-
La civilització romana es va desenvolupar entorn de la mar Mediterrània, que els romans anomenaven Mare Nostrum (en llatí significa “la nostra mar”), ja que dominaven totes les terres als tres continents banyats pel Mediterrani: Europa, Àfrica i Àsia. -
- llatins: al Laci (centre)
- etruscs: centre i nord
- grecs: al sud i Sicília
- cartaginesos: Sardenya i Sicília
-
Monarquia electiva, no hereditària. El rei tenia els poders màxims:
Administrava justícia
Manava l’exèrcit
Era summe sacerdot
El rei governava amb l’ajuda d’un Senat format pels ancians de les famílies més importants. -
- Patricis: Famílies riques i poderoses, ja que tenien la propietat de la major part de les terres. T
- Cavallers: Plebeus que s’havien enriquit amb les guerres, el comerç i les finances.
- Plebeus: Comerciants, artesans i pagesos amb petites propietats o sense propietats (proletaris) i inicialment sense drets polítics.
- Lliberts: Esclaus que aconseguien la llibertat, la compraven o els alliberava el seu amo.
- Esclaus: No es consideraven persones, sinó objectes propietat dels seus amos.
-
- Divisió del poder en 3 institucions:
-
Al llarg de l’expansió per Itàlia els romans van topar amb els cartaginesos i el conflicte es va fer inevitable. -
Expansió a la Península Itàlica.(500-250 aC)
Guerres púniques de Cartago (264-146 aC)
Expansió pel Mediterrani Oriental (146 aC -14 dC) -
- Entre els segles XI i VI aC 🡪 penetració contínua de pobles indoeuropeus pels Pirineus
- Primers assentaments a la zona de Catalunya i la vall de l’Ebre.
- Es mesclen amb les poblacions locals i aporten els seus coneixements de metal·lúrgia del ferro, agrícoles i ramaders.
-
Romans i cartaginesos van lluitar en tres guerres molt llargues i la victòria sobre els cartaginesos va produir dominar el Mediterrani Occidental. -
-Les guerres entre Roma i Cartago (238-202 aC)
-La conquesta romana de la Península Ibèrica (218-19 aC) -
- Enfrontament entre romans i cartaginesos (guerres púniques) amb la finalitat d’aconseguir recursos econòmics i dominar-ne les rutes comercials. Els foners baleàrics actuen com a mercenaris a favor dels cartaginesos. -Acabades les guerres púniques els mercenaris baleàrics (foners) sense feina tornen a les Balears i es dediquen a la pirateria.
- Roma no accepta la nova situació i organitza la conquesta al 123 a.C. al comandament del cònsol Quint Cecili Metel.
-
En el segle I aC va començar un període de corrupció, lluites i enfrentaments intens en la república romana. Les causes son:
-Revoltes populars: Desigualtat entre Patricis i caballers.
-Conflictes socials
-Revoltes d'esclaus (Espartac, s.I aC).
-Se dóna poder als generals per sufocar les revoltes (això va provocar guerres civils).
-Els militars varen augmentar el seu poder i varen formar triumvirats. -
L'Imperi romà va ser el període de la civilització romana posterior a la República i caracteritzat per una forma de govern autocràtica.
-
Al s. I dC va començar el cristianisme amb l'aparició de Jesús de Nazaret. Les seves idees principals:
- Hi ha un sol Déu i totes les persones són iguals davant els seus ulls.
- Els éssers humans s’han d’estimar i perdonar.
- Aquells que es comporten segons aquest ideal rebran com a premi una vida eterna després de la mort. -
Moment de màxima extensió i prosperitat de Roma.
Intensificació de la romanització: l’assimilació de la cultura i la forma de vida romanes -
Al s. III dC es van aturar les conquesteses, les fronteres es tornen insegures pels atacs dels pobles germànics pel nord i dels perses per l’est. L'autoritat imperial va disminuir i el poder dels caps militars i de l'exèrcit va crèixer. Per últim, va haber hi una crisi econòmica i van augmentar els impostos per afrontar les despeses militars. -
Les activitats eren:
Explotació agraria
Activitats artesanes
Relacions comercials -
Octavi era el fill adoptiu de Juli Cèsar. El 27 dC va rebre el títol d'August (elegit pels déus), a causa d'una victoria a una guerra civil. Va concentrar tots els poders civils, militars i religiosos. -
Va autoritzar als cristians a practicar lliurement la seva religió -
imposarà el cristianisme com a religió oficial i es varen prohibir
- El Papa, que era el bisbe de Roma, va adquirir un paper preponderant com a guia de tots els cristians i d’ell depenien la resta de bisbes.
- Els concilis eren reunions dels bisbes per definir i precisar els aspectes fonamentals de la doctrina cristiana. -
A l'any 395 dC Teodosi va dividir l’imperi entre els seus fills per facilitar la defensa. -
Al S.V dC la pressió dels pobles germànics empesos pels huns provoca que s’instal·lin a l’Imperi d’Occident i provoquen la seva desaparició.
A Orient l’imperi es va mantenir mil anys més, encara que va passar a anomenar-se Imperi Bizantí. -
Al començament del segle V, i empesos per un poble arribat de l'Àsia central, els huns, hi va haver una nova onada d'invasions que van posar fi a l'Imperi Romà. L'any 476 Odoacre, un cap bàrbar, va destituir Ròmul Augústul, un nen de deu anys, que va ser el dar-rer emperador romà d'Occident.