-
CLASSIFICACIÓ I EVOLUCIÓ (LINNEO
La necessitat de donar nom a totes les espécies conegudes i a les moltes que es van descobrint porta a Carles Linneo a agrupar-les per semblances, amb el qual també neix una arbre geneològic, que es completarà posteriorment per sota amb els fòssils. Inevitablement apareix el nou concepte d'evolució de les espécies. -
EVOLUCIÓ I DEGENERACIÓ (BUFFON)
El gran problema de l'època és que si la ciència parla "d'espécies extinguides", l'obra del Creador no és perfecta, degut a que algunes no han funcionat. Georges Louis Leclerc, conde de Buffon accepta els canvis evolutius, però en sentit invers. Els micos són degeneracions de l'home, l'ase del cavall. -
PALEONTOLOGIA I EVOLUCIÓ (CUVIER)
Georges Cuvier, gran impulsor de l'estudi dels fóssils es basa en aquests i en els éssers acutals, els quals agrupa per característiques estructurals i, d'aquesta manera es crea l'anatomia comparada. Però, les seves condicions cauen en el fijisme i proposa la teoria de les grans catàstrofes per l'extinsió de les espécies evitant de nou qüestionar l'obra del Creador. -
EL LAMARCKISME
El lamarckisme consisteix en el transformisme d’unes espècies en altres. Segons Lamarck les tres causes d’aquest transformisme són: L’existència d’una tendència a la complexitat, l’aparició d’adaptacions al medi a causa de l’ús o el desús dels òrgans “la funció crea l'òrgan”, i l’herència dels caràcters adquirits. -
L'EQUILIBRI DINÀMIC (LYELL)
El contemporani de Cuvier, Lyell (1797-1875), advocat i geòleg, representa el corrent gradualista, contrària al fijisme, i explica els canvis geològics i biològics a través de períodes successius d'extinció i creació. La seva obra Principis de Geologia serveix de la inspiració a Charles Darwin. -
EL DARWINISME
Segons Darwin, el mecanisme de l’evolució es basa en tres aspectes:
- L’elevada capacitat reproductora.
- La variabilitat de la descendència.
- La selecció natural o la supervivència exclusiva del més apte. Els individus més aptes són els que es reprodueixen quan les condicions són adverses, i són per tant els que transmeten les seves característiques a la descendència. -
Neodarwinismo o teoría sintética
El neodarwinisme és l'intent de fusionar el darwinisme clàssic amb la genètica moderna.
El procés evolutiu es basa en els principis darwinistes (variabilitat de la descendència i selecció natural)
La variabilitat genètica és deguda a: mutacions pre-adaptatives i recombinació genètica.
Els organismes obtenen una millor supervivència en un ambient determinat per la mutació.
El que evoluciona són les poblacions, no els individus, però només genera una espécie diferent si està aïllada d'altres.
