Platon occidente

Història de la Filosofia

  • 625 BCE

    Tales de Milet

    Tales de Milet
    Va ser un filòsof grec presocràtic, precursor de la filosofia occidental, va néixer a Milet al 625 a.C i va morir al 546 aC. És conegut pels seus coneixements en diverses àrees, destaca per plantejar la primera pregunta filosòfica sobre l'arkhé de la naturalesa, afirmant que era l'aigua. Aquesta transició del mite al logos va marcar l'inici de la tradició filosòfica occidental, presentant una visió racional i antidogmàtica.
  • Period: 600 BCE to 476

    Filosofia Antiga

    Es desenvolupada durant l'edat antiga pels grecs i els romans. Suposa el naixement de la filosofia com a tal a Occident, a l'Antiga Grècia, partint dels mites.
  • 570 BCE

    Pitàgores

    Pitàgores
    Va ser un filòsof grec presocràtic, va néixer a Samos al 570 a. C i va establir-se a Crotona, fundant l'escola pitagòrica. Va influir en matemàtiques, música i moral. La secta pitagòrica es va centrar en la moral i la transmigració d'ànimes. Precursor en l'ús de proporcions numèriques en harmonia musical. La nova tradició de filosofia itàlica es va originar amb Pitàgores, marcant una connexió entre especulació filosòfica i purificació moral, fins la seva mort al 490 a. C.
  • 540 BCE

    Heràclit

    Heràclit
    Filòsof presocràtic nascut al 540 a. C, fins al 480 a. C, és conegut a través de fragments oraculars. Desestima la majoria i fa servir un estil críptic. La seva obra "Sobre la naturalesa" destaca el logos, un principi que ordre, és llei, i és la raó de ser del cosmos. Identifica el logos amb el foc, simbolitzant el canvi constant. Defensa la lluita dels contraris com a font d'harmonia. Rebutja el pensament estàtic i destaca el perpetu esdevenir. Influencia l'estoïcisme, Hegel, Marx i Nietzsche.
  • 510 BCE

    Parmènides

    Parmènides
    Presocràtic d'Elea, neix sobre el 515 a. C, destacat per dividir la filosofia en dos: abans i després d'Heràclit. Afirmant "l'ésser és i el no ser no és", dedueix propietats com la singularitat, eternitat i immobilitat de l'ésser i ofereix una cosmologia dual amb foc i foscor. Les interpretacions inclouen equívocs lògics. La crítica d'Aristòtil destaca el substrat i matèria primera. La confrontació amb Heràclit no és total, ja que qüestionen les percepcions i destaquen un coneixement superior.
  • 485 BCE

    Gòrgies

    Gòrgies
    Sofista grec, va néixer a Sicília al voltant del 485 aC. Va ser influenciat per l'escola eleàtica. Amb el seu llibre "Sobre la naturalesa i sobre el no-ser", sosté que res no existeix, que si existeix no es pot conèixer i que, si es pot conèixer, no es pot comunicar amb el llenguatge. Va destacar en l'ensenyament de la retòrica i va veure la paraula com una eina persuasiva poderosa. Va analitzar l'art, veient-lo com un engany intel·ligent que pot ennobleir i purificar. Va morir cap al 380 aC.
  • 481 BCE

    Protàgores

    Protàgores
    Sofista grec, nascut al 481 a. C a Abdera, va ser encarregat per Pèricles de redactar la constitució de Turios. Acusat d'impietat, va abandonar Atenes. La frase "l'home és la mesura de totes les coses" resumeix la seva perspectiva relativista. Influenciat per Heràclit, deia que tot flueix i que no hi ha veritat absoluta. Defensava que la virtut i el progrés moral s'aprenien mitjançant l'educació. Va morir en un naufragi al 411 a. C, i les seves obres es coneixen a través de Plató i Diògenes.
  • 470 BCE

    Sòcrates

    Sòcrates
    Presocràtic nascut al 470 a. C a Atenes, va canviar dels interessos físics a la reflexió sobre l'ésser humà i la virtut. La seva figura és central en la filosofia occidental. Va participar en guerres, defensant als ciutadans. Va desenvolupar la ironia i la maièutica amb interrogatoris i diàlegs. Mestre de Plató, va ser caricaturat per Aristòfanes. El seu pensament tracta de la identificació entre saber, virtut i felicitat. Fins que mor condemnat per impietat i corrupció de joves, al 399 a. C.
  • 427 BCE

    Plató

    Plató
    Filòsof grec nascut a Atenes (427-347 aC), creador d'un sistema filosòfic, influenciat per Sòcrates, desenvolupa la teoria de les idees, afirmant que, immutables i eternes, són la veritable realitat, mentre el món sensible és una representació canviant, mentre els sentits només revelen el món sensible i imperfecte. Plató il·lustra la jerarquia entre les idees i les ombres del món material. La filosofia platònica abarca ontologia, epistemologia, ètica, estètica i teoria política.
  • 384 BCE

    Aristòtil

    Aristòtil
    Filòsof grec de major importància juntament amb Plató, en tota la història de la filosofia. Conegut també com "El Filòsof" va néixer al 384 aC. El seu pensament es centra des de la lògica, de la qual és considerat fundador, fins a la metafísica, l'ètica, la psicologia, la cosmologia i les ciències de la naturalesa fins que va morir al 322 aC. De fet, va ser un gran estudiós de la zoologia, àmbit on va desenvolupar importants coneixements, i la seva influència, va dominar durant molts segles.
  • 341 BCE

    Epicur

    Epicur
    Filòsof grec, va néixer el 341 aC a Samos i va fundar l'escola epicúria a Atenes. Prioritzant la recerca de la felicitat, va defensar l'hedonisme, centrant-se en la Canònica, Física i Ètica. Amb un enfocament empirista, va eliminar dualismes i va desenvolupar una psicologia basada en el pansomatisme. En física, va combinar l'atomisme amb el clinamen. Va rebutjar temors a la mort i als déus i va promoure un plaer espiritual i durador, lligat a al domini dels desitjos, fins que mor al 270 a. C.
  • 4 BCE

    Séneca

    Séneca
    Filòsof llatí nascut a Roma al 4 a.C., va morir al 65 d.C. Conseller de Neró i influenciat per l'estoïcisme. Se centra en ètica amb components neopitagòrics i religiosos, i es basa en la física teològica, veient el cosmos com a unitat divina. Considera la filosofia com a consol per assolir la felicitat, destaca la igualtat entre els homes, aborda la voluntat, la naturalesa pecadora i rebutja l'esclavitud. Desenvolupa l'estoïcisme ressaltant l'espiritualitat de Déu i la necessitat de clemència.
  • 354

    Agustí d'Hipona

    Agustí d'Hipona
    Filòsof cristità nascut el 354 a Tagaste i mort el 430, va abraçar el cristianisme. Sent un gran defensor de la fe cristiana, va ser ordenat sacerdot i bisbe d'Hipona. La seva obra destaca per harmonitzar fe i raó, influïnt en la filosofia cristiana i escolàstica. Amb una visió psicològica del temps, va escriure "Confessions" i "La Ciutat de Déu," analitzant la història des d'una perspectiva teològica. L'agustinisme polític destaca per la seva visió de l'Església sobrepassant l'Estat.
  • Period: 476 to 1453

    Filosofia Medieval

    La filosofia medieval abasta un panorama d'idees que es desenvolupen durant l'Edat Mitjana. Inicialment influenciada per la fusió de la filosofia clàssica grega amb el cristianisme. En aquesta època n'hi ha tensions entre la teologia i la filosofia, amb la condemnació de certes obres aristotèliques per part de les autoritats eclesiàstiques. La filosofia medieval s'enriqueix amb debats sobre la relació entre fe i raó, determinisme i lliure albir, i la naturalesa de l'ànima.
  • 1225

    Tomàs d'Aquino

    Tomàs d'Aquino
    Nascut al 1225 i mort al 1274 destaca com a filòsof-teòleg medieval, influït per Aristòtil i Albert Magne. Les seves obres clau inclouen la inacabada Summa Theologica i la Summa contra Gentiles, una defensa cristiana. També va ser influït per Plató (tot i que volia mostrar més aviat un aristotelisme, hi ha una petja platònica en el seu pensament), Agustí d'Hipona, Averrois i Maimònides. La seva contribució fonamental es centra en la síntesi entre la teologia i la filosofia aristotèliques.
  • 1287

    Guillem d'Occam

    Guillem d'Occam
    Guillem d'Occam (1287-1349), teòleg franciscà anglès, originari d'Ockham, va ser una figura clau en controvèrsies del segle XIV. Conegut per la "navalla d'Occam," un principi metodològic. Contribuint notablement a lògica, física i teologia. En l'escolàstica, promovia la reforma simplificant mètodes i continguts. Va incorporar gran part de l'obra d'alguns teòlegs anteriors, especialment Duns Scot, discrepant en penitència, comprensió dels universals, distinció formal aplicat a les coses creades.
  • Descartes

    Descartes
    René Descartes, nascut a Turena al 1596, fins la seva mort al 1650, va ser un filòsof i matemàtic francès. És conegut per la frase "Cogito, ergo sum" (Penso, llavors existeixo). Defensor del racionalisme, buscava una base segura per al coneixement. Va separar la ment del cos i va promoure el dualisme. La seva obra "Meditacions Metafísiques" aborda la certesa, la veritat i la existència de Déu, influenciant profundament la filosofia moderna.
  • Period: to

    Filosofia Moderna

    La filosofia moderna, centrada en els segles XVII i XVIII, destaca per la polèmica entre racionalisme i empirisme. L'ètica es desvincula de la religió, connectant amb la política i la raó. Hi ha un accent en l'individualisme, influències notables de la ciència i les matemàtiques, i una disminució de la religió com a font doctrinal, juntament amb un subperíode de Il·lustració.
  • Locke

    Locke
    John Locke (Wrington, 1632 - 1704) va ser un filòsof empirista i pensador del liberalisme polític anglès, va contribuir al liberalisme polític i a les teories contractualistes. Rebutja la idea d'idees innates i diu que l'enteniment era una "tabula rasa". Segons Locke, el coneixement provenia de l'experiència, ja fos interna o externa.
    En política, va defensar els drets naturals i la necessitat de la vida, llibertat i propietat. La seva obra principal és "Assaig sobre l'enteniment humà".
  • Hume

    Hume
    David Hume, filòsof escocès, va néixer a Edimburg el 1711, va forjar una ideologia empirista i escèptica. Desafia la noció de causalitat i diu que la nostra comprensió es basa en hàbits mentals, no en necessitat. El seu escepticisme religiós es reflecteix en els "Diàlegs sobre religió natural," qüestionant els fonaments racionals de les creences religioses. Va influir en la filosofia, destacant la importància del sentit comú i deixant un llegat escèptic envers les afirmacions dogmàtiques.
  • Kant

    Kant
    Immanuel Kant, eminent filòsof alemany, va causar un impacte profund en la història del pensament amb la seva "revolució copernicana". Nascut a Königsberg el 1724, va ser influït pel pietisme i les idees de Newton. Després d'exploracions en ciències, va desenvolupar la "Crítica de la raó pura", introduint la "filosofia transcendental" i el "gir copernicà". La seva mort el 1804 va deixar un llegat, establint els límits de la raó humana i explorant qüestions fonamentals de la vida i la moral.
  • Period: to

    Filosofia Contemporània

    La filosofia contemporània, des del segle XX, es caracteritza per diverses corrents com l'existencialisme, l'analítica, el postmodernisme i la fenomenologia. Destaquen pensadors com Heidegger, Sartre, Wittgenstein i Foucault, que aborden temes com l'existència, el llenguatge, la post-veritat i la deconstrucció de les institucions.
  • Marx

    Marx
    Karl Marx, polifacètic pensador alemany nascut a Trèveris el 1818, va forjar una filosofia basada en el materialisme històric i la crítica al capitalisme. Amb obres com "El Capital," va abordar les desigualtats socials, la lluita de classes i la necessitat de la transformació cap al comunisme fins la seva mort al 1883. La seva influència en la teoria social i política del segle XX és immensa.
  • Freud

    Freud
    Sigmund Freud, neix el 1856 a l'Imperi Austrohongarès i mor el 1939 a Londres. Va ser el fundador del psicoanàlisi, abordant l'inconscient, els desitjos reprimits i la influència de l'infància en el desenvolupament psicològic. La seva obra influeix en psicologia, psiquiatria i cultura, destacant teories com l'estructura de la ment (id, ego, superego) i la interpretació dels somnis.
  • Ortega y Gasset

    Ortega y Gasset
    José Ortega y Gasset, filòsof espanyol nascut al 1883 a Madrid fins que va morir al 1955, La seva filosofia, coneguda com a "raciovitalisme", destaca per la defensa de la "raó vital" i l'existencialisme. Va abordar qüestions sobre la condició humana, la cultura i la crisi de la societat, destacant la importància de viure amb passió i responsabilitat en un món canviant, defensant la importància de la perspectiva individual i la responsabilitat davant la vida.
  • Nietzsche

    Nietzsche
    Friedrich Nietzsche, filòsof alemany nascut al 1844 a Lützen, va forjar una filosofia poderosa que qüestiona les nocions tradicionals de moralitat i religió. Amb termes com "voluntat de poder" i "eterna recurrència", Nietzsche va explorar la naturalesa humana i la seva evolució més enllà de valors convencionals, destacant l'individualisme i la superació personal com a l'essència de l'ésser humà fins que va morir al 1900.
  • Heidegger

    Heidegger
    Martin Heidegger, neix a Alemanya el 1889 i mor el 1976. Filòsof existencialista, va destacar amb la seva obra "Ser i temps". La seva filosofia destaca la importància de l'ésser en el temps, explorant la relació de l'ésser humà amb la seva pròpia existència i la temporalitat com a clau per comprendre la veritat de l'ésser.
  • Gadamer

    Gadamer
    Hans-Georg Gadamer, filòsof alemany nascut al 1900, va destacar per la seva hermenèutica filosòfica. Defensava la comprensió interpretativa de textos i experiències, argumentant que tot coneixement està contextualitzat i afectat per la història i les preconcepcions. La fusió d'horitzons entre el text i el lector era clau per a Gadamer, rebutjant una objectivitat total. Finalment, mor al 2002 deixant el seu llegat fins al dia d'avui.
  • Maria Zambrano

    Maria Zambrano
    Maria Zambrano, filòsofa espanyola nascuda al 1904, fins al 1991, va destacar pel seu pensament poètic i metafísic. La seva obra toca temes la reconciliació entre raó i esperança, explorant temes com la vida, l'ètica i la mística. Zambrano va defensar la urgència de la "raó poètica" com a via per entendre la complexitat humana i aspirar a una veritable llibertat.
  • Sartre

    Sartre
    Jean-Paul Sartre, filòsof existencialista francès, nascut al 1905 a París, va destacar per la seva visió centrada en la llibertat i la responsabilitat individuals. La seva obra més influent, "El Ser i la Néant," explora la existència humana com a lliure i condemnat a la llibertat. L'existencialisme sartreà destaca que la vida no té sentit inherent i que els individus han de crear el seu propi significat mitjançant eleccions i accions conscients. Finalment va morir al 1980.
  • Hannah Arendt

    Hannah Arendt
    Hannah Arendt, nascuda el 1906 i morta el 1975, va ser una filòsofa alemano-americana. Va destacar per la seva obra sobre la política i la condició humana. Introduïnt conceptes com la "banalitat del mal", va analitzar temes com la llibertat i la responsabilitat individual dins del context social i polític. Amb obres com "Les origens del totalitarisme" i "La condició humana", va analitzar críticament els fenòmens socials i polítiques del segle XX.
  • Habermas

    Habermas
    Jürgen Habermas, neix el 1929, és un filòsof alemany destacat. La seva filosofia es centra en la comunicació i la racionalitat discursiva. Desenvolupa la teoria de l'acció comunicativa, defensant la democràcia deliberativa i la necessitat d'un discurs públic lliure. La seva obra abraça temes com la crítica social i la legitimitat política, amb una gran influència en la filosofia contemporània.