Targetes Gràfiques

  • MDA

    MDA
    La targeta MDA estàndard d'IBM estava equipada amb 4 kilobytes de memòria de vídeo i un generador d'adreces de vídeo MC6845. L'alta resolució dels caràcters MDA (nitidesa) va ser una característica amb la intenció de facilitar l'ús comercial i de tractament de textos. Exemple: Targeta IBM MDA amb Motorola MC6845P i port d'impressora.
  • CGA

    CGA
    La Color Graphics Adapter o CGA, comercialitzada en 1981, va ser la primera targeta gràfica en color d'IBM i el primer estàndard gràfic en color per a l'IBM PC. Exemple: Mode 640×200 2 colors amb el seu color per defecte — Navegador web Arachne.
  • HGC

    HGC
    La Hercules Graphics Card és una targeta gràfica creada i fabricada per Hercules Computer Technology, Inc que, per sumi Popularitat, es va convertir en una resolución de pantalla extensament suportada. Era comú en els compatibles de l'IBM PC connectats amb un monitor monocromàtic . Suportava una manera de text d'alta resolución i una sola manera de gràfics.
    Exemple: La Hercules Graphics Card original (1984) con una conexión adicional de un puerto paralelo.
  • EGA

    EGA
    L'Enhanced Graphics Adapter (EGA), o l'«adaptador gràfic millorat», és un vell estàndard de visualització gràfica.
    Exemple: Targeta gràfica EGA de 8 bits.
  • IBM 8514

    IBM 8514
    IBM 8514 és un estàndard de visualització gràfica d'IBM que suporta una resolució de pantalla de 1024x768 píxels amb 256 colors a 43.5 Hz 8514 sol referir-se al maquinari del controlador de pantalla . Tanmateix, IBM va vendre el monitor CRT acompanyant que porta la mateixa designació, 8514.
    Exemple: IBM Image Adapter/A
  • VGA

    VGA
    Video Graphics Array, conegut generalment per l'acrònim VGA, és tant una pantalla analògica estàndard d'ordinadors, com a la resolució 640×480. Si bé aquesta resolució ha estat reemplaçada en el mercat de les computadores, s'està convertint de nou popular pels dispositius mòbils.
  • MCGA

    MCGA
    Multi-Color Graphics Array (MCGA) va ser el nom que IBM va assignar al que més tard seria part de l'estàndard genèric VGA. L'ordinador IBM PS / 2 Model 25, introduït en 1987, incorporava MCGA integrat a la placa base. Exemple: (PS/2 Model 25 y Model 30)
  • SVGA

    SVGA
    Super Video Graphics Array o SVGA és un terme que cobreix una àmplia gamma d'estàndards de visualització gràfica d'ordinadors, incloent targetes de vídeo i monitors.
    Exemple: Super Video Graphic Array - Super VGA).
  • XGA

    XGA
    XGA és un estàndard de visualització de gràfics per a ordinadors creada per IBM el 1990.
    L'estàndard XGA permet una resolució de pantalla màxima de 1024x768 píxels, amb una paleta gràfica de 256 colors, o 640x480 amb una profunditat de color de 16 bits per píxel (65.536 colors)
    Exemle: IMB-XGA2
  • GeForce 256 de NVIDIA

    GeForce 256 de NVIDIA
    GeForce 256 de NVIDIA (1999): La primera GPU de veritat, tal com la coneixem avui. La GPU GeForce 256 és més sofisticada que les CPU actuals i aporta una capacitat visual sense precedents al seu PC.
  • GeForce 3 de NVIDIA

    GeForce 3 de NVIDIA
    GeForce 3 de NVIDIA (2001): Va marcar un enorme salt en potència, incloent suport de DirectX 8. La gamma GeForce3 ™ d'unitats de processament gràfic (GPU) de NVIDIA ha revolucionat el sector dels jocs d'ordinador mitjançant efectes visuals sense precedents i una velocitat de trames vertiginosa.
  • GeForce 4 de Nvidia

    GeForce 4 de Nvidia
    GeForce 4 (2002): NVIDIA presenta la unitat GeForce4 Tu, que ofereix els entorns gràfics amb major grau d'immersió mai vistos en un equip de sobremesa.GeForce4 és la gamma més completa de solucions gràfiques: des de la gran potència gràfica de GeForce4 Ti, la unitat GPU més ràpida del mercat
  • GeForce 6600 GT

    GeForce 6600 GT
    L'arribada de les GeForce 6600 GT va marcar de nou una evolució enorme a nivell de rendiment, gràcies a l'ús de les memòries gràfiques GDDR3
  • NVIDIA 6600 GT

    NVIDIA 6600 GT
    NVIDIA va repetir la fórmula de la 6600 GT, llançant una targeta gràfica assequible però amb un gran nivell de prestacions
  • ATI Radeon X1950 XTX en 2006

    ATI Radeon X1950 XTX en 2006
    Va ser simplement la targeta gràfica monoGPU més potent del moment, encara que el seu preu inicial superava els 500 euros.
  • GeForce 8800 GT en 2007

    GeForce 8800 GT en 2007
    Una revolució que a nivell personal considero comparable al que va suposar la GeForce 256 en el seu moment. Aquesta targeta gràfica es basava en una arquitectura de shaders unificats i comptava amb suport de DirectX 10, trencant definitivament la vella divisió de píxel i vertex shaders, mentre que el seu rendiment s'apropava "massa" de la GeForce 8800 GTX.
  • GeForce GTX 680

    GeForce GTX 680
    GeForce GTX 680 (2012): Va ser una de les GPU més ràpides del moment, amb tecnologia GPU Boost que augmenta dinàmicament la freqüència del rellotge per proporcionar més rendiment. V-Sync adaptable manté la fluïdesa de vídeo amb qualsevol freqüència de quadre i evita la fragmentació de les imatges. I NVIDIA Surround et permet jugar amb tres monitors des d'una sola targeta gràfica.
  • GeForce GTX 970

    GeForce GTX 970
    GeForce GTX 970 de NVIDIA (2014): Una bestialitat de rendiment, amb un consum excel·lent i un preu raonable.
  • GeForce 10

    GeForce 10
    GeForce GT 1030
    GeForce GTX 1050
    GeForce GTX 1050 Ti
    GeForce GTX 1060
    GeForce GTX 1070
    GeForce GTX 1070 Ti
    GeForce GTX 1080
    GeForce GTX 1080 Ti
    GeForce GTX TITAN Xp
    Família de targetes basades en l'arquitectura Pascal, disponibles a partir del 27 de maig de 2016 amb la posada a la venda dels models GTX 1080. Aquesta sèrie pot utilitzar controladors de memòria GDDR5, GDDR5X i HBM2.
  • GeForce 20

    GeForce 20
    GeForce RTX 2060
    GeForce RTX 2070
    GeForce RTX 2080
    Geforce RTX 2080 TI
    Geforce RTX Titan
    La sèrie RTX 20 es basa en la microarquitectura de Turing i presenta el traçat de raigs en temps real. Aquest traçat de raigs en temps real s'accelera mitjançant l'ús de nous nuclis de RT, que estan dissenyats per processar quadrícules quadrades i jerarquies esfèriques, i accelerar les proves de col·lisió amb triangles individuals.