Human evolution

EVOLUCIÓ DELS HOMÍNIDS

  • 150

    Homo Sapiens

    Homo Sapiens
    Va aparèixer a la Sabana Africana fa uns 150.000 milons d'anys aproximadament. Característiques generals: Capacitat craniana de 1350 cm3. Crani rodó i rostre apalanat, front més alta que el neandertal i altres homínids primitius La Parla es va desenvolupar copmpletament gràcies a l'augment d'una àrea cerebral especialitzada, requisit indispensable pel control precís dels llavis i la llengua.
  • Period: 150 to

    Evolució dels homínids

  • 200

    Homo Rodhesiensis

    Homo Rodhesiensis
    Homo Rod.
    Tenia una capacitat cranial elevada (1.280 cm³)
    Cara alta i sortint.
  • Jan 1, 800

    Homo Antecessor

    Homo Antecessor
    Antecessor
    Característiques:
    La seva capacitat cranial sobrepassa els 1.000 cm3.
    L' H. antecessor presenta dos arcs supraciliars.
  • Jan 1, 1200

    Homo Ergaster

    Homo Ergaster
    H. Eregater
    Característiques:
    Té el crani arrodonit, una capacitat entre 800 i 850 cm3.
    Front prominent rostre més fi que l'erectus.
    Dents petites.
  • Homo Rudolfensis

    Homo Rudolfensis
    Rudolfensis Anatòmicament, H. rudolfensis té, respecte a Homo habilis, una cara més plana i ampla, unes dents post-canines més amples i amb arrels i corones més complexes i esmalt més gruixut.
    Té un volum cerebral de 750 cm cúbics.
  • Homo Hablilis

    Homo Hablilis
    HabilisÉs considerat la fomra abançada dels australopitecs.
    La seva capacitat craniana era d'entre 590-690 cm3.
    Presenten mandíbules més petites.
    Compartien amb els simis les prorcions corporals.
  • Australopithecus Garhi

    Australopithecus Garhi
    El volum del cervell és de 450 cm3 similar a altres australopitecs, també, com ells, els queixals són molt grans .
    La morfologia del maxilar representa una evolució relativament molt ràpida cap a formes més similars al gènere Homo.
  • Austarlopithecus Anamensis

    Austarlopithecus Anamensis
    El crani és semblant al d'un simi, però la seva llarga tíbia indica que al caminar tot el pes del cos el posava alternativament en una de les extremitats inferiors, i gràcies a aquesta característica podem dir que era bípede.
  • Ardipithecus Ramidus

    Ardipithecus Ramidus
    L'esmalt dels queixals és molt prim, cosa que sembla indicar que els seus aliments eren similars als dels ximpanzés actuals (fruites, fulles i vegetals tous) i que vivien en una selva humida. No s'han trobat ni la pelvis ni ossos d'extremitats inferiors que puguin demostrar que eren bípedes, però no es descarta que ho fossin. El terme Ardipithecus significa simi meridional fent referència a Sudàfrica, on es van trobar els primers fòssils.
    Ramid significa arrel