-
llançament de la voyager 2
la voyager 2 es va llençar el 20 d'agost de 1977 -
voyager 1
el 5 de septembre de 1977 es va llançar la sonda voyager 1 -
VOYAGER 1 JÚPITER
Voyager 1 va realitzar les seves primeres fotografies de Júpiter al gener de 1979 i va aconseguir el seu màxim acostament el 5 de març de 1979 a una distància de 278 000 km. En la seva missió a Júpiter va realitzar 19 000 fotografies, en un període que va durar fins a abril. -
VOYAGER 2 JÚPITER
El màxim acostament a Júpiter va tenir lloc el 9 de juliol de 1979, a 570.000 quilòmetres sobre els núvols de les capes altes de l'atmosfera del planeta.
Les càmeres de la nau van revelar una atmosfera d'hidrogen i heli les núvols presentaven una dinàmica molt més complexa del que havien imaginat anteriorment. La sonda va descobrir també que el planeta emetia molta més energia de la que rebia del Sol, el que podria justificar una activitat atmosfèrica tan intensa que permetia l'existència de fen -
VOYAGER 1 SATURN
Accelerada pel camp gravitatori de Júpiter, va aconseguir Saturn el 12 de novembre de 1980, acostant-se a una distància de 124 200 km. En aquesta ocasió va descobrir estructures complexes en el sistema d'anells del planeta i va aconseguir dades de l'atmosfera de Saturn i del seu major satèl·lit natural, Tità, de la qual va passar a menys de 6500 km -
VOYAGER 2 SATURN
El màxim acostament de la sonda a Saturn va tenir lloc el 25 d'agost de 1981, quan la sonda va investigar les capes superiors de l'atmosfera del planeta.
Els seus mesuraments van revelar que en els màxims nivells de pressió (7 kilopascals) la temperatura era de 70 Kelvin (-203 ° C). El pol podria estar 10 K més fred, si bé això podria ser estacionament -
VOYAGER 2 URÀ
El màxim acostament a Urà va tenir lloc el 24 de gener de 1986-81.500 km de les capes més altes de l'atmosfera.
La Voyager 2 va descobrir 10 llunes abans desconegudes, va estudiar l'atmosfera del planeta, resultat de la inclinació de l'eix de rotació (97,77º) i va investigar el sistema d'anells.
La lluna Miranda va resultar ser un dels cossos més sorprenents. La Voyager 2 va descobrir al sobrevolar canons de 20 km de profunditat i una barreja de superfícies noves i velles. Les cinc grans llunes -
VOYAGER 2 NEPTÚ
La màxima aproximació a Neptú va tenir lloc el 25 d'agost de 1989. En ser l'últim gran planeta que la sonda visitaria, es va decidir fer un vol proper a la lluna Tritó, de manera similar a com la Voyager 1 va sobrevolar Titan. La sonda va descobrir que el planeta tenia en la seva atmosfera una gran taca fosca, si bé aquesta podria haver desaparegut més tard, Neptú va desafiar als científics mostrant uns forts vents. -
VOYAGER 1 2006
El 15 d'agost de 2006 la sonda Voyager 1 va aconseguir la distància respecte al Sol de 100 UA, és a dir, gairebé 15 000 milions de km. -
VOYAGER 1 2012
El 25 d'agost de 2012, la sonda va sortir dels límits del sistema solar i entrà a l'espai interestel·lar o heliopausa. La importància d'aquest fet, segons la NASA, és equiparable a la de l'arribada de l'home a la lluna. -
voyager 1
12.45 bilions milles de la terra -
voyager 2 2015
esta a 10,241,433 milles.