-
-
Era electiva, no hereditària. El rei tenia els poders màxims:
- Administrava justícia
- Manava l'exèrcit
- Era summe sacerdot
- El rei governava amb l'ajuga d'un Senat format pels ancians de les famílies més importants. -
-
-
-
-
-
-
- Famílies riques i poderoses amb la major part de les terres.
- El seu poder era polític i religiós.
- Descendents dels fundadors de Roma i s'agrupaven en gens.
-
-Plebeus enriquits per les guerres, comerç i finances.
- Gràcies al poder econòmic aconseguien més drets polítics. -
Eren:
- Comerciants
- Artesans
- Pagesos
Tenien poques propietats i sense drets polítics. -
Esclaus que només eren llibres si els compraven o perquè el seu amo els donava la llibertat.
- Els seus fills eren considerats Plebeus -
No es consideraven persones i eren objectes amb la propietat dels seus amos.
- SENSE Llibertat
- SENSE Drets
L'amo els podia:
-Vendre
-Matar
-Lliberar
Eren sotmesos a les feines més dures i també hi havia esclaus domèstics. -
Donava igual les propietats o riqueses que tenien.
-No eren considerades ciutadanes
-Tenien pocs drets.
- Si podien tenir propietats, negocis i podien participar en les festes i espectacles.
Eren propietat del seu pare i després del seu marit.
Es dedicaven a la criança dels fills. -
Drets Civils:
- Noms romans
- Matrimoni
- Tenir possessions
Drets Polítics:
- Votar
- Ser Magistrat
- Sacrificis als Déus
Deures:
- Presentar-se als cens
- Servir a l'exèrcit
- Pagar tributs -
En la Roma de Republicana trobaràs les diferències dels poders, Magistrats i Senat. També hi ha informació sobre les societats (Patricis i Plebeus). Al principi hi havia 3 grups però després es varen desenvolupar 5 grups. A més hi ha dades dels Drets i Deures del Ciutadà romà.
-
Segons l'origen familiar. -
35 Tribus
4 Urbanes
31 Rústiques -
Ciutadans que exercien diversos càrrecs de govern i eren escollits anualment.
- Més importants: Cònsols
Altres magistratures:
- Pretor
- Edil
- Qüestor
- Censor -
Format per 193 grups cada grup tenia un vot.
Pels més rics i s'atura quan s'arriba a la majoria absoluta. -
Format per 300 antics magistrats, era el centre de la vida política.
Ratificava les lleis aprovades pels comicis, resolia els afers de la política exterior i de finances i donava normes d'actuació als magistrats. -
Els primers temps de la República els patricis i els plebeus tenien drets polítics diferents.
Els patricis van formar un govern aristocratic i ell els que podien formar part del Senat i convertir-se en magistrats. Al segle V aC. Una complicació de les lleis per escrit i de forma pública, a fi d’evitar els abusos a què eren sotmesos als Plebeus. -
Dret a contreure matrimoni amb patricis i accedir a les magistratures i al Senat. -
Serà un magistrat amb la funció de defensar els interessos dels plebeus. -
Era una compilació de les lleis per escrit i de forma pública, a fi d’evitar els abusos a què eren sotmesos els plebeus.
