-
De 6 a 7 milions d'anys d'antiguitat.
La seva capacitat cranial és de 350 cc.
Aquesta espècie vivia en grup. Aquests van ser els únics indicis que van aportar alguns elements claus en la vida social d'aquests individus.
Es creu que fan fer sevir una arma primitiva , ja que a caminar dret els seus braços i mans queden lliures per a usar-les amb algun element de suport o ajuda.
Origen: Es creu que va viure en zones pantanoses
Media 120 cm i pesava 50 kg.
Té rostre alt canins relativament petits -
Te de antiguitat 4.4 milions de anys.
Media 120 cm d'alçada i pesava uns 50 kg.
Va viure en ambient de bosc tropical plujós.
La seva capacitat cranial era de 450 cc.
Se suposa que la dieta consistia en productes vegetals tous (flors, fulles, fruits).
Les seves principals eines eren pedres gastades.
Era poc agressiu socialment. -
Va viure entre els 3 i 3,9 milions d'anys.
Mesura entre 120 i 150 cm, i pes entre 33 i 67 kg
Hàbitat: boscos secs i calorosos.
Capacitat cranial força baixa: 375-550 c.c.
Alt grau de dimorfisme sexual.
Van deixar les seves petjades tres individus aparentment un mascle, una femella i un juvenil. Això confirma que vivien en grups.
Activitat arbòria bastant activa, ja sigui recollint fruits, dormint, jugant etc. -
Datat en 2,5 milions d'anys d'antiguitat.
Capacitat cranial petita de 410 cc.
Tenia una dieta estrictament vegetariana en base de vegetals durs
Va haver de viure en un medi ambient més sec que els Australopithecus encara que no sembla que fos un ambient ple de sabana.
Media entre 1,20 / 1,40m i pesava entre 40 / 60kg. -
Va viure en un període entre 2 i 1.2 milions d'anys pel que va poder conviure amb altres espècies del nostre llinatge.
La mida del crani era entre 550 a 600 cc.
Median entre 1,10 / 1,35m i pesaven entre 40 i 50kg.
La denominació de robustus es deu al fet que les primeres troballes, al sud d'Àfrica, eren restes de mandíbula de grans dimensions, el que va fer pensar que la resta del cos seria enorme. -
Els fòssils apareixen en el registre fòssil fins fa un milió i mig d'anys.
La seva capacitat cranial era d'al voltant de 515 cc.
El pes, estatura i aspecte general és molt semblant als Australophitecus.
Va viure en un medi ambient més sec que els Australopithecus.
La seva dentadura està adaptada a menjar vegetals.
De la mateixa espècie que mostraven el més gran dimorfisme entre els dos sexes detectat en un homínid. -
Va viure aproximadament des 1,6 milions d'anys.
Important creixement en la grandària cerebral pel que fa als Australopithecus, s'ha calculat entre 650 cm³ fins a 800 cm³.
La seva altura era similar al Australopithecus africanus, d'uns 1,3 m, així com el seu pes, calculat en 40 kg.
Dedos curvos de pies y manos, lo que indicaba que aún utilizaban los árboles.
Vivien en grup com les especies anteriors.
Es una reducció de la pelvis que té com a conseqüència un avançament dels parts. -
Va viure entre 90.000 anys abans del present.
Enstruments lítics trobats en associació amb fòssils de l'Home de Pequín: rascadors, ganivets, martells, encluses i algunes puntes.
Té més capacitat cranial (750-1300 cc).
S'ha comprovat a més que l'Home de Pequín usava el foc per cuinar.
Vivia de la caça i del carronya i recol·lecció de gramínies i vegetals, per això seria nòmada.
Els llocs d'hàbitat són a l'aire lliure. -
Va habitar Europa i parts d'Àsia occidental des de fa 50.000 anys enrere.
Espècie ben adaptada al fred extrem.
Gran capacitat cranial (1.500 cm³).
Un neandertal mitjana tindria una alçada de 1,65 m, de contextura pesada, i musculatura robusta.
Vivien en grups organitzats, formats per al voltant d'uns trenta membres.
També tenen un gran "monyo" occipital i un espai darrere de l'últim molar inferior (espai retromolar). -
L'espècie sembla haver entrat més lentament, entre 40.000 i 35.000 anys.
Té una anatomia igual a la nostra i una gran capacitat cerebral (1350 cm3).
Els recents estudis de l'ADN mitocondrial postulen que els humans moderns van viure a Àfrica abans que en altres continents.
Les eines de la nostra espècie pertanyen a l'anomenat "Mode IV" ia Europa occidental s'associen en quatre períodes: Aurinyacià, Gravetià, Solutrià, i Magdaleniense.
