Teories de l'univers

Aristòtil

5 BCE

Va ser un filòsof de l'Antiga Grècia. Se'l considera un dels grans pensadors de la humanitat. Aristòtil afirmava que l'única realitat és el món que tenim al davant, el món real i la seva constant transformació.
Va ser el primer a formular la teoria geocèntrica. Va centrar-se en el sistema d'Èudox: la Terra rodona és al centre de l'univers, i tots els cossos celestes giren al voltant de la Terra.

Plató

5 BCE

Va ser un filòsof amb molta influència en l'Antiga Grècia. Segons Plató, la Terra era una esfera immòbil al centre de l'univers, i les estrelles i planetes es trobaven al seu voltant seguint l'ordre següent (de dins cap enfora): Lluna, Sol, Venus, Mercuri, Mart, Júpiter, Saturn i estrelles fixes.

Teoria geocèntrica

4 BCE

És aquella que diu que el planeta Terra és el centre de l'univers, i la resta dels planetes, el Sol i les estrelles giren al seu voltant. Aquesta teoria era habitual en la Grècia antiga i a la Xina, i va tenir una durada fins al començament de l'edat moderna. Va ser formulada per Aristòtil al segle IV aC i completada per Claudi Ptolemeu el segle II. Es creia també que el moviment dels planetes era circular i no el·líptic.

Aristarc de Samos

3 BCE

Era un astrònom i matemàtic grec. Va ser el primer a proposar l’heliocentrisme. Aquesta proposta la va fer després d’estudiar la distància i la mida del Sol. Va descubrir que el Sol era molt més gran que la Terra.

Claudi Ptolemeu

2

Va ser un astrònom, geògraf i matemàtic grecoegipci. El seu mètode de treball va completar el de Plotó i Aristòtril. El seu projecte va consistir a estudiar les dades sobre el moviment dels planetes ambla finalitat de construir un model geomètric que expliqués aquestes posicions en el passat i pogués predir les seves posicions en el futur. La teoria va ser formulada per Aristòtil al segle IV aC i completada per Claudi Ptolemeu el segle II.

Teoria heliocèntrica

16

És aquella que diu que tots els planetes, incluida la Terra, giren al voltant del Sol, el qual, està situat al centre de l’Univers.
Els màxims creadors d’aquesta teoria van ser Galileo i Newton. Però, va ser Aristarc de Samos qui va proposar l’heliocentrisme per primer cop, i Copèrnic qui va demostar que la teoria geocèntrica era falsa.

Nicolau Copèrnic

16

Era un astrònom polonès el qual va demostrar que la teoria geocèntrica era falsa.
Copèrnic no va publicar la seva obra en la que defenia l’heliocentrisme fins al 1542, any de la seva mort.

Issac Newton

17

Fou un físic, matemàtici filòsof anglès. Al 1687 va plantejar la seva llei de gravetat universal, que va introduir la gravetat com la força que manté als planetes en òrbita, permetent que els científics construeixin una teoria heliocèntrica pel sistema solar.

Galileo Galilei

17

Va ser un dísic i astrònom italià, el qual, va construir un telescopi. Les observacions de Galileo van fer més forta la creença de que la Terra i els altres planetes giraven al voltant del Sol, la teoria heliocèntrica.

Teoria excèntrica (s.XIX-s.XX)

19

Aquesta teoria consisteix en que igualment que el Sol és el centre del nostre Sistema Solar, no ho és de la nostre galàxia, sinó que, es troba en la perifèria de la mateixa. Va ser Shaply qui formilà la teoria excèntrica abandonant la heliocèntrica.

Teoria del Big Bang (1912)

20

És la teoria que diu que el nostre univers tal i com el coneixem es va iniciar fa milers milions d’anys (aprox. 13.810 milions) en una gran explosió. Tota la matèria fins llavors, estava concentrada en un sol punt. Des de l’explosió, la matèria es va començar a escampar-se i encara ho estar fent. Els científics diuen que l’univers està en cuntinua expansió. Per això, la teoria del Big Bang inclou la teoria de l’univers en expansió.

Teoria tectònica global(1981)

20

Segons Loczy i Ladeira la teoria de la tectònica de plaques, o nova tectònica global,comprèn un grup de conceptes sobre les complexitats de l’escorça terrestre a través de les interaccions de les plaques litosfèriques o tectòniques més o menys rígides. La teoria està fonamentada en certs fets possibles de les teories de la deriva central (desplaçament de les masses continentals unes respecte les altres) i de l’expansió de l’oceà.

Harlow Shapley

20

Va ser un astrònom estadounidenc. És el primer en donar-se conte de que la Via Làctea és molt més del que es pensava. Harlow va definir la verdadera mida de la nostra galàxia mitjançant l’estudi dels cúmuls globulars.

Edwin Hubble

20

Era científic canadenc i va descubrir moltes més Galàxies a part de la Via Làctia. Va comprovar l’enorme distància entre elles.Va comprovar l´efecte Doppler de l’univers.

Alfred Wegener (1912)

20

Va ser el que va proposar la teoria de la deriva centinental. La va formular basant-se en la manera en que semblen encaixar les formes dels continents a cada costat de l’oceà Atlàntic, com àfrica i Sudamèrica. Pero no va ser fins la dècada dels seixanta, amb el desenvolupament de la tectònica de plaques, quan es va poder explicar de forma correcte el moviment dels continents.