-
Period: 1100 BCE to 600 BCE
Les invasions indoeuropees
- Penetració contínua pobles indoeuropeus pels Pirineus
- Primers assentaments zona de Catalunya i la vall de l’Ebre.
- Es mesclen amb les poblacions locals i aporten els seus coneixements de metal·lúrgia del ferro, agrícoles i ramaders.
-
1000 BCE
Pobles Preromans
Celtes: Situats centre, oest i nord de la Península. Vivien en petis poblats. S’agrupaven en clans units per llaços familiars, i uns quants clans formaven una tribu. Ibers: Situats a l’est i el sud de la Península Ibèrica. Societat més complexa, existien formes de govern monàrquic i cultura més avançada. Vivien en poblats emmurallats construïts en zones elevades. Celtibers: Situats a la zona de Sòria, mescla d’ambdós cultures. -
753 BCE
Fundació de Roma
Al turó Palatí per Ròmul, lloc fèrtil, de fàcil defensa i lloc de pas del riu Tíber, aquesta circumstància convertia l’enclavament en un lloc de pas obligat per als comerciants i els viatges que travessaven la Península Itàlica -
753 BCE
Rei Ròmul
Va ser el primer rei que va tenir la monarquia romana. Tenia origen llatí -
Period: 753 BCE to 509 BCE
Monarquia
Monarquia electiva, no hereditària. Tenia els poders màxims:
- Administrativa justícia
- Manava l'exèrcit
- Era summe sacerdot Governava amb l'ajuda d'un Senat format format pels ancians de les famílies més importants. aV tenir 7 reis d'origen llatí i 3 d'origen etrusc. -
717 BCE
Rei Numa Pompili
Va ser el segon rei de la monarquia romana, després de Ròmul.
Va ser el rei que més anys va regnar, 45 anys concretament. -
672 BCE
Rei Tul·li Hostili
Va ser el tercer rei de Roma i el successor de Numa Pompili. -
640 BCE
Rei Ancus Marci
Va ser el quart rei de Roma, successor de Tul·li Hostili -
616 BCE
Rei Tarquini I
Va ser el quint rei de Roma, successor de Ancus Marci. -
578 BCE
Rei Servi Tul·li
Penúltim rei Romà, successor de Tarquini I -
534 BCE
Rei Tarquini II el Superb
Va ser l'últim rei de Roma. Va terminar la monarquia i va començar la República A partir del segle VI aC Roma va caure en mans dels etruscs.- L’època etrusca destaca pel fort creixement urbanístic i el desenvolupament de l’economia, importància de l’agricultura i la ramaderia i creixement de les activitats artesanals i comercials.
- Al 509 aC es va produir una revolta a Roma, varen expulsar els etruscs i es substitueix el sistema monàrquic per la República.
-
Period: 509 BCE to 27 BCE
República
Assemblees i magistrats
- Comicis
- Magistrats
- Senat SOCIETAT
- Patricis: RICS
- Cavallers: cada vegada més drets polítics
- Plebeus: sense propietats
- Lliberts: esclaus en llibertat
- Esclaus: no es consideraven persones
- Dones: no drets, no ciutadanes Drets i Deures del ciutadà romà
- Civils: tenir tres noms romans, contreure matrimoni i tenir possesions
- Polítics: votar, ser magistrat i fer sacrificis als déus
- Deures: presentar-se al cens, servir a l'exèrcit i pagar tributs -
500 BCE
Tribú de la Plebs
Serà un magistrat amb la funció de defensar els interessos dels plebeus. -
Period: 500 BCE to 250 BCE
Expansió a la Península Itàlica
Al llarg de l’expansió per Itàlia els romans van topar amb els cartaginesos (púnics) i el conflicte es va fer inevitable. -
450 BCE
Llei de les Dotze Taules
Compilació de les lleis per escrit i de forma pública, a fi d’evitar els abusos a què eren sotmesos els plebeus. -
400 BCE
Tercer Dret
Dret a contraure matrimoni amb patricis i accedir a les magistratures i al Senat ja que només ho podien fer els patricis -
Period: 264 BCE to 146 BCE
Guerres púniques (Cartago)
Romans i cartaginesos van lluitar en tres guerres molt llargues i la victòria sobre els cartaginesos va produir dominar el Mediterrani Occidental. -
Period: 238 BCE to 202 BCE
Guerres de Roma i Cartago
Desembarc del cartaginès Amílcar Barca a Cadis i control del sud i del sud-est de la Península. El seu fill Anníbal intenta la conquesta de Roma des d’Hispània però es derrotat pels germans Escipió (II guerra púnica - causa ocupació de la ciutat de Saguntum aliada de Roma però a territori controlat per Cartago). -
Period: 218 BCE to 202 BCE
Guerra contra els cartaginesos i els seus aliats.
Desembarc a Empuries de Publi Corneli Escipió i derrotes succesives dels cartaginesos fins la seva expulsió de la Península. -
Period: 202 BCE to 154 BCE
Domini romans a la costa mediterrània
Desprès de la derrota dels cartaginesos els romans dominen la costa mediterrània de la Península i les valls de l’Ebre i del Guadalquivir (poca resistència dels íbers). -
Period: 154 BCE to 133 BCE
Període d’expansió romana amb les guerres contra els pobles de la Meseta
Període d’expansió romana amb les guerres contra els pobles de la Meseta - forta resistència dels lusitans (dirigits per Viriat fins el 139 aC) i dels celtíbers fins el 133 aC (Numància). -
146 BCE
Mitologia Grega
Després de conquerir Grècia Roma va adoptar la mitologia grega, però canviant alguns noms - Tríada Capitolina: Júpiter, Juno i Minerva (Zeus, Hera i Atena). Van adoptar déus orientals com Isis, Cíbele i Mitra. Eren politeistes. -
Period: 146 BCE to 14
Expansió pel Mediterrani Oriental
Completa ocupació d’Hispània, Gàl·lia i Britània a l’Occident (creació de l’Imperi Romà) Divisió dels territoris conquerits en províncies (50), per facilitar el govern i l’explotació dels recursos, dirigides per un Governador i que havien de pagar impostos a Roma. Les fronteres fortificades - Limes Els romans varen estendre entre els pobles dominats la seva llengua (el llatí), les seves lleis (dret romà) i la seva forma de vida. -
Period: 133 BCE to 29 BCE
Consolidació de l’ocupació de la Meseta.
Va ser la consolidació de l'ocupació de la Meseta. -
123 BCE
Conquesta de Roma a Balears
Roma no accepta la nova situació i organitza la conquesta al 123 a.C. al comandament del cònsol Quint Cecili Metel. Conquesta de les Balears i fundació de colònies a Mallorca: Palma i Pollentia, i a Menorca: Iamona i Magon -
123 BCE
Domini romà de les Balears
- Els soldats i colons romans afavoreixen la implantació de l’economia, les creences, la llengua i les formes de vida romanes.
- Economia basada en agricultura i ramaderia, també hi havia una mica d’artesania i comerç.
-
100 BCE
Crisi de la República
En el segle I aC. Va començar un període de corrupció, lluites i enfrontaments interns en la república romana. I les causes són:- Revoltes Populars
- Revoltes esclaus
-
100 BCE
Revoltes Populars
Desigualtats entre Patricis-Cavallers, beneficiaris de les conquestes i Plebeus (bàsicament pagesos) que no obtenen cap benefici: Conflictes socials (Ex. germans Grac com a Tribuns de la Plebs al segle II aC demanen un millor repartiment de la terra i de les riqueses són assassinats). -
100 BCE
Revoltes d'esclaus (Espartac, segle I aC).
Poder als generals (dictadors) - sufocar les revoltes: L’enfrontament entre aquests generals provoca guerres civils entre ells per aconseguir el poder. Els militars augmenten poder i posan fi al desordre formant triumvirats, aliances de tres homes que comparteixen el poder durant un període de temps Primer triumvirat: Juli Cèsar, Cras i Pompeu: poder unipersonal (Juli Cèsar). Segon triumvirat: Marc Antoni, Lèpid i Octavi: Poder en mans d’Octavi Cèsar August i creació de l’Imperi. -
Period: 29 BCE to 19 BCE
Ocupació del Nord de la Península
Ocupació del Nord de la Península amb la derrota de galaics, càntabres, àsturs i vascons. -
Period: 27 BCE to 476
L’Imperi Romà
Octavi August, emperador Fill adoptiu de Juli Cèsar - derrota als seus rivals en una guerra civil - al 27 dC rep el títol d’August - concentra tots els poders civils, militars i religiosos - a la seva mort s’organitzà el culte imperial. Organització Imperi- Els emperadors van concentrar tots els poders civils, militars i religiosos
- Creació Consell Imperial - aplicar i transmetre les ordres de l’emperador.
- Divisió de l’Imperi en províncies dirigides per un governador
-
100
Papa
Era el bisbe de Roma, va adquirir un paper preponderant com a guia de tots els cristians i d’ell depenien la resta de bisbes. -
100
Aparició del cristianisme
Palestina - Jesús de Natzaret (religió monoteista). Idees principals:
- Hi ha un sol Déu i totes les persones són iguals davant els seus ulls.
- Els éssers humans s’han d’estimar i perdonar.
- Aquells que es comporten segons aquest ideal rebran com a premi una vida eterna després de la mort. -
100
Cristianisme
Poc èxit jueus de Palestina - mort de Jesús. Difusió del cristianisme entre no jueus amb èxit. Deia que les bones accions serien recompensades després de la mort i predicava normes basades en la igualtat, solidaritat i caritat. Primeres comunitats cristianes - agrupar esglésies dirigides - bisbe. Enterraven morts a catacumbes (galeries subterrànies). Problemes amb religió oficial - no acceptar culte imperial ni voler participar a l’exèrcit, considerats rebels van ser perseguits. -
Period: 100 to 200
Pax Romana
Moment de màxima extensió i prosperitat de Roma. S’intensifica la romanització, és a dir, l’assimilació de la cultura i la forma de vida romanes per part d’altres pobles (cultura, llengua...) -
Period: 300 to 500
Crisi de l'Imperi
Fronteres es tornen insegures - atacs bàrbars nord i perses -est, afebliment autoritat imperial, augment poder dels caps militars i de l’exèrcit, crisi econòmica, augment dels impostos - afrontar les despeses militars. Teodosi divideix l’imperi entre els seus fills per facilitar la defensa Pressió dels bàrbars empesos pels huns provoca que s’instal·lin a l’Imperi d’Occident i la seva desaparició. A Orient l’imperi es va mantenir mil anys més, va passar a anomenar-se Imperi Bizantí. -
313
L'emperador Constantí
Va autoritzar als cristians practicar lliurement la seva religió. -
380
L'emperador Teodosi
Va imposar el cristianisme com a religió oficial i es varen prohibir -
395
Divisió de l’Imperi Romà
Teodosi va ser l'últim emperador Romà i abans de morir va dividir l'Imperi entre els seus fills. Acadi i Honori. Acadi - Imperi Romà d'Orient
Honori - Imperi Romà d'Occident