-
5000 BCE
Aristòtil (Teoria Geocèntrica)
Aristòtil (384aC - 322aC): Va pensar i desenvolupar la teoria geocèntrica i va ser un filòsof del s.IV a.C. Segons Aristòtil la Terra és esfèrica i està al centre de l'Univers, tots els cossos celestes estan enganxats a ella per 56 esferes concèntriques que giren al seu voltant i la Lluna està situada a la més pròxima.
Aquesta teoria va estar en vigor fins al s.XVI en la seva versió
completada per Claudi Ptolomeu al s.II d.C ja que va modificar-la perquè deia que les òrbites eren excèntriques. -
5000 BCE
TEORIA GEOCÈNTRICA (sIV aC fins sXVI)
La teoria geocèntrica (geo>terra - centrica>centre) col·loca el planeta Terra al centre de l'univers, i la resta dels planetes, el Sol i les estrelles giren al seu voltant. Les seves òrbites es plantejaven de manera circular en comptes d'el·líptiques.
Aquesta creença va ser habitual a Grècia antiga i a la Xina, i va sobreviure fins al començament de l'edat moderna; a partir de finals del segle XVI va ser substituïda pel model heliocèntric. La teoria va ser creada per Aristòtil al segle IV aC. -
1543
Aristarc de Samos - Nicolau Copèrnic (Teoria Heliocèntrica)
Aristarc de Samos (310 aC - 230 aC) era un astrònom i matemàtic grec que va ser el primer en desarrollar la teoria heliocèntrica. Es va basar en la distància entre la Terra i el Sol, plantejant que el sol poesïa una mida molt més gran i per tant la Terra girava al voltant del Sol i no a la inversa.
Més tard, al sXVI, Nicolau Copèrnic (1473 - 1543) va ser un astrònom que va formular novament la teoria ara basada en càlculs matemàtics més precisos que la teoria d'Aristarc i la va fer pública. -
1543
TEORIA HELIOCÈNTRICA (sXVI fins sXIX)
La teoria heliocèntrica (helio> déu grec del Sol - cèntric>centre) és la teoria segons la qual el Sol és el centre del sistema solar i tots els planetes orbiten al seu voltant. Gran part dels problemes d'acceptació de la teoria venien per motius religiosos, no podia ser que la terra on l'humà (creat per Déu) habitava no fos el centre de l'univers.
Va ser proposada a l'Antiga Grècia per Aristarc de Samos. Però va ser motiu de controvèrcia amb la teoria geocèntrica. L'heliocentrisme es va imposar. -
TEORIA EXCÈNTRICA (sXIX fina sXX)
La teoria excèntrica defensa que ni la Terra ni el Sol són el centre de l'univers, que les òrbites són elíptiques i està d'acord amb la relativitat. Gràcies al prefeccionament del telescopi i d'altres instruments, va ser possible el coneixement de la nostra galàxia considerada una part de l'Univers. La teoria afirma que encara que el Sol sigui el centre del nostre Sistema Solar, no és el centre de la nostra galàxia sinó que és una petita part d'ella. -
Harlow Shapley (Teoria Excèntrica)
Harlow Shapley (1885 - 1972) va ser un antrònom nortamericà que va formular la teoria excèntrica abandonant la teoria heliocèntrica. Per demostrar aquesta teoria l'hi va ser molt útil el telescopi per poder observar el cel i descobrir la nostra galàxia. Gràcies a això va poder demostrar que ni el Sol ni la Terra són el centre de l'Univers ja que l'Univers era molt més gran del que es pensaven i que el Sol era només el centre del nostre Sistema Solar. -
BIG BANG (sXX fins 1965)
El Big Bang és literalment un gran esclat que constitueix el moment que del "no res" emergeix tota la matèria de l'Univers. La matèria, fins aquest moment, era un punt de densitat infinita, que en un moment donat "explota" generant l'expansió de la matèria en totes les direccions i creant el que coneixem com el nostre Univers. L'espai i el temps es van crear durant el Big Bang. Aquesta teoria no es basa en un centre de l'Univers perquè concidera que l'Univers no té cap límit. -
Edwin Hubble - Lemaître - Fred Hoyle (Big Bang)
Edwin Hubble va començar a desenvolupar una sèrie d'indicadors de distància i així, va poder estimar la distància que hi havia entre les diferents galàxies, encara que ja havien sigut mesurades. Hubble va descobrir la correlació entre la distància i la velocitat de recessió (la llei de Hubble). Finalment es concidera que Lemaître proposà el principi cosmològic. Va ser un treball que va implicar molts científics per poder dur a terme aquesta teoria que va ser publicada al 1950 per Fred Hoyle. -
TECTÒNICA GLOBAL (1965 fins actualitat)
La teoria de la Tectònica Global és un model global i dinàmic que recull les teories que expliquen la la dinàmica de l'escorça i la forma en què s'ha format la litosfera, és a dir, la part superior més freda i rígida de la Terra. Pren el model d'altres teories anteriors i permet donar explicació i interrelacionar de forma coherent tota una sèrie de prossessos geològics. Explica que el planeta està dividit en plaques tectòniques en constant moviment que formen els continents. -
Alfred Wegener - Tuzo Wilson (Tectònica Global)
Tuzo Wilson (1908-1993) va ser el primer en proposar la teoria de la tectònica global en un aricle publicat a la revista Nature. No obstant això, Alfred Wegener (1880 - 1930) va ser el primer a parlar de la divisió en fragments d'un continent anomenat Pangea (format per plaques) que van separar-se i allunyar-se fins a arribar a la posició actual. Tuzo Wilson va afegir que Pangea eren un conjunt de plaques tectòniques que formaven la litosfera i que aquestes estaven en constant moviment.
