Últimas etapas del domini musulmà a la Península Ibèrica

  • Arribada dels musulmans a la Península
    711

    Arribada dels musulmans a la Península

    Batalla de Guadalete (Província de Cadis). El rei visigot Rodrigo és derrotat pels musulmans i s'acaba la dominació visigoda a la Península.
  • La piràmide social d'Al-àndalus
    711

    La piràmide social d'Al-àndalus

  • 711

    El sistema d'organització social a la resta d'Europa

    El feudalisme era un sistema on un rei anava delegant el seu poder i les seves responsabilitats a diferents vassalls. La població s'organitzava en tres estaments diferents, els quals no podien canviar: els oratores (clergat), els belatores (noblesa) i els laboratores (serfs i lliures).
  • Period: 711 to 756

    Emirat dependent de Damasc

  • Period: 711 to 830

    Autarquia econòmica

    L'economia d'Al-Àndalus depèn de la seva pròpia producció, s'abasteixen per si mateixos, sense necessitat de fer intercanvis amb altres territoris
  • Batalla de Covadonga i Don Pelayo
    722

    Batalla de Covadonga i Don Pelayo

    És considerada aquesta batalla com la primera derrota musulmana a Occident. L'inici de la resistència comença, segurament, perquè no volien pagar els tributs ni sotmetre's als musulmans. Segons la llegenda cristiana, Don Pelayo és avisat que els àrabs el persegueixen, així que decideix fugir amb uns quants fidels a una cova a la muntanya Auseva, Covadonga, per a defensar-se contra el gran exèrcit musulmà. Es considera l'inici de la "reconquesta".
  • Period: 722 to 1000

    Repoblació per pressura

    Es van repoblar terres per part dels pobles cristians del nord, amb poca densitat de gent seguint la llei romana que deia que si una persona cultivava un tros de terra, aquella terra era de la seva propietat. Aquest tipus de repoblació pertany del s. VIII al s. X
  • Derrota dels musulmans a Poitiers
    732

    Derrota dels musulmans a Poitiers

    Aquesta batalla va marcar el límit de territori musulmà a la península Ibèrica, els francs van ser capaços de frenar el seu avenç.
  • 750

    Abasís derroten als omeyas i traslladen la capital a Bagdad

    El califa omeia Marwan II va ser expulsat de la capital per part dels abassís que van passar a ocupar el poder. Van traslladar la capital de Damasc a Bagdad.
    Segons la tradició, van intentar matar tots els del llinatge omeia, un dels que va sobreviure, Abd- al-Rahman ibn Mu'awiya (Abderraman I), que va fugir a la península Ibèrica.
  • Period: 756 to 796

    Construcció de l'emirat de Còrdova

    Comença amb el regnat d'Abd al-Rahman I i el seu fill Hisham I. Creació d'un nou Estat inspirat en la tradició del califat de Damasc
  • Establiment de la marca hispànica
    785

    Establiment de la marca hispànica

    Era la frontera que feia de coixí entre l'imperi carolingi i Al-Àndalus. Va ser una zona creada per Carlemany, com una barrera defensiva contra els musulmans
  • Period: 796 to 822

    Crisi d'Al-Hakam I

    Etapa amb repressions violentes per part de l'emir, que respon d'aquesta manera davant el descontentament social i els aixecaments als territoris fronterers. El seu regnat coincideix amb Alfons II, on el regne d'Astúries afiança la seva expansió.
  • Period: 822 to 852

    Restauració organitzativa d'Al-Àndalus

    Etapa de recuperació on Abd al-Rahman II establí una nova organització a l'estat andalusí (Organització centralitzadora). Es va dur a terme una pacificació interior i es van incrementar les ofensives contra els cristians.
  • Period: 830 to 1000

    Desenvolupament de l'economia comercial-monetària

  • Period: 852 to 912

    Període de debilitament i descomposició del règim

    Durant aquesta època hi regnen tres emirs: Muhammad I (852-856), al-Mundhir (886-888), Abd-Allah (888-912). Han de fer front a elements de desestabilització que debilitaran el poder central.
  • Abd al-Rahman III, califa de Al-Andalus
    922

    Abd al-Rahman III, califa de Al-Andalus

    Abd-Rahmãn III (912-961), va trencar amb el califat de Damasc i es va autoproclamar califa (cap religiós i polític). Va establir un estat musulmà unificat que va aconseguir detenir l'avanç cristià durant diversos segles. Sota el seu regnat, Còrdova es convertiren la ciutat més important d'Europa tant per la seva població com en l'àmbit polític i cultural.
  • Period: 929 to 1031

    Califat de Còrdova

    Etapa de major esplendor política i cultural d’al-Àndalus.
  • Period: 938 to 1002

    Almansor

    No se sap amb exactitud l'any o el lloc del seu naixement, però s'estima que va ser al voltant de l'any 938, un temps després es va mudar a Còrdova i va començar la seva carrera al món de la política. Va anar ascendent fins a prendre molt de poder dins la cort cordovesa, va manipular a Hissam II i ho va aprofitar per a convertir-se en cabdill i liderar moltes campanyes militars exitoses que el van guanyar fama d'invencible. Finalment, morí a la batalla de "Calañatazor", 1002.
  • Expedicions militars d'al-Mansur
    985

    Expedicions militars d'al-Mansur

    Almanzor va liderar nombroses expedicions militars, tant contra els regnes cristians del nord de la Península Ibèrica com contra els musulmans rebels en el sud. Un dels assoliments més importants va ser la reconquesta de Barcelona, 985
  • Independència del comtat de Barcelona
    988

    Independència del comtat de Barcelona

    Borrell II, comte de Barcelona, Girona i Osona, es va negar a renovar el pacte de vassallatge amb el nou rei francès, Hug Capet, després que l’antic rei no ajudés el comte en la lluita contra Almansor.
    Es va autoproclamar sobirà i va instaurar la independència de facto, una independència que es confirmarà legalment al tractat de Corbeil de 1258 entre Jaume I el Conqueridor i Lluís IX de França.
  • Period: 1000 to 1492

    Etapa de decadència-Pagament de les pàries

    Al-Àndalus paga impostos als regnes cristians per tal de seguir esdevenint un regne.
  • Period: 1001 to 1199

    Repoblació concejil

    Tipus de repoblament on es donava un escrit anomenat fur (lleis que regien la part del territori repoblat) a un grup de persones (Consell) on se'ls assignaven terres amb petits poblats que depenien d'una vil·la principal. Aquest territori era anomenat Alfoz. Aquest espai s'organitzava com una societat de frontera, amb una economia ramadera extensiva
  • Mort d'Almanzor i les seves conseqüències
    1002

    Mort d'Almanzor i les seves conseqüències

    La seva mort va provocar l'inici d'una etapa de decadència i inestabilitat.

    Els regnes cristians del nord van aprofitar la seva mort per recuperar els territoris que havien perdut.
    Abd al-Rahman Sanchuelo, fill d’Almansor, es va convertir en el nou visir del califat i va aconseguir que el califa el designés com el seu hereu, aquest fet va fer que en 1009 hi hagués una mena de com d’Estat, on Sanchuelo va ser assassinat i el califa destronat.
  • Period: 1009 to 1031

    Fitna de l'Àndalus

    Va ser un període d'inestabilitat i de guerra civil que va suposar el col·lapse del califat de Còrdova. Va començar l'any 1009, quan Muhammad II, besnet d'Abderraman III, va ascendir al tron. A partir d'aquí va començar el desmembrament d'al-Àndalus. En uns vint anys van arribar a formar-se més de 30 taifes, petits regnes independents, deixant el califat reduït a poc més que la capital. Fins al 1031, que va arribar a la seva fi amb l'abolició definitiva del califat, amb l'expulsió dels omeies.
  • Period: 1031 to 1248

    Regnes de taifes

    El califat es va dividir en un gran nombre taifes, els més importants eren els regnes de Sevilla, Toledo, Badajoz i Saragossa.
  • Period: 1041 to 1099

    Cid Campeador (Rodrigo Díaz de Vivar)

    No se sap l'any exacte del seu naixement, podria haver estat entre l'any 1041 i l'any 1057. Va ser mà dreta de Sanç de Castella i l'any 1066 va rebre el títol de Campeador. Per un conflicte entre reis el van acabar desterrant, durant aquest temps va lluitar diverses batalles per a regnes Àrabs. El van desterrar un segon cop i va acabar morint l'any 1099. És molt famós per una cançó de gesta molt important anomenada "el cantar del mio Cid".
  • Setge de Tulaytula (Conquesta de Toledo) i arribada dels almoràvids
    May 6, 1085

    Setge de Tulaytula (Conquesta de Toledo) i arribada dels almoràvids

    L'any 1085, Alfons VI de Lleó va conquerir el Taifa de Toledo, això va fer que els musulmans demanessin ajuda als almoràvits, uns guerrers berbers que havien format un gran imperi al nord de l’Àfrica, amb capital a Marràqueix.
    Aleshores, quan van arribar per frenar l’avenç cristià, es van quedar i van posar fi als regnes de taifes i van tornar a unificar al-Àndalus per un breu període de temps. Aquesta dinastia, a diferència de l'omeia, eren molt poc tolerants amb les altres religions.
  • Period: 1126 to 1198

    Averrois

    Averrois neix a Còrdova, en una família influent. Té una educació en filosofia, medecina i justícia. 1153 es muda a Marràqueix i es fa assessor del Califa. Escriu molt sobre Aristòtil, el poder de Déu i la consciència col·lectiva. Amb un canvi de govern el van jutjar i exiliar. Va tornar i morir l'any 1198.
  • Unió dinàstica del regne d'Aragó i el comtat de Barcelona
    1137

    Unió dinàstica del regne d'Aragó i el comtat de Barcelona

  • Period: 1138 to 1204

    Maimònides

    Maimònides va ser un filòsof, rabí, teòleg i metge nascut a Còrdova en una família de Jueus. Va haver d'amagar la seva religió fins que va emigrar al Caire on es va convertir en el metge del sultà saladí. És conegut per la seva obra en àrab sobre la filosofia i la teologia, la seva obra més famosa s'anomena "La guia dels perplexos" i es tracta d'un comentari sobre Aristòtil, un filòsof quasi oblidat en aquell moment.
  • Creació del regne de Portugal
    May 10, 1143

    Creació del regne de Portugal

    En el Tractat de Zamora, se signa la independència de Portugal de Lleó. En l'acord, el rei Alfons I de Portugal reconeix a Alfons VII de Lleó com el seu sobirà
    A canvi, Portugal va acordar prestar jurament d'homenatge al rei lleonès i va acceptar ajudar a defensar del regne en cas d'invasió.
  • Arribada almohades
    1147

    Arribada almohades

    El 1147 la dinastia dels almoràvits va ser substituïda per un altre poble berber, els almohades. Van portant una certa estabilitat i prosperitat econòmica i cultural. Van instal·lar la seva capital a Sevilla. Aquesta dinastia va començar el seu declivi a partir del 1212 amb la seva derrota en la batalla de les Navas de Tolosa contra els exèrcits cristians.
  • Period: 1200 to 1250

    Repoblació per ordres militars

    Aquest tipus de repoblament es va donar a la vall del Guadiana, al sector oriental de Terol i al nord de Castelló.
    Es tractaven de zones extenses i poc poblades defensades per diverses ordres militars. Aquests territoris extensos amb
    poca mà d'obra i ramaderia extensiva es diuen que són latifundis.
  • Batalla de les Navas de Tolosa
    Jul 16, 1212

    Batalla de les Navas de Tolosa

    Va ser un gran enfrontament armat a camp obert a prop de Jaén, entre el califat dels almohades i una coalició integrada pels regnes cristians de Castella, Lleó i Aragó
    Va finalitzar amb un triomf dels cristians. Molts historiadors la consideren com un punt d'inflexió, ja que a partir de llavors es va iniciar la decadència de l'ocupació musulmana de la península Ibèrica.
  • 1230

    Unió de Castella i Lleó

    La divisió d'aquests dos regnes comença quan Alfons VIII divideix el regne entre els seus fills: Sancho III (Castilla) i Ferran II (Lleó). Aquest any Ferran III hereta els dos regnes.
  • Unió dels regnes de Castella i Lleó a Fernando III
    1230

    Unió dels regnes de Castella i Lleó a Fernando III

    La Corona de Castella com a entitat sencera, només és considerada amb la unió definitiva i definitiva dels reis de Castella i Lleó. En aquest any, 1230, Ferran III, rei de Castella, també es va convertir en rei de Lleó.
  • 1232

    Muhammad b. Yusuf b. Nasr estableix la seva autoritat

    Muhammad b. Yusuf b. Nasr va ser el primer rei del Regne Nazarí de Granda. També conegut com a Fill del Vermell, per la seva barba vermella que dona lloc a la capital que va triar: La Roja →a l'Hamra →l'Alhambra, que es troba a Granada.
    El regne estava dividit en tasques territorials i administratives, anomenades tahas (districtes administratius) o cores (divisió en zones frontereres amb els regnes cristians).
  • S’estableix Granada com a capital
    1238

    S’estableix Granada com a capital

    Granada era un punt cultural i comercial amb Europa molt important, que va arribar a tenir 165.000 habitants. A més tenia una posició estratègica perquè tenia com a barrera natural Sierra Nevada, on molts musulmans es protegien de la "Reconquesta."
  • Period: 1238 to 1492

    Regne nassarita de Granada

    Era l’últim territori musulmà a la península Ibèrica. No obstant això, aquest va ser el més longeu de tots, amb més de dos segles d'història. Va ser molt important culturalment. Tanmateix, era un estat vassall del Regne de Castella, havien de pagar tribut i ajudar-los en temps de guerra. A més, hi havia lluites internes entre la dinastia nassarita i altres famílies nobles. Els conflictes interns van debilitar el regne, i finalment van portar a la conquesta cristiana, el 1492.
  • Ferran III domina Jaén
    1246

    Ferran III domina Jaén

    Per tal de consolidar les seves conquestes i obliga a Ibn a l'Ahmar a signar el Pacte o Tractat de Jaén: reconeix el monarca de Castella com a senyor d'aquell territori i és obligat a pagar-li pàries anuals (de 150.000 maravedisos) per mantenir la pau durant 20 anys.
    Les pàries eren tributs anuals que Taifes, Emirats o comtes catalans pagaven com a indemnització i reconeixement de domini.
  • Period: 1250 to 1300

    Repoblació per repartiments

    El sistema de repartiments va ser aplicat a la vall del Guadalquivir i al litoral llevantí. Quan s'ocupava una ciutat i els seus alrededors, els bens es distribuien en funció del que la gent havia aportat en la conquesta del territori.
  • Ibn a l'Ahmar va atacar (sense èxit) Ceuta
    1260

    Ibn a l'Ahmar va atacar (sense èxit) Ceuta

    Això fa que el Tractat de Jaén es trenqués perquè va Castella havia prohibit aquest atac. De manera que es va reprendre l’enfrontament entre Castella i el regne de Granada.
  • 1278

    Arribada benimerines a al-andalus

    Arriben els benimerines per frenar els avanços cristians, una tribu nòmada del Magrib. Expulsats de la seva terra, els benimerins van migrar al nord per Abu Yahya.
    Yusuf va capturar Marràqueix i va prendre el control del Magrib incloent el nord de Marruecos, el nord d'Argèlia i Túnez.
  • Period: 1313 to 1375

    Ibn al Jatib

    Ibn al Jatib que era l’home que gestionava durant l’esplendor d’aquest regne, va ser secretari de Iussuf I, cap de la Cancelleria Reial, de l'exèrcit i de la Casa de la Moneda: responsabilitats de poder durant el regnat de Muhammad V.
  • 1340

    Batalla del Salado

    La Batalla del Salado va ser una de les batalles més importants del final de la Reconquesta. Castella i Portugal van unir forces per destruir els benimerins (successors dels almohades).
  • Fi de la construcció de l’Alhambra
    1370

    Fi de la construcció de l’Alhambra

    S’acaba la construcció de l’Alhambra, considerat el màxim exemple d'art nassarita i una de les joies de l'art musulmà de tots els temps.
  • Period: 1420 to 1498

    Tomás de Torquemada

    Va néixer a Valladolid, d'una família de jueus convertits al cristianisme, el va educar el seu tiet, Joan de Torquemada. Es va fer frare i va anar ascendint fins a ser confessor oficial d'Isabel la Catòlica. Va ser inquisidor general de la corona d'Aragó i de la corona de Castella, una espècie de policia religiosa que buscava, jutjava i matava als heretges o a altres ètnies i religions oposades al cristianisme o al catolicisme.
  • Period: 1451 to 1504

    Isabel I de Castella o Isabel la Católica

    Va ser reina de Castella després de lluitar una guerra civil amb la seva madrastra, Joana de Portugal. Amb la mort del seu pare, es va autodeclarar reina i va guanyar a Joana de Portugal per la corona l'any 1476. Secretament, Isabel I de Castella s'havia casat amb Ferran d'Aragó i van esdevindre una unió dinàstica molt poderosa. Ferran i ella organitzaven el seu territori per separat, però els dos reis que els havien anomenat els reis catòlics foren els primers en "unir" Espanya.
  • Period: 1452 to 1516

    Ferran d'Aragó o Ferran el Católic

    Va néixer a Sos, regne d'Aragó, i en pocs anys va acumular molts títols gràcies a haver nascut en una família reial molt ben col·locada. L'any 1469 es va casar amb Isabel I de Castella i l'any 1479 va heretar la corona d'Aragó. Junt amb Isabel van protagonitzar moments molt importants de la història d'Espanya com l'expulsió dels jueus, la invasió de Granada, l'arribada de Colon a Amèrica i l'arribada de la inquisició a la nova Espanya (Castella i Aragó respectivament).
  • Period: 1459 to 1533

    Abu Abdallah

    Abu Abdallah fou l'últim sultà del regne Nassarita de Granada. Va néixer a l'Alhambra i va haver de barallar-se amb el seu pare per a obtenir el tron legítim. Va ser exiliat al Marroc on va morir.
  • Matrimoni dels Reis Catòlics
    1469

    Matrimoni dels Reis Catòlics

    El 19 d'octubre de 1469 Isabel, princesa de Castella, i Fernando, al tron ​​d'Aragó, es van casar. Són els reis més coneguts amb més rellevància per la culminació de la Reconquesta, el descobriment d'Amèrica, el naixement d'Espanya com a unió de reis i primera gran potència del cristianisme.
  • Period: 1486 to 1492

    Etapa de decadència

    Etapa amb molta inestabilitat per la persecució i la manca d'ajuda exterior que comença a partir de la mort de Iussuf III. A més a més, Granada perd importància i perd la posició estratègica, per culpa de l'obertura de noves rutes comercials directes entre el Regne de Portugal i Àfrica.
  • Últim rei
    1487

    Últim rei

    El rei Boabdil és successor del rei del Regne de Granada, també conegut com a rei Chico.
  • Caiguda del regne de Granada - Conquesta pels Reis Catòlics
    1492

    Caiguda del regne de Granada - Conquesta pels Reis Catòlics

    El rei Boabdil entrega la ciutat per culpa de les contínues lluites internes pel poder i per l’assetjament de les tropes cristianes, acampades als voltants de Granada i dirigides pels Reis Catòlics. Els després de la caiguda va haver-hi un abisme de cultural i ideològic.