LA EVOLUCIÓ HUMANA

Dryopithecus (25 milions d'anys)

1 CE

Espècie arborícola que no reunia les capacitats físiques necessàries per a desenvolupar-se arres de terra. Posseïa una capacitat cranial intermèdia, no eren capaços d'elaborar cap classe d'estri. Trobem diverses espècies:

• Dryopithecus africanus
• Dryopithecus fontani
• Dryopithecus laietanus
• Dryopithecus hungaricus

CRANI:
https://n9.cl/2csss
LOCALITZACIÓ:
https://n9.cl/aqg6k

Sivapithecus (12,5 milions d'anys)

2

Aquesta espècie no tenia tanta capacitat de penjar-se a les branques en comparació amb els Dryopithecus, aquests podien anar en camps oberts durant un període de temps. Tenien dents poc desenvolupades i la seva font principal d'alimentació eren les llavors i les arrels. Trobem diverses espècies:

• Sivapithecus indicus
• Sivapithecus silvalinsis
• Sivapithecus parvada

CRANI:
https://n9.cl/vo2a6
LOCALITZACIÓ:
https://n9.cl/b1cgk

Ardipithecus (4,5 milions d'anys)

3

Aquests es desplaçaven parcialment alçats ocupant en algunes ocasions els seus braços com a mitja de "transport". Pels seus fòssils arribaven a mesurar 1,30 m i un pes de 50 a 65 kg aproximadament. Trobem diverses espècies:

• Ardipithecus ramidus
• Ardipithecus kadabba

CRANI:
https://n9.cl/5eyfp
LOCALITZACIÓ:
https://n9.cl/249c0

Australopithecus (4,5 milions d'anys)

4

Els Australopithecus podien mesurar entre 1,20 m i 1,50 m i podien arribar a pesar uns 40-60 kg, tenien el cervell d'una dimensió similar als dels goril·les o orangutans. Aquesta espècie caminava a dues cames, deixa'n lliure les mans per a fabricar eines senzilles. Trobem diverses espècies:

• Australopithecus anamensis
• Australopithecus afarensis
• Australopithecus africanus
• Australopithecus sediba
• Australopithecus garhi

CRANI:
https://n9.cl/b5jg
LOCALITZACIÓ:
https://n9.cl/qn1w

Paranthropus (2,6 milions d'anys)

5

Els Paranthropus tenien dimensions semblants a la dels Australopithecus, però amb més massa muscular i pes, provinents d’una dieta completament vegetariana. Trobem diverses espècies:

• Paranthropus aethiopicus
• Paranthropus boisei
• Paranthropus robustus

CRANI:
https://n9.cl/lur81
LOCALITZACIÓ:
https://n9.cl/qn1w

Homo habilis (2,4 milions d'anys)

6

Va ser la primera espècie a elaborar utensilis de pedra per a les cases. Aquests a diferència dels altres s'alimentaven de carn. Tenien ollals més petits i unes dents més grans, podien arribar a mesurar entre 1,30 m i 1,80 m i 60 kg de pes. CRANI:
https://n9.cl/q7ucd
LOCALITZACIÓ:
https://n9.cl/b62dg

Indústira olduvaiana

7

Els Homo habilis van elaborar les primeres armes amb pedra tallada, podem trobar diversos tipus com:

• La indústria olduvaiana, la qual es componia pels talladors, i matxucadors. Utilitzats per a tallar i triturar els ossos dels animals caçats.

Homo erectus (2 milions d'anys)

8

Aquests podrien ser els responsables de producció de la indústria acheuliana, i uns dels primers a fer ús del foc. CRANI:
LOCALITZACIÓ:

Indústria acheulià

8

Els Homo erectus van fabricar armes més elaborades anomenades acheulià, aquesta es componia per:

• Destrals de mà
• Picadors
• Raspadors
• Fenedors

Homo antecessor (900 mil anys)

9

Homo heidelbergensis (800 mil anys)

9

Homo rhodesiensis (600 mil anys)

10

Homo neanderthalensis (230 mil anys)

11

Els Neanderthalensis són l'espècie més propera a nosaltres, els quals ens podríem haver arribat a barrejar-nos. Tenien bona corpulència muscular, i s'alimentaven de carn crua d'animals.

Primeres peces de roba

12

En coincidir amb un període glacial, van haver de confeccionar peces de roba de vestir i sabates elaborades amb les pells dels animals que caçaven.

Indústria mosterià

12

La indústria mosterià es caracteritza per estar composta amb pedres (materials més resistents), més concretament amb la quarsita per a crear:

• Destrals de mà
• Raspadors
• Puntes (més sofisticades)

Homo sapiens (190 mil anys)

14

Els Homo sapiens, és a dir nosaltres, són tots aquells que tenen les capacitats mentals suficients per a poder desenvolupar tecnologia, llengua...

Indústria gravetià

15

El gravetià va ser una indústria arqueològica del Paleolític superior europeu És arqueològicament l'última cultura europea que molts consideren unificada. En aquest punt, va ser reemplaçat pel Solutreano a França i Espanya, i es va convertir o va continuar com el epigravetiano a Itàlia, els Balcans, Ucraïna i Rússia. Són coneguts per les seves figuretes de Venus, que normalment es tallaven en ivori o pedra calcària.

Indústria solutrià

15

Succeeix el Gravetià, i la seva indústria lítica és una de les més ben definides tipològicament del Paleolític, a causa de l’aparició del retoc pla i paral·lel, fet amb tècnica de pressió, que ocupa de vegades tota la superfície de l’utensili i que no té continuació en les indústries posteriors.

Indústria magdalenià

15

La cultura Magdaleniana és una de les últimes cultures del Paleolític superior a Europa occidental, que va ser caracteritzada pels trets de la seva indústria lítica i òssia. El seu nom va ser pres de la Madeleine, cova francesa de la Dordonya. Succeeix a la cultura Solutrense.

Indústria xatelperronià i aurinyacià

15

El xatelperronià és una fase cultural del perigordià, pròpia de l'home de Neandertal, que es caracteritza pels raspadors terminals que predominen sobre els laterals, el desenvolupament dels burins, i que la talla es va fer més laminar. Es caracteritza per raspadors gruixuts, de vegades tallats en petits blocs de sílex, i per fulles retocades en una o dues vores, moltes vegades amb raspadors a la vora. Desapareixen les peces de dors rebaixat; els burins són de diferent mida amb punta dèbil.