-
Grans ments pensants com Aristòtil i el seu discípul Teofrast intenten classificar de manera racional les espècies vives que existeixen en el món.
Fan ús de el regirstre i l'ordenança de coneixement, classifiquen a tots els éssers vius en animals o plantes i formulen un llenguatge lògic per anomenar a cada espècie. -
Observa 520 espècies diferents i les classifica en categories basades amb les semblances d' estructura i forma. Diferència les plantes dels animals. Als animals els classifica de dues maneres que actualment corresponen a la divisió entre vertebrats e invertebrats: els enaima, que tenen sang vermella, i els anaima, que no la tenen vermella.
Les tècniques que utilitza són l'observació i la dissecció de diferents animals per estudiar-ne la anatomia. -
Teofast va ser el deixeble d'Aristòtil. Al seu llibre 'De Historia Plantarum', descriu l'anatomia de les plantes i les classifica segons la seva mida mitjana i estructura
-
Ja s'ha descobert el microscopi per lo que les observacions són molt més acurades. Després d'aquesta invenció es veu clar que no només podem classificar els organismes entre animals i plantes.
-
Estudia la vegetació del seu entorn elaborant un manuscrit de la flora de Nova York amb dibuixos fets amb tinta de més de 350 plantes. A més, va elaborar un llistat amb plantes d'ús domèstic o medicinal.
-
Ordena cada organisme en categories taxonòmiques, que van del general al particular: Regne, Filo, Classe, Ordre, Família, Gènere i Espècie. Per evitar confusió entre la comunitat científica, va decidir assignar a cada espècie un nom únic a partir d'un sistema universal: el nom científic.
-
Proposa un tercer regne; els protists. Aquest inclou els microorganismes.
-
Als 55 anys viatja a Mèxic amb motiu d'una expedició taxonòmica on descobreix la 'Mimosa mexiae'. Durant els següents dotze anys segueix explorant territoris d'Amèrica Sud i descobreix el gènere Mexianthus i moltes noves espècies.
-
La tècnica del microscopi s'ha anat perfeccionant; ara tenim microscopis electrics. També tècniques bioquímiques de gran utilitat, avanços en sistemàtica i amb el camp d'estudi de la genètica mol.lecular donant pas a tècniques que permeten comparar ARN i ADN.
-
Proposa separar els bacteris dels protists creant el regne monera.
-
Proposa separar els fongs dels vegetals donant pas a un arbre de cinc regnes.
-
Proposa un arbre filogènic sense el regne monera i amb tres dominis; archea, eukarya i bacteria.
-
S'oposa a Wiese i classifica el món dels organismes en dos: el domini eucariota i el domini procariota.
-
Proposa substituir el nom de protist per protoctist per així incloure-hi les algues unicel.lulars i els fongs primitius. Ho va fer amb K.Schwartz.
-
Emfatitza que les diferències de eucariota i procariota són fundamentals per classificar els èssers vius i per això les agrupa en dos inperis.Al regne protoctist el separa en dos: Chromista i Protozoa proposant així 6 regnes. .
-
Al coneixer-se millor l'estructura viral, proposa incorporar els virus en un nou domini: l'Akamara.
-
Historia de la clasificación de la taxonomía. [en línia] Recuperat de: http://objetos.unam.mx/biologia/diversidadSeresVivos/historia.html
Línea del tiempo de la taxonomía. [en línia] Recuperat de:https://prezi.com/aupvmhpexwwl/linea-de-tiempo-de-la-taxonomia/
Mujeres botánicas pioneras en la investigación científica. [en línia] Recuperat de: https://www.lahuelladelbosque.es/mujeres-botanicas-pioneras-en-la-investigacion-cientifica/
[consultat el 28/3/2022]