-
624 BCE
Tales de Milet
Tales de Milet va ser un filòsof i matemàtic grec que va viure entre el 624 a. C i el 548 a. C a Milet, actual territori de Turquia. La seva teoria deia que l'aigua és el principi de totes les coses que existeixen. -
Period: 600 BCE to 500
Filosofia Antiga
-
Period: 585 BCE to 399 BCE
Presocratics
Els filòsofs presocràtics es defineixen com els pensadors grecs que van desenvolupar escoles de pensament independents. -
570 BCE
Pitàgores
Pitàgores o Pitàgoras va ser un filòsof i matemàtic grec. Els seus ensenyaments polítics i religiosos eren ben coneguts a la Magna Grècia i van influir en les filosofies de Plató, Aristòtil i, a través d'elles, la filosofia occidental. La seva teoria deia que la raó és més fiable que els sentits i és el primer pas cap a la racionalització de la multiplicitat de tot allò que existeix. -
535 BCE
Heràclit
Heraclit va ser un filòsof presocràtic d'Efes, a l'Àsia Menor. Va ser un filòsof considerat de l'escola jònica, encara que diferia dels seus principis en alguns punts. Segons Heràclit, el foc és l'element primari de totes les coses, és la força primària. -
470 BCE
Parmènides
Parmènides va ser un filòsof presocràtic dels més importants de l'antiga Grècia. Provenia d'una família benestant i era fill de Pires, i havia nascut a la colònia grega d'Èlea, a la Magna Grècia. Deia que tot ha existit sempre, i allò que no existeix no pot ser i viceversa -
470 BCE
Sòcrates
Sòcrates(470 a.C-399 a.C) va ser un filòsof de l'antiga Grècia que es considera el fundador de la filosofia occidental, per més que ja existirn filòsofs anteriorment, entre ells Tales. En un moment indeterminat de la seva vida canvia el seu interès inicial per les teories sobre la naturalesa, en la qual, pel que sembla, no veu principi de cap finalitat, per l'interès per un coneixement de si mateix i de l'home en general. -
Period: 470 BCE to 399 BCE
Sofistes
La sofística s'interesa per l'ètica i la política des de
posicions relativistes. -
469 BCE
Gòrgies
Gòrgias de Leontins va ser un orador i filòsof grec. Va néixer a Leontins cap a l'any 485 aC. Se li atribueix una vida de més de cent anys i hauria mort una mica després de Sòcrates.
En la seva obra Sobre la naturalesa o sobre el no-ser ataca la postura eleàtica, i defensa l'escepticisme. Les seves idees poden resumir-se en tres tesis: Res no existeix.
Si existís alguna cosa no podria ser coneguda.
Si alguna cosa existent pogués ser coneguda, no es podria comunicar amb el llenguatge. -
465 BCE
Protàgores
Protàgores d'Abdera(485a.C) va ser un filòsof presocràtic de l'antiga Grècia, nadiu d'Abdera, segons diversos testimonis. Era fill d'Artemó o de Meandre. La seva teoria deia que l'home és la mesura de totes les coses, de les quals són en tant que són, i de les quals no són, en tant que no són. -
398 BCE
Plató
Plató va ser un dels filòsofs més influents de l'antiga Grècia. Va desenvolupar un sistema filosòfic, el platonisme, de gran persistència, i un centre de formació, l'Acadèmia, que gaudiren de gran popularitat entre les elits grecoromanes. La seva teoria mes reconeguda diu que l'Univers és un ésser viu i únic i el Demiürg l'ha fet el més semblant al seu model -
384 BCE
Aristòtil
Aristòtil va ser un filòsof de l'antiga Grècia. És un dels grans pensadors de la humanitat. La seva lògica, naturalisme i ètica dominaren en el pensament europeu durant gairebé 2.000 anys. Les seves teories mes reconegudes son:la teoría de la generación espontánea, el principio de no contradicción y las nociones de categoría, sustancia, motor inmóvil, acto y potencia. -
Period: 299 BCE to 300
Hel·lenisme
L'hel·lenisme és l'estudi de la civilització de l'antiga Grècia, especialment el grec antic, literatura i pensament. -
298 BCE
Epicur
Epicur, també conegut com a Epicur de Samos, va ser un filòsof grec. És una de les figures més singulars i polèmiques de la filosofia hel·lenística, fundador de l'escola que porta el seu nom. Un dels seus pensaments més reconeguts diu que la clau d'una vida feliç és aconseguir acumular la major quantitat de plaer mentre reduïm al màxim el dolor. -
4 BCE
Séneca
Luci Anneu Sèneca usualment conegut com a Sèneca o Sèneca el Jove va ser un escriptor romà, filòsof, polític, dramaturg. Deia que la saviesa i la virtut són la meta de la vida moral, l'única cosa immortal que tenen els mortals -
Period: 301 to 1301
Filosofia Medieval
La filosofia es centra en la relació entre fe i raó.
Diferents autors adapten les tesis dels principals filòsofs
(Plató i Aristòtil) al pensament cristià. -
354
Agustín d'Hipona
Agustín de Hipona o Aurelio Agustín de Hipona, conegut també com a Sant Agustí, va ser un escriptor, teòleg i filòsof cristià. Ell va explicar la teoria de la il·luminació on es conclou que la il·luminació abasta tant la veritat objectiva com al receptor d'aquesta veritat, la ment; i que aquesta mateixa ment en què les veritats eternes són reconegudes ha de ser immortal, com aquelles ho són: així, la senda que condueix al coneixement de Déu, passa pel coneixement de nosaltres mateixos. -
1225
Tomas D'aquino
Sant Tomàs d'Aquino va ser un prevere, frare, teòleg, filòsof i jurista catòlic pertanyent a l'Ordre de Predicadors. Segons Tomàs d'Aquino el coneixement té la seva causa material en la dada que proporcionen els sentits, no obstant això, l'enteniment és actiu en la formació del coneixement en virtut de la seva actualitat. De l'intel·lecte brolla el coneixement com la seva activitat pròpia i immanent. -
Period: 1401 to
Filosofia Moderna
La filosofia moderna és aquella filosofia desenvolupada durant l'edat moderna i associada amb la modernitat. -
René Descartes
René Descartes va ser un filòsof, matemàtic i físic francès considerat el pare de la geometria analítica i la filosofia moderna. Descartes va desenvolupar la seva teoria del coneixement, en la qual sosté que l'ésser humà pot arribar a la veritat mitjançant l'ús de la raó i el pensament crític, i que aquesta veritat és independent de la percepció o l'experiència sensorial. -
John Locke
John Locke va ser un filòsof i metge anglès, considerat com un dels més influents pensadors de l'empirisme anglès. Afirma que el nostre coneixement del món només pot procedir de l'experiència, a través dels sentits. -
David Hume
David Hume va ser un filòsof, historiador, economista i assagista escocès. Constitueix una de les figures més importants de la filosofia occidental moderna i de la Il·lustració escocesa. Segons diu en el seu Tractat sobre la naturalesa humana, que porta el subtítol de Intent d'introduir el mètode experimental de raonament en els assumptes morals, Hume va voler dur a terme, al món moral humà, allò que Newton havia fet amb el món físic (investigació basada en l'observació i experimentació). -
Immanuel Kant
Immanuel Kant va ser un filòsof prussià de la Il·lustració. Va ser el primer i més important representant del criticisme i precursor de l'idealisme alemany. Immanuel Kant es basa en la noció que: "És impossible pensar en res al món, o fins i tot més enllà, que es pugui considerar bo sense limitacions excepte bona voluntat". -
Period: to
Hermenèutica
L'hermenèutica és l'art de la interpretació, explicació i traducció de la comunicació escrita, la comunicació verbal i, ja secundàriament, la comunicació no verbal. El seu concepte central de constitució moderna és el de comprensió de textos escrits importants -
Period: to
Filosofia Contemporània
La filosofia contemporània és el període actual de la història de la filosofia. Per extensió, es diu també amb aquest nom a la filosofia produïda per filòsofs que encara estan vius. -
Karl Marx
Karl Heinrich Marx, va ser un filòsof, economista, sociòleg, historiador, periodista, intel·lectual i polític comunista alemany d'origen jueu. Sosté que les societats humanes avancen a través de conflictes entre classes socials, i que la lluita de classes és el motor de la història. -
Friedrich Nietzsche
Friedrich Wilhelm Nietzsche va ser un filòsof, poeta, músic i filòleg alemany. Va tenir una profunda influència en el pensament mundial contemporani i en la cultura occidental. Una crítica radical als fonaments de la cultura occidental basada en una metafísica, una religió i una moral que han suplantat i invertit els valors vitals; d'altra banda, és un intent de superació d'aquesta cultura a la qual qualifica de producte del ressentiment contra la vida. -
Sigmund Freud
Sigmund Freud va ser un mèdic neuròleg austríac d'origen jueu, pare de la psicoanàlisi i una de les majors figures intel·lectuals del segle XX. Sigmund Freud és considerat el fundador de l'enfocament psicodinàmic de la psicologia, que busca impulsos inconscients per explicar el comportament humà. Freud creia que la ment és responsable de les decisions tant conscients com inconscients que pren sobre la base dels impulsos psicològics. -
José Ortega y Gasset
José Ortega y Gasset va ser un filòsof i assagista espanyol, exponent principal de la teoria del perspectivisme i de la raó vital i històrica, situat en el moviment del noucentisme. Va sostendre la teoria del perspectivisme i de la raó vital i històrica -
Hans-Georg Gadamer
Hans-Georg Gadamer va ser un filòsof alemany especialment conegut per la seva obra Veritat i mètode i per la seva renovació de l'hermenèutica. Va ser deixeble de Heidegger i el més rellevant de l'època. L'hermenèutica de Gadamer considera el llenguatge com una realitat carregada amb un significat ontològic, perquè l'ésser esdevé en el llenguatge com a veritat, com desvelamiento de sentit que no és essencialment diferent a les diferents representacions finites. -
María Zambrano Alarcón
María Zambrano Alarcón va ser una intel·lectual, filòsofa i assagista espanyola. La seva extensa obra, entre el compromís cívic i el pensament poètic, no va ser reconeguda a Espanya fins a l'últim quart del segle XX, després d'un llarg exili. Desenvolupa el concepte de «raó poètica», espècie d'intuïció intel·lectual, amb arrels bergsonianas, espiritualistes i vitalistes, que utilitza com a mètode fenomenològic per a examinar els profunditats de l'esperit humà. -
Hannah Arendt
Hannah Arendt, nascuda Johanna Arendt va ser una escriptora i teòrica política alemanya, posteriorment nacionalitzada estatunidenca, de religió jueva i encara que ella no es feia cridar com a tal, pot ser considerada com una de les filòsofes més influents del segle XX. Va especialitzar-se en l'estudi de causes i origens del totalitarisme, fenomen polític que critica amb tota duresa i al qual considera com el mal radical, de l'antisemitisme i de la crisi i decadència de la societat de masses. -
Jürgen Habermas
Jürgen Habermas és un filòsof i sociòleg alemany conegut pels seus treballs en filosofia política, ètica i teoria del dret, així com en filosofia del llenguatge. El coneixement i interès Habermas proposa la teoria dels interessos directors del coneixement. Entén per interessos les orientacions essencials que són intrínseques a la reproducció i autoconstitució de l'espècie humana. -
Period: to
Escola de Frankfurt
L'escola de Frankfurt va ser una escola alemanya de teoria social i filosofia crítica associada a l'Institut de Recerca Social de la Universitat Goethe de Frankfurt del Meno, a Alemanya. -
Period: to
Existencialisme
L'existencialisme és un corrent filosòfic que estudia la condició humana, la llibertat, la responsabilitat individual, les emocions, així com el significat de la vida. -
Martin Heidegger
Martin Heidegger va ser un filòsof alemany. Molts especialistes es refereixen a ell com el pensador i filòsof més important del segle XX. Heidegger sosté que l'humà manté una rotunda relació de co-pertinença amb la seva ser; alhora que coexisteix en l'estat de “ser aquí”, “ser en el món” o “estar en el món” -
Jean-Paul Charles Aymard Sartre
Jean-Paul Charles Aymard Sartre, conegut comunament com Jean-Paul Sartre, va ser un filòsof, escriptor, novel·lista, dramaturg, activista polític, biògraf i crític literari francès, exponent de l'existencialisme i del marxisme humanista. Sartre afirmava que l'home està habitat des del principi pel no-res, de manera que la condició humana està composta, alhora, de ser i, sobretot, de no-ser. “L'home no és una altra cosa que el que ell fa de si mateix”