-
Llançament voyager 2
La Voyager 2 és una sonda espacial no tripulada de la NASA llançada el 20 d'agost de 1977 amb l'objectiu d'explorar els planetes del sistema solar exterior i els seus respectius sistemes de satèl·lits. És idèntica a la seva sonda germana, la Voyager 1 i actualment segueix en funcionament. -
Creuament de les òrbites dels planetes (Urà)
La Voyager 2 va ser llançada el 20 d'agost de 1977 des de Cap Canaveral, en un coet llançador Titan IIIE-Centaur. A diferència de la seva companya, llançada 16 dies després, la Voyager 2 va adoptar una trajectòria diferent en la seva trobada amb Saturn, sacrificant la proximitat a Tità, però adoptant un major impuls gravitatori en el seu viatge cap a Urà i Neptú. La sonda arribà a la seva major proximitat amb aquests planetes en els anys 1986 i 1989, respectivament. -
Canvis de direcció en la seva trajèctoria
la Voyager 2 va adoptar una trajectòria diferent en la seva trobada amb Saturn, sacrificant la proximitat a Tità, però adoptant un major impuls gravitatori en el seu viatge cap a Urà i Neptú. -
Creuament de les òrbites dels planetes (Neptú)
La Voyager 2 va ser llançada el 20 d'agost de 1977 des de Cap Canaveral, en un coet llançador Titan IIIE-Centaur. A diferència de la seva companya, llançada 16 dies després, la Voyager 2 va adoptar una trajectòria diferent en la seva trobada amb Saturn, sacrificant la proximitat a Tità, però adoptant un major impuls gravitatori en el seu viatge cap a Urà i Neptú. La sonda arribà a la seva major proximitat amb aquests planetes en els anys 1986 i 1989, respectivament. -
Descobriments de la voyager 2
Malgrat que molts dels seus accessoris es troben fora de servei, encara continua inspeccionant els límits del sistema solar pot arribar a transmetre senyals fins al 2025, amb dades sobre l'heliosfera. El 10 d'agost de 2007 la Voyager 2 es trobava a una distància de 83.5 UA del Sol i viatjava aproximadament a 3,3 UA a l'any. El 10 desembre 2007 va descobrir que el sistema solar no té una forma esfèrica, sinó ovalada, a causa del camp magnètic interestel·lar de l'espai profund. -
Posició actual
Malgrat que molts dels seus accessoris es troben fora de servei, encara continua inspeccionant els límits del sistema solar pot arribar a transmetre senyals fins al 2025, amb dades sobre l'heliosfera.