ROMA_Ester Gordillo i Alba Quiza 2nESO B Curs 21-22

Les invasions indoeuropees

Period: 1100 BCE to 600 BCE

• Penetració contínua pobles indoeuropeus pels Pirineus
• Primers assentaments zona de Catalunya i la vall de l’Ebre.
• Es mesclen amb les poblacions locals i aporten els seus coneixements de metal·lúrgia del ferro, agrícoles i ramaders.

Pobles Preromans

1000 BCE

Celtes: Situats centre, oest i nord de la Península. Vivien en petis poblats. S’agrupaven en clans units per llaços familiars, i uns quants clans formaven una tribu. Ibers: Situats a l’est i el sud de la Península Ibèrica. Societat més complexa, existien formes de govern monàrquic i cultura més avançada. Vivien en poblats emmurallats construïts en zones elevades. Celtibers: Situats a la zona de Sòria, mescla d’ambdós cultures.

Fundació de Roma

753 BCE

Al turó Palatí per Ròmul, lloc fèrtil, de fàcil defensa i lloc de pas del riu Tíber, aquesta circumstància convertia l’enclavament en un lloc de pas obligat per als comerciants i els viatges que travessaven la Península Itàlica

Rei Ròmul

753 BCE

Va ser el primer rei que va tenir la monarquia romana. Tenia origen llatí

Monarquia

Period: 753 BCE to 509 BCE

Monarquia electiva, no hereditària. Tenia els poders màxims:
- Administrativa justícia
- Manava l'exèrcit
- Era summe sacerdot Governava amb l'ajuda d'un Senat format format pels ancians de les famílies més importants. aV tenir 7 reis d'origen llatí i 3 d'origen etrusc.

Rei Numa Pompili

717 BCE

Va ser el segon rei de la monarquia romana, després de Ròmul.
Va ser el rei que més anys va regnar, 45 anys concretament.

Rei Tul·li Hostili

672 BCE

Va ser el tercer rei de Roma i el successor de Numa Pompili.

Rei Ancus Marci

640 BCE

Va ser el quart rei de Roma, successor de Tul·li Hostili

Rei Tarquini I

616 BCE

Va ser el quint rei de Roma, successor de Ancus Marci.

Rei Servi Tul·li

578 BCE

Penúltim rei Romà, successor de Tarquini I

Rei Tarquini II el Superb

534 BCE

Va ser l'últim rei de Roma. Va terminar la monarquia i va començar la República A partir del segle VI aC Roma va caure en mans dels etruscs.

• L’època etrusca destaca pel fort creixement urbanístic i el desenvolupament de l’economia, importància de l’agricultura i la ramaderia i creixement de les activitats artesanals i comercials.
• Al 509 aC es va produir una revolta a Roma, varen expulsar els etruscs i es substitueix el sistema monàrquic per la República.

República

Period: 509 BCE to 27 BCE

Assemblees i magistrats
- Comicis
- Magistrats
- Senat SOCIETAT
- Patricis: RICS
- Cavallers: cada vegada més drets polítics
- Plebeus: sense propietats
- Lliberts: esclaus en llibertat
- Esclaus: no es consideraven persones
- Dones: no drets, no ciutadanes Drets i Deures del ciutadà romà
- Civils: tenir tres noms romans, contreure matrimoni i tenir possesions
- Polítics: votar, ser magistrat i fer sacrificis als déus
- Deures: presentar-se al cens, servir a l'exèrcit i pagar tributs

Tribú de la Plebs

500 BCE

Serà un magistrat amb la funció de defensar els interessos dels plebeus.

Expansió a la Península Itàlica

Period: 500 BCE to 250 BCE

Al llarg de l’expansió per Itàlia els romans van topar amb els cartaginesos (púnics) i el conflicte es va fer inevitable.

Llei de les Dotze Taules

450 BCE

Compilació de les lleis per escrit i de forma pública, a fi d’evitar els abusos a què eren sotmesos els plebeus.

Tercer Dret

400 BCE

Dret a contraure matrimoni amb patricis i accedir a les magistratures i al Senat ja que només ho podien fer els patricis

Guerres púniques (Cartago)

Period: 264 BCE to 146 BCE

Romans i cartaginesos van lluitar en tres guerres molt llargues i la victòria sobre els cartaginesos va produir dominar el Mediterrani Occidental.

Guerres de Roma i Cartago

Period: 238 BCE to 202 BCE

Desembarc del cartaginès Amílcar Barca a Cadis i control del sud i del sud-est de la Península. El seu fill Anníbal intenta la conquesta de Roma des d’Hispània però es derrotat pels germans Escipió (II guerra púnica - causa ocupació de la ciutat de Saguntum aliada de Roma però a territori controlat per Cartago).

Guerra contra els cartaginesos i els seus aliats.

Period: 218 BCE to 202 BCE

Desembarc a Empuries de Publi Corneli Escipió i derrotes succesives dels cartaginesos fins la seva expulsió de la Península.

Domini romans a la costa mediterrània

Period: 202 BCE to 154 BCE

Desprès de la derrota dels cartaginesos els romans dominen la costa mediterrània de la Península i les valls de l’Ebre i del Guadalquivir (poca resistència dels íbers).

Període d’expansió romana amb les guerres contra els pobles de la Meseta

Period: 154 BCE to 133 BCE

Període d’expansió romana amb les guerres contra els pobles de la Meseta - forta resistència dels lusitans (dirigits per Viriat fins el 139 aC) i dels celtíbers fins el 133 aC (Numància).

Mitologia Grega

146 BCE

Després de conquerir Grècia Roma va adoptar la mitologia grega, però canviant alguns noms - Tríada Capitolina: Júpiter, Juno i Minerva (Zeus, Hera i Atena). Van adoptar déus orientals com Isis, Cíbele i Mitra. Eren politeistes.

Expansió pel Mediterrani Oriental

Period: 146 BCE to 14

Completa ocupació d’Hispània, Gàl·lia i Britània a l’Occident (creació de l’Imperi Romà) Divisió dels territoris conquerits en províncies (50), per facilitar el govern i l’explotació dels recursos, dirigides per un Governador i que havien de pagar impostos a Roma. Les fronteres fortificades - Limes Els romans varen estendre entre els pobles dominats la seva llengua (el llatí), les seves lleis (dret romà) i la seva forma de vida.

Consolidació de l’ocupació de la Meseta.

Period: 133 BCE to 29 BCE

Va ser la consolidació de l'ocupació de la Meseta.

Conquesta de Roma a Balears

123 BCE

Roma no accepta la nova situació i organitza la conquesta al 123 a.C. al comandament del cònsol Quint Cecili Metel. Conquesta de les Balears i fundació de colònies a Mallorca: Palma i Pollentia, i a Menorca: Iamona i Magon

Domini romà de les Balears

123 BCE

• Els soldats i colons romans afavoreixen la implantació de l’economia, les creences, la llengua i les formes de vida romanes.
• Economia basada en agricultura i ramaderia, també hi havia una mica d’artesania i comerç.

Crisi de la República

100 BCE

En el segle I aC. Va començar un període de corrupció, lluites i enfrontaments interns en la república romana. I les causes són:

• Revoltes Populars
• Revoltes esclaus

Revoltes Populars

100 BCE

Desigualtats entre Patricis-Cavallers, beneficiaris de les conquestes i Plebeus (bàsicament pagesos) que no obtenen cap benefici: Conflictes socials (Ex. germans Grac com a Tribuns de la Plebs al segle II aC demanen un millor repartiment de la terra i de les riqueses són assassinats).

Revoltes d'esclaus (Espartac, segle I aC).

100 BCE

Poder als generals (dictadors) - sufocar les revoltes: L’enfrontament entre aquests generals provoca guerres civils entre ells per aconseguir el poder. Els militars augmenten poder i posan fi al desordre formant triumvirats, aliances de tres homes que comparteixen el poder durant un període de temps Primer triumvirat: Juli Cèsar, Cras i Pompeu: poder unipersonal (Juli Cèsar). Segon triumvirat: Marc Antoni, Lèpid i Octavi: Poder en mans d’Octavi Cèsar August i creació de l’Imperi.

Ocupació del Nord de la Península

Period: 29 BCE to 19 BCE

Ocupació del Nord de la Península amb la derrota de galaics, càntabres, àsturs i vascons.

L’Imperi Romà

Period: 27 BCE to 476

Octavi August, emperador Fill adoptiu de Juli Cèsar - derrota als seus rivals en una guerra civil - al 27 dC rep el títol d’August - concentra tots els poders civils, militars i religiosos - a la seva mort s’organitzà el culte imperial. Organització Imperi

• Els emperadors van concentrar tots els poders civils, militars i religiosos
• Creació Consell Imperial - aplicar i transmetre les ordres de l’emperador.
• Divisió de l’Imperi en províncies dirigides per un governador

Papa

100

Era el bisbe de Roma, va adquirir un paper preponderant com a guia de tots els cristians i d’ell depenien la resta de bisbes.

Aparició del cristianisme

100

Palestina - Jesús de Natzaret (religió monoteista). Idees principals:
- Hi ha un sol Déu i totes les persones són iguals davant els seus ulls.
- Els éssers humans s’han d’estimar i perdonar.
- Aquells que es comporten segons aquest ideal rebran com a premi una vida eterna després de la mort.

Cristianisme

100

Poc èxit jueus de Palestina - mort de Jesús. Difusió del cristianisme entre no jueus amb èxit. Deia que les bones accions serien recompensades després de la mort i predicava normes basades en la igualtat, solidaritat i caritat. Primeres comunitats cristianes - agrupar esglésies dirigides - bisbe. Enterraven morts a catacumbes (galeries subterrànies). Problemes amb religió oficial - no acceptar culte imperial ni voler participar a l’exèrcit, considerats rebels van ser perseguits.

Pax Romana

Period: 100 to 200

Moment de màxima extensió i prosperitat de Roma. S’intensifica la romanització, és a dir, l’assimilació de la cultura i la forma de vida romanes per part d’altres pobles (cultura, llengua...)

Crisi de l'Imperi

Period: 300 to 500

Fronteres es tornen insegures - atacs bàrbars nord i perses -est, afebliment autoritat imperial, augment poder dels caps militars i de l’exèrcit, crisi econòmica, augment dels impostos - afrontar les despeses militars. Teodosi divideix l’imperi entre els seus fills per facilitar la defensa Pressió dels bàrbars empesos pels huns provoca que s’instal·lin a l’Imperi d’Occident i la seva desaparició. A Orient l’imperi es va mantenir mil anys més, va passar a anomenar-se Imperi Bizantí.

L'emperador Constantí

313

Va autoritzar als cristians practicar lliurement la seva religió.

L'emperador Teodosi

380

Va imposar el cristianisme com a religió oficial i es varen prohibir

Divisió de l’Imperi Romà

395

Teodosi va ser l'últim emperador Romà i abans de morir va dividir l'Imperi entre els seus fills. Acadi i Honori. Acadi - Imperi Romà d'Orient
Honori - Imperi Romà d'Occident