Acropolis de atenas

Eix Cronològic Digital Art Clàssic

  • Period: 753 BCE to 476

    Art Romà

    Roma, en els seus inicis com a petita monarquia del Laci, va rebre la influència artística etrusca. Posteriorment, amb la conquesta de territoris grecs, va adoptar l'estil hel·lè, sobretot del període clàssic. Gràcies a ells, totes les estàtues que en el seu moment van fer els grecs amb metall, han pogut sobreviure amb les còpies de marbre romanes. Com que el llibre no dona concreció de l'inici de l'art romà, s'agafarà en aquest interval la data de la fundació de la ciutat de Roma.
  • Period: 700 BCE to 31 BCE

    Art Grec

    La cultura i art grec, després de rebre múltiples influències (sobretot egípcies i de Mesopotàmia), s'adapta a la seva societat i s'expandeix per tot el Mediterrani, servint com a model i base per la cultura i art Occidental durant els posteriors períodes històrics.
  • Period: 700 BCE to 490 BCE

    Art Grec Arcaic

    Influenciat sobretot per l'art egipci, s'adaptarà a la seva societat i cultura. Es caracteritza per tenir estàtues de marbre exemptes amb posat hieràtic, frontalitat, ulls aumetllats i somriure arcaic. En aquest moment és quan la cultura grega s'expandeix per la conca del Mediterrani i fonamentarà les bases pel posterior període artístic grec.
  • 520 BCE

    Sarcòfag dels Esposos (Roma, 520 a.C.)

    Sarcòfag dels Esposos (Roma, 520 a.C.)
    D'autor desconegut, és un conjunt escultòric exempt fet amb terracota policromada. Medeix 2'2 x 1'41, és d'estil etrusc amb temàtica funerària. Actualment es troba al Museu Nacional de la Vila Júlia, Roma, Itàlia.
  • 510 BCE

    Kóuros i Koré del Pèplum (Atenes, 510 i 500 a.C. respectivament)

    Kóuros i Koré del Pèplum (Atenes, 510 i 500 a.C. respectivament)
    D'autors desconeguts, són dues estàtues individuals exemptes fetes de marbre (en el cas de la Koré, és marbre policromat de Paros). Podrien tenir funció votiva o religiosa funerària, el Kóuros medeix 1'95 m i la Koré 1'20 m d'alçada. Es localitzen al Museu Arqueològic Nacional (Kóuros) i al Museu de l'Acròpoli (Koré).
  • Period: 509 BCE to 27 BCE

    Art Romà Republicà

    Va rebre la influència inicialment dels seus veins etruscos, però conforme va anar conquerint territoris, va adaptar models artístics regionals. Sobretot va ser trascendental la conquesta de l'Hèl·lade.
    Roma va sobretot aportar novetats tècniques arquitectòniques com la volta de canó i l'arc de mig punt, a més de la implementació del model urbanístic Hipodàmic.
  • Period: 490 BCE to 450 BCE

    Art Grec Clàssic Sever

    Encara influenciat per l'Art Grec Arcaic, comença a diferenciar-se per l'abandonament de la simetria i l'ús dels nous cànons de bellesa desenvolupats.
  • Period: 490 BCE to 323 BCE

    Art Clàssic Grec

    Després de les Guerres Mèdiques, Grècia patirà una transformació que es veurà compresa entre els seus subperíodes. S'arriba a la màxima esplendor artística. S'adopten els nous cànons de bellesa i es busca la bellesa, harmonia i l'equilibri. Es comença a alliberar moviment en les estàtues (fetes de metall) i s'abandona el hieratisme.
  • 460 BCE

    Guerrers de Riace (Itàlia, 460 - 430 a.C.)

    Guerrers de Riace (Itàlia, 460 - 430 a.C.)
    D'autor desconegut, són un conjunt escultòric exempt fets amb bronze amb la tècnica de la cera perduda. Són d'estil grec clàssic i medeixen 2'05 metres d'alt. Es troben al Museu Nacional de la Regió de Calàbria (Itàlia).
  • 460 BCE

    Discòbol (Roma, 460 a.C.)

    Discòbol (Roma, 460 a.C.)
    Creat de la mà de Miró, és una escultura de exempta, originalment de metall fet amb la tècnica de cera perduda, però preservada per la còpia de marbre romana. És d'estil grec clàssic i medeix 1'55 m d'alçada, busca l'ideal anatòmic atlètic i es troba al Museu Nacional romà, Roma, Itàlia.
  • Period: 450 BCE to 400 BCE

    Art Grec Clàssic Ple

    L'art grec està en el seu període d'or. El desenvolupament de l'art i la construcció dels màxims exponents de l'arquitectura grega estan en marxa. L'escultura està en auge, el moviment en les estàtues comença a despuntar.
  • 447 BCE

    Partenó (Atenes, 447 - 438 a.C.)

    Partenó (Atenes, 447 - 438 a.C.)
    El Partenó fou construït per Ictinos i Cal·lícrates per encàrrec de Perícles. És un temple fet amb marbre del Pantèlic i fusta. Pertany a l'art Clàssic Grec i es localitza a l'Acròpoli d'Atenes, està dedicat a la patrona protectora de la ciutat, la deesa Atenea.
  • 430 BCE

    Dorifor (Nàpols, 430 a.C.)

    Dorifor (Nàpols, 430 a.C.)
    Esculpida per Policlet, estava feta de metall amb la tècnica de la cera perdurda, emperò, ha sobreviscut únicament la còpia romana de marbre. D'estil grec clàssic, medeix 2'12 m d'alt i té una temàtica esportiva. Actualment es troba al Museu d'Arqueologia Nacional, Nàpols, Itàlia.
  • 421 BCE

    Erectèon (Atenes, 421 - 405 a.C.)

    Erectèon (Atenes, 421 - 405 a.C.)
    Construït per Mnèsicles, és un temple dedicat a Atenea, Posidó Cècrops i Erecteu. Està fet amb marbre del Pantèlic i està a l'Acròpoli d'Atenes. És art clàssic grec.
  • 421 BCE

    Temple d'Atenea Niké (Atenes, 421 a.C.)

    Temple d'Atenea Niké (Atenes, 421 a.C.)
    Construit per Cal·lícrates, és un temple dedicat a Atenea d'estil grec clàssic. És de marbre del Pantèlic i està situat a l'Acròpili d'Atenes.
  • Period: 400 BCE to 323 BCE

    Art Grec Clàssic Postclàssic

    És un període d'interval en el que de manera gradual l'art Clàssic començarà a abandonar els cànnons establerts i es prepararà per l'arribada de l'Art Hel·lenístic.
  • 350 BCE

    Teatre d'Epidaure (Epidaure, 350 a.C.)

    Teatre d'Epidaure (Epidaure, 350 a.C.)
    És un teatre de pedra edificat per Policlet el Jove. Pertany a l'estil de l'art clàssic grec i està dins el conjunt arquitectònic del santuari d'Asclepi.
  • 350 BCE

    Hermes amb Dionís Infant (Olímpia, 350 - 330 a.C.)

    Hermes amb Dionís Infant (Olímpia, 350 - 330 a.C.)
    Esculpida per Praxíteles, està feta de marbre i és una escultura exempta. Medeix 2'13 m d'alt, té un tema mitològic i pertany a l'estil grec Postclàssic. Actualment està al Museu Arqueològic, Olimpia, Grècia.
  • Period: 323 BCE to 31 BCE

    Art Grec Hel·lenístic

    És el màxim punt de refinament artístic grec. Els cànons de bellesa, harmonia i estabilitat s'han abandonat per complert en pro de la màxima expressivitat i búsqueda de les emocions i sentiments.
  • 200 BCE

    Victòria de Samotràcia (París, 200 - 190 a.C.)

    Victòria de Samotràcia (París, 200 - 190 a.C.)
    Atribuïda a Pitòcrit de Rodes, és una escultura exempta de marbre de Paros de l'estil Hel·lenístic. Medeix 2'45 m d'alt i té una temàtica mitològica i commemorativa. Actualment es troba al Museu del Louvre, París, França.
  • 200 BCE

    Laocoont i els seus fills (El Vaticà, s.III - II a.C.)

    Laocoont i els seus fills (El Vaticà, s.III - II a.C.)
    Se li atribueix l'autoria a Agesandre, Polidor i Atenodor de Rodes, de l'escola de Rodes. Estava feta de metall, però actualment romàn la còpia de marbre romana. És un conjunt escoltòric d'estil hel·lenístic que medeix 2'42 m d'alt i té temàtica mitològica. Actualment es troba al Museu del Vaticà, Ciutat del Vaticà.
  • 180 BCE

    Altar de Zeus a Pèrgam (Berlín, 180 - 160 a.C.)

    Altar de Zeus a Pèrgam (Berlín, 180 - 160 a.C.)
    Originalment edificat a Pèrgam, durant el segle XIX va ser dut a Berlín, al Pergamonmuseum. És d'autor desconegut. D'estil hel·lenístic, és un altar que fou encarregat per rei Eumenes II.
  • 50 BCE

    Casa del poeta tràgic de Pompeia (Pompeia, s.I a.C.)

    Casa del poeta tràgic de Pompeia (Pompeia, s.I a.C.)
    D'autor desconegut, és una domus d'estil romà pompeià construïda amb pedra. Tenia frescos i mosaics. Es localitza a Pompeia, Itàlia.
  • Period: 27 BCE to 476

    Art Romà Imperial

    Després de la instauració de l'Imperi, l'art romà va continuar cultivant-se amb influències gregues, però seguint evolucionant i adoptant noves aportacions culturals (cristianes), a mesura que avançava el temps. Es caracteritza sobretot la monumentalitat que tenien els edificis romans, tant en matèria religios com civil.
  • 20 BCE

    August de Prima Porta (Ciutat del Vaticà, 20 a.C.)

    August de Prima Porta (Ciutat del Vaticà, 20 a.C.)
    D'autor desconegut, és una escultura exempta. Originalment era de bronze, però queda una còpia de marbre. Medeix 2'04 m d'alçada, és de temàtica commemorativa i és del període Romà Imperial. Es localitza al Museu del Vaticà, Ciutat del Caticà.
  • 16 BCE

    Maison Carrée (Nimes, 16 a.C.)

    Maison Carrée (Nimes, 16 a.C.)
    D'autor desconegut, és un temple construït amb pedra i d'estil Romà Imperial. Està localitzada a Nimes, França
  • 13 BCE

    Ara Pacis Augustae (Roma, 13 - 9 a.C.)

    Ara Pacis Augustae (Roma, 13 - 9 a.C.)
    D'autor desconegut, és un altar de marbre de Carrara d'estil Romà Imperial. De temàtica commemorativa, medeix 3'68m x 11'68m x 10'65m. Actualment es troba al Museu de l'Ara Pacis, Roma, Itàlia.
  • 50

    Aqüeducte de les Ferreres (Tarragona, s.I d.C.)

    Aqüeducte de les Ferreres (Tarragona, s.I d.C.)
    D'autor desconegut, està construït amb pedra calcària local i és d'estil Republicà Tardà. És un aqüeducte situat al Barranc dels Arcs, Tarragona.
  • 72

    Amfiteatre Flavi (Roma, 72 - 80 d.C.)

    Amfiteatre Flavi (Roma, 72 - 80 d.C.)
    D'autor desconegut, va ser encarregat per l'emperador Vespasià. És un amfiteatre construït amb blocs de marbre travertí, formigó, maó, pedre i estuc. Pertany a l'estil artístic de la Roma Imperial i està localitzar a Roma, Itàlia.
  • 118

    Panteó de Roma (Roma, 118 - 128 d.C.)

    Panteó de Roma (Roma, 118 - 128 d.C.)
    D'autor desconegut, és un temple construït amb formigó, granit, maó, marbre i fusta. Pertany a l'estil Romà Imperial i està situat al Camp de Mart, Roma
  • 176

    Escultura Eqüestre de Marc Aureli (Roma, 176 d.C.)

    Escultura Eqüestre de Marc Aureli (Roma, 176 d.C.)
    D'autor desconegut, és un retrat eqüestre de l'emperador Marc Aureli, de bronze daurat. Medeix 4'24m d'alt, d'estil Romà Imperial, és de temàtica commemorativa. Es troba al Palau del Conservatori del Museu Capitolí, Roma, Itàlia, a més d'una còpia a la Plaça de Campidoglio, també a Roma.