la Constitució de 1812, la primera constitució de la història d'Espanya. Els principis del liberalisme polític: reconoxia la divisió de poders i establia una declaració de drets molt completa.
Va ser aprovada el 19 de març, dia de Sant Josep, i per això es va conèxier popularment amb el nom de la Pepa. -
Tractat de Valençay
Els espanyols, aliats amb els anglesos, van aproitar la retirada d'algunes tropes franceses cap a Rússia per iniciar una contraofensiva. Finalment, el 1813 es va firmar el tractat de Valençay, que va posar fi a la guerra.
Amb aquest tractat Ferran VII retornaria a la corona. A més, els dos països es retornarien les places i territoris ocupats. -
Period: to
La Restauració de l'absolutisme
El mes de març de 1814, Ferran VII va tornar a Espanya. El rei, amb el suport dels servils, va derogar la Constitució i les reformes aprovades durant la guerra. A més, va restaurar els privilegis del clergat i la noblesa. Això era un retorn a l'Antic Règim. Ferran VII va governar de manera absoluta durant sis anys (1814-1820).
Els liberals van intentar restaurar el liberalisme mitjançant pronunciaments, però aquests van fracassar. -
Period: to
El Trienni Liberal
El 1920 va triomfar un pronunciament liberal dirigit pel tinent coronel Rafael del Riego, que va proclamar la Constitució de 1812 a Las Cabezas de San Juan (Sevilla).
Entre 1820 i 1823, els liberals van restaurar les reformes que s'havien aprovat a Cadis. Durant el govern liberal es van produir diversos intents de cop d'estat. Va ser el 1823 quan la Santa Aliança va enviar tropes a Espanya i va provocar la restitució de Ferran VII com a rei absolut. -
Llei Sàlica
Durant la Dècada Ominosa, l'absolutisme va regnar durant 10 anys, tot i haver-hi diversos pronunciaments.
Però, quan Ferran VII estava a punt de morir, va haver de donar-li el poder a la seva filla Isabel. Però això no es podia fer, ja que la Llei Sàlica ho prohibia.
La Llei Sàlica va ser un conjunt de lleis que es va crear per governar els francs salis a principis de l'Edat Mitjana. -
Pragmàtica de Sanció
La Pragmàtica de Sanció va ser una norma que va promulgar Ferran VII, que anul·lava la Llei Sàlica amb l'objectiu que la seva filla Isabel pogués regnar.
Això va provocar que molts absolutistes no estiguessin d'acord amb aquesta i van oferir suport a Carles Maria Isidre, el seu germà. -
Period: to
El triomf del liberalsime
La primera regent va ser Maria Cristina, la seva mare. Aquesta es va recolzar en els liberals. Els liberals estaven dividits en els moderats i els progressistes. El poder als moderats va arribar amb les protestes populars i l'aixecament militar de la Granja (1836). El 1840, Maria Cristina va dimitir i el general Espartero (progressista) va assumir el càrrec de regent. El govern autoritari va provocar, juntament amb un pronunciament, el seu exili. Isabel II va ser reina als 13 anys. -
Period: to
La Primera Guerra Carlina
Va esclatar quan va morir Ferran VII i Carles es va proclamar rei d'Espanya.
La guerra no només va ser un conflicte dinàstic, sinó que va enfrontar els liberals, els quals donaven suport a Isabel, i els carlins, que defensaven l'absolutisme i el model de societat tradicional. La guerra va durar set anys i va acabar amb la derrota carlina. -
Conveni de Bergara
Conveni firmat a la localitat d'Oñate el 29 d'agost de 1839 entre el general liberal Baldomero Espartero i els generals carlistes representants del general Maroto, La Torre i Antonio Urbiztondo, que suposà el final de la primera guerra Carlina. Tot i això, el conflicte es va reproduir diverses vegades durant el segle XIX. -
Period: to
La Dècada Moderada
Els moderats van ser els que van governar en els deu primers anys del regnat d'Isabel. El general Narváez va ser l'home fort del període i la Constitució de 1845 va ser la peça clau de la governabilitat.
Aquesta etapa va acabar el 1854 amb un cop d'estat dirigit pel general O'Donnell (la Vicalvarada) i suportat per els progressistes i alguns moderats. -
Period: to
El Bienni Progressista
Va ser un període castigat per la crisi econòmica i les protestes dels obrers i camperols. Aquest període era governat pels progressistes amb el general Espartero. Finalment, un nou cop de força d'O'Donnell va posar fi al Bienni Progressista. -
Period: to
Regnat de la Unión Liberal
La Unión Liberal era un partit integrat per moderats dissidents i progressistes temperats.
Aquest partit conjuntament amb els moderats van entrar al govern després que s'acabés el Bienni Progressista i en van sortir el 1866. -
El pacte d'Oostende
Pacte que van firmar els progressistes i els demòcrates, i que més tard s'hi va unir la Unión Liberal. En aquest van acordar l'expulsió de la monarquia borbònica (els Borbó) i la democratització de la vida política. -
La Revolució del 1868
En 1868, els generals Serrano i Prim van liderar un pronunciament contra Isabel II. La Revolució de Setembre va triomfar ràpidament i va obligar a la reina a fugir a l'extrenger. Es va constituir un govern provisional, on el general Serrano s'encarregà de la regència i Prim de la presidència del govern. -
Period: to
La monarquia d'Amadeu I
El príncep italià Amadeu I va acceptar la corona d'Espanya. Aquest era un monarca respectuós amb la legalitat parlamentària. Tot i això, va tenir en contra els monàrquics i l'Església (no agradaven idees prograssistes). Tampoc tenia el suport dels republicans i una part de la població no el volia per ser estranger. Durant els seu regnat hi van haver diversos conflictes armats, la insurrecció a Cuba i una nova guerra carlina, que van suposar l'abdicació per part del monarca. -
Period: to
La Primera República
El 1873, les Corts van proclamar la Primera República. En aquella època la majoria dels grups polítics eren monàrquics o republicans, aquests darrers dividits entre els que volien una república federal i els que en preferien una d'unitària. Això va provocar l'esclat del moviment cantonalista (creació de cantonts independentistes).
La continuació de la tercera guerra Carlina i la guerra de cuba va provocar que el general Pavía fes un cop d'estat i dissolgués les Corts el gener de 1874. -
Period: to
L'oposició al sistema, regnat d'Alfons XII
Durant aquella etapa es van crear altres grups ideològics:- Els anarquistes havien sorgit després de la Revolució de 1868 i sobretot tenien molta presència a Catalunya i Andalusia.
- Els socialistes, liderats per Pablo Iglesias, el 1879 van fundar el Partido Socialista Obrero España (PSOE).
- També van sorgir moviments i formacions regionalistes, que van reaccionar contra el model d'estat uniformitzador i centralista.
-
Pronunciament de Sagunt
El desembre de 1874, el cop d'estat del general Martínez Campos a Sagunt (València) va posar la fi a la República i va restaurar la monarquia i la dinastia dels Borbó. -
Inici del Regnat d'Alfons XII
El règim de la Restauració va començar amb l'arribada al poder d'Alfons XII el 1874. Aquest era partidari de la monarquia constitucional i va anomenar president del govern a Cánovas del Castillo, artífex del retorn dels Borbó al tron. Canovas va acabar amb el conflicte carlí i la guerra cubana, i va posar les bases d'un nou sistema polític. A més va dissenyar una alternança pacífica en el poder. -
El torn pacífic, regnat d'Alfons XII
El sistema de torns, en el qual s'alternava el poder, va ser el dominant en aquella època. Hi havia dos partits, els conservadors (liderats per Cánovas) i els liberals (liderats per Sagasta). En el govern hi havia corrupció electoral per escollir el partit. Els grans propietaris, anomenats cacics, ajudaven a guanyar les eleccions amb coaccions i compres de vots. En canvi, el procés en el qual els governadors civils manipulaven els resultats s'anomenava topinada. -
La Constitució de 1876
Per organitzar el nou sistema polític es va crear la Constitució de 1875. Aquesta, tot i ser fonamentalment conservadora, incorporava principis moderats i progressistes. Establia la sobirania entre les Corts i el rei, al qual concedia molt poder. -
Unió Catalanista
Aquest va ser un grup polític format a Barcelona el 1891 per la unió de sindicats i associacions catalanistes que anaven contra l'article 15 del codi civil espanyol que atemtava contra el dret civil català. Això va ser una de les iniciatives més destacadas de caràcter polític en el segle XIX. -
Bases de Manresa
Es coneixen també amb el nom de Bases per a la Constitució Regional Catalana. Aquest era una text elaborat per la Unió Catalanista en la seva primera assemble general. En aquest document es proposava una organització descentralitzada de l'Estat espanyol. -
Period: to
Regnat d'Alfons XIII
-
Period: to
Crisi de restauració
El 1902, Alfons XIII va accedir el tron, i va mantenir el torn pacífic. Els nous líders, influïts pel regeneracionisme, van intentar reformar la vida política. El 16 de juliol de 1909 s'inicià a Barcelona una vaga general en protesta a la guerra del Marroc. Aquesta es va anomenar Setmana Tràgica. -
Crisi de restauració (Crisi de 1917)
L'any 1917 es va produir una crisi amb tres focus diferents: -Protesta militar. Aquesta tenia un caràcter professional i corporatiu.- El malestar polític. Els parlamentaris opositors criticaven la gestió del govern.
- La vaga general. Es va produir el 13 d'agost, però no va tenir el suport de les Juntes de Defensa i l'exèrcit.
-
Period: to
Dictadura de Primo Rivera
El setembre de 1923, el general Primo de Rivera va fer un cop d'estat. Aquest va dissoldre les Corts i va prohibir partits i sindicats. Es va crear un govern integrat per militars. La creació de la Unió Patriòtica va consolidar el seu poder.
El desembre de 1925, va formar un govern de civils, amb polítics conservadors i tècnics.
El 18 de setembre de 1923, la dictadura va arribar a Catalunya i va prohibir el català.
El 1929, el rei va retirar el suport a Primo de Rivera, i es va acabar al 1930 -
Period: to
Bienni Reformista
En l'època que va regnar Manuel Azaña es van produir diferents canvis. Hi va haver una reforma agrària en que es buscava millors condicions pels pagesos, hi va haver la instauració de la Generalitat i l'aprovació de l'Estatut de 1932, i reformes militars, educatives i laborals. Tot i això, no tota la població estava contenta. Al 1933 Azaña va presentar la dimissió i van aperèixer diversos partits de dretes com CEDA, Renovación Española i Falange Española (liderat per Primo de Rivera). -
Period: to
Govern Republicà
-
Period: to
Segona República
L'inici de la Segona República es va produir amb la victòria dels partits monàrquics a les eleccions del 12 d'abril de 1931. A més, les candidatures republicanes van obtenir la victòria en moltes capitals de província. L'ambient d'eufòria popular va provocar que el dia 14, els regidors electes d'Eibar van proclamar la República. Altres comunitats autònomes com Catalunya (Lluís Companys) van fer el mateix. El buit de poder el va omplir Niceto Alcalà Zamora, el qual va proclamar la República. -
Period: to
Bienni conservador
A les eleccions a diputats de novembre de 1933, les dretes es presentaven més unides que les esquerres. Això, conjuntament amb la campanya de la CNT a favor de l'abstenció, va provocar la victòria del centredreta. El president de la República va encarregar la formació de govern a Alejandro Lerroux, líder del partit Radical, qui va tenir el suport parlamentari de la CEDA de José María Gil Robles. -
Front Popular
El 1936, els partits d'esquerres es van unir en el Front Popular i es van presentar a les eleccions. Però, els líders de les forces més extremistes van guanyar protagonisme. El Front Popular va guanyar les eleccions i va obtenir una gran majoria d'escons gràcies a les característiques de la llei electoral. El nou govern va reprendre la política de reformes, i Azaña va esdevenir el president, i Santiago Casares Quiroga com a president del consell de ministres. -
Period: to
Evolució del conflicte
L'ofensiva sobre Madrid va començar la tardor de 1936. L'ajuda internacional va impedir als sollevats de prendre la capital. L'abril de 1937, Franco es va dirigir cap al front del nord. El juny va caure el País Basc i l'agost Santander i Astúries. A finals de 1937, Franco va fragmentar el territori republicà. Es va produir la batalla de l'Ebre, on el 1938 van ser derrotats. El 26 de gener de 1939 Barcelona va caure i el març ho va fer Madrid. La guerra es va acabar l'1 d'abril de 1939. -
Esclat de la Guerra Civil
Hi va haver un cop militar provocat pel general Emilio Mola Vidal. El 18 es donava a conèixer una crida contra el govern del Front Popular, signada per Franco. Espanya va quedar dividida en dues zones. La zona dominada pels insurrectes (Franco cap del govern) i el bàndol republicà. En aquest bàndol es va crear l'exèrcit popular. Aquesta situació va arribar a l'estranger. La República va obtenir ajuda de la URSS i Mèxic. Per contra, els rebels en van rebre d'Alemanya i Itàlia. -
Period: to
Guerra Civil
-
Period: to
Dictadura Franquista
Franco va ser proclamat Caudillo de España i Generalísimo de los Ejércitos. Va ser alhora cap d'Estat i del Govern. L'estat es va organitzar en un model centralitzat. Hi va haver una repressió molt intensa contra els vençuts de la Guerra Civil. Les institucions que van donar suport a Franco van ser: -L'Exèrcit. Aquest va liderar l'insurrecció.- L'Església catòlica. Aquesta també li va donar suport i va ser present en l'educació.
-
Period: to
Actualitat Democràtica
La actualitat democràtica que tenim va està elaborada en un període posterior a la dictadura franquista. Aquest període de transició es va anomenar Transició democràtica espanyola.
