Antiga roma

Eix cronològic de l'Antiga Roma

  • 753 BCE

    Fundació de Roma.

    Fundació de Roma.
    Ara fa més de 2.000 anys Roma es va fundar fins convertir-se en la ciutat més important del món en aquells temps. Des de Roma, els romans van aconseguir conquerir una gran part dels països que existien llavors i van formar un gran imperi. (http://romansfreginals.blogspot.com/p/historia-de-limperi-roma.html)
  • 753 BCE

    Fundació de Roma

    Fundació de Roma
    Roma va començar sent una petita ciutat de la península itàlica i va ser fundada per Ròmul, 1r rei de Roma, a l’any 753 a.C
  • Period: 753 BCE to 509 BCE

    Monarquia

    Roma va tenir un total de 7 reis al llarg dels anys. El primer va ser Ròmul, a qui ja coneixem, i després van ser reis de Roma Numa Pompili, Tulio Hostilio, Anco Marcio, Tarquino l'Antic, Servio Tulio i Tarquini el Superb, que va ser l'últim rei de tots. (http://romansfreginals.blogspot.com/p/lepoca-de-monarquia.html)
  • 509 BCE

    Tarquini el Superb

    Tarquini el Superb
    Aquest és Tarquini el Superb, l'últim rei de Roma i amb el que va acabar la monarquia. Era un rei tan malvat i cruel, que els mateixos ciutadans de Roma el van fer fora i el van guanyar en una guerra. (http://romansfreginals.blogspot.com/p/lepoca-de-republica.html)
  • Period: 509 BCE to 27 BCE

    República

    Durant aquesta època de república, Roma va anar conquerint diversos territoris fins convertir-se en la més poderosa del món. Primer va conquerir tota Itàlia i després, al llarg d'aquests 482 anys, va continuar guanyant altres llocs com Cartago, Macedònia, França (que llavors es deia Gàl·lia) i Espanya (que llavors es deia Hispania). (http://romansfreginals.blogspot.com/p/lepoca-de-republica.html) Video: (https://youtu.be/PUsb1ghcZ3s)
  • 499 BCE

    Roma (Lacio)

    Roma (Lacio)
    L'any 499, el Lacio va ser envaït per atacants gals que van arribar fins a la mateixa Roma. Tot i repel·lir l'atac, la ciutat va rebre un dur cop i va perdre els territoris veïns, que van veure l'oportunitat de alliberar-se de la creixent potència romana. (https://viajerodelahistoria.com/2020/03/conquista-de-italia-expansion-romana/)
  • 499 BCE

    Riu Rin.

    Riu Rin.
    A principis del segle V, sueus, alans i vàndals a travessen el riu Rin i començant a invadir l'imperi romà occidental. (https://www.docsity.com/es/apunts-formacio-d-europa-4/5286030/)
  • 300 BCE

    Roma (península itàlica)

    Roma (península itàlica)
    Conquesta península itàlica: primer, van ser les guerres contra llatins i etruscos. Després el dur cop celta (els qui van entrar a Roma en el 390 a.C). Després van ser les Guerres Samnites i Guerres Pùniques, al fi dels quals Roma tindria el control, no només de la península Itàlica, sinó també de tota la Mediterrània Occidental. (https://es-la.facebook.com/mapas.milhaud/photos/roma-y-la-conquista-de-la-pen%C3%ADnsula-it%C3%A1lica-500-ac-218-aceste-mapa-muestra-el-pr/1018430611628629/)
  • Period: 264 BCE to 146 BCE

    Roma s’enfronta a Cartago

    La tercera Guerra Púnica va ser l'última guerra lliurada entre Roma i Cartago entre els anys 149 i 146 a.C. En aquesta última guerra Roma va sortir victoriosa. Cartago va ser completament destruïda pels romans. (https://mihistoriauniversal.com/edad-antigua/tercera-guerra-punica)
  • 146 BCE

    La derrota cartaginesa

    La derrota cartaginesa
    Els cartaginesos s'expandeixen per la península Ibèrica fins que arriben al límit marcat pels romans en el riu Ebre, ataquen Sagunt, aliada romana i Roma els declara la guerra que es va dividir en dos parts: la guerra a la península Ibèrica i l'heroica marxa del general cartaginès Anníbal pels Pirineus i els Alps fins a arribar a les portes de Roma. El general romà Escipió va vèncer als cartaginesos a Hispània i es va dirigir cap a Cartago. https://www.romaimperial.com/guerras-punicas
  • Period: 133 BCE to 123 BCE

    La reforma fallida dels Graco

    Tiberi Grac va morir assassinat a cops als 29 anys, el dia que es presentava a un nou mandat, quan un grup d'exaltats senadors i homes armats. Va assassinar entre 200 i 300 seguidors dels Graco amb maces i estaques, a l'espai obert de el temple de Júpiter Capitolí. Els seus esforços per una reforma agrària van ser continuats pel seu germà Cayo, el qual va ser també assassinat pels mateixos motius. (http://www.bloganavazquez.com/2011/04/13/los-graco-en-roma-y-sus-reformas/)
  • Period: 91 BCE to 87 BCE

    La guerra social

    La Guerra Social va ser un conflicte entre dos o més grups que va enfrontar per una banda a la República Romana i, de l'altra, a diferents pobles itàlics coalitzats. (https://www.definicionabc.com/historia/guerra-social.php)
  • Period: 88 BCE to 81 BCE

    Enfrontament entre optimates i populares

    Sila no només es va negar a acceptar les notícies que els llegats de Mario li van fer arribar, sinó que va assassinar aquests i va anunciar que marxaria sobre Roma amb les seves tropes per derogar les lleis de Sulpici i eliminar als seus partidaris. (https://historiaeweb.com/2020/09/07/guerra-civil-romana/)
  • Period: 73 BCE to 71 BCE

    La rebel·lió dels esclaus

    Durant dos anys (73-71 aC) té lloc la revolta d’esclaus més gran de la història. Dirigida per un grec de Tràcia anomenat Espàrtac que també va arribar a ser esclau. Espàrtac i dos gladiadors galers van provocar un rebel·lió a l'escola. Dels 200 esclaus del ludus, 78 homes van escapar, utilitzant eines de cuina com a armes. (https://ca.eferrit.com/qui-va-ser-spartacus/)
  • Period: 60 BCE to 53 BCE

    El primer triunmvirat.

    El darrer període de la República es va caracteritzar pels conflictes polítics provocats per líders ambiciosos D'aquest període en destacà el primer triumvirat, portat en secret, com a forma d'equilibri polític que es demostrà fràgil. (https://www.historiesdeuropa.cat/2019/12/07/triumvirat-politics-a-la-republica-romana/)
  • Period: 49 BCE to 45 BCE

    Juli César conquereix la Gàlia.

    Juli Cèsar era tan poderós que va liderar a les legions romanes fins a dominar les tribus gal·les, un xoc que va demostrar la superioritat logística, estratègica i armamentística de l'exèrcit romà. https://historia.nationalgeographic.com.es/a/guerra-galias-contienda-que-encumbro-a-cesar_9674).
  • 47 BCE

    Juli Cèsar és escollit

    Juli Cèsar és escollit
    Cèsar va obtenir el nomenament de dictador, primer per un any (49 aC), després per un període indefinit però curt (48 aC) i després per deu anys (45 aC), fins que finalment, el 44 aC, va ser nomenat dictador vitalici. (https://ca.wikipedia.org/wiki/Juli_C%C3%A8sar)
  • 44 BCE

    Juli Cèsar assassinat

    Juli Cèsar assassinat
    Finalment el senat va designar-lo Dictator perpetus (dictador perpetu). Va ser en aquell moment que els detractors van començar a conspirar contra Juli Cèsar, es van anomenar libertatores (Alliberadors), finalment van decidir assassinar a Cèsar durant una reunió del senat, la qual es duria a terme al Teatre de Pompeu, ja que l'edifici oficial del senat estava sent restaurat. (http://yolanda-athina.blogspot.com/2017/12/lassassinat-de-juli-cesar.html)
  • Period: 43 BCE to 48 BCE

    Marc Antoni, Octavi i Lèpid

    Després de la mort de Cèsar es va crear un segon triumvirat, l’any 43 aC, format per Octavi, nebot i fill adoptiu de Cèsar, Marc Antoni, lloctinent i amic lleial de Cèsar, i Lèpid, cap de la cavalleria. (https://sites.google.com/site/llati1rbatx/home/la-republica-iii-la-conquesta-mediterrania/el-final-de-la-republica/el-2n-triumvirat.)
  • 31 BCE

    Octavi derrota a Marc Antoni i a Cleopatra a la Batalla d’Actium

    Octavi derrota a Marc Antoni i a Cleopatra a la Batalla d’Actium
    El 2 de setembre de 31 a.C, Octavi va derrotar a Marc Antoni i Cleòpatra a la batalla naval d'Acció i va precipitar així la tràgica fi dels esposos i aliats. (https://www.muyhistoria.es/h-antigua/articulo/batalla-de-accio-el-fin-de-cleopatra-301472627727)
  • Period: 27 BCE to 476

    Imperi

    Desprès d'un munt de guerres civils entre els romans, la república va acabar quan, desprès de la mort de Juli Cèsar (un dels més grans conqueridors d'aquella època) va pujar al poder Cèsar August, anomenat Emperador de Roma pel Senat. A partir de Cèsar August, Roma (una de les ciutats més importants) viurà una de les èpoques més esplèndides de tota la història. A poc a poc, Roma va anar perdent poder i els bàrbars del Nord, animats al veure que Roma ja no era el que era, van acabar amb ella.
  • Period: 180 to 27 BCE

    Pax Romana

    Pax Romana fue el largo período de relativa paz y mínima expansión por la fuerza militar experimentada por el Imperio Romano en los siglos I y II. (https://educalingo.com/es/dic-en/pax-romana)
  • 212

    Caracalla dóna la ciutadania romana

    Caracalla dóna la ciutadania romana
    Així, va ser necessari reforçar l’exèrcit. Al començament del segle III, Caracalla, va estendre la ciutadania romana a tots els habitants lliures (homes) de l’Imperi. (https://blogs.sapiens.cat/socialsenxarxa/2010/07/11/la-crisi-del-sistema-roma-crisi-estatal-ruralitzacio-i-cristianisme/)
  • Period: 293 to 324

    L’emperador Dioclecià implanta la Tetrarquia

    La tetrarquia és un model de govern format per quatre persones que es divideixen el poder. En els últims temps de l'Imperi Romà es va instal·lar aquest model a causa de la gran inestabilitat i a l'existència de nombrosos punts en conflicte. (https://ocesaronada.net/la-tetrarquia-en-el-impero-romano/)
  • Period: 303 to 313

    La gran persecució als cristians durant el regnat de Dioclecià

    La persecució dels cristians és un fet històric com en l'era actual. Els primers cristians van ser perseguits, per part dels jueus, dels quals va sorgir la religió del cristianisme, i de l'Imperi Romà, que controlava gran part del territori a través del qual es va escampar el cristianisme primitiu. (https://www.wikiwand.com/ca/Persecuci%C3%B3_dels_cristians)
  • Period: 307 to 337

    Durant el regnat de Constantí I

    L'emperador romà Constantí I tingué un regnat convuls de guerres, traïcions i estratègies matrimonials i polítiques que entre altres coses, el van portar a matar el seu fill i la seva esposa. (https://catalunyadiari.com/tarragonadigital/tarragones/constanti-homenatja-emperador-roma-gran-bust)
  • 330

    Constantinoble és la nova capital de l’imperi

    Constantinoble és la nova capital de l’imperi
    Constantinoble es va convertir en la capital de l' Imperi Bizantí en els anys 400. Constantinoble estava al centre de dos continents, es va convertir en un centre de comerç, cultura, diplomàcia i va créixer considerablement. (https://ca.eferrit.com/istanbul-va-ser-una-vegada-constantinoble/)
  • 380

    Teodosi I converteix el cristianisme en la religió oficial de l’imperi romà

    Teodosi I converteix el cristianisme en la religió oficial de l’imperi romà
    Una religió monoteista d’origen oriental, el cristianisme, desplaça les creences tradicionals. Després d’un intent de repressió, l’emperador Constantí en legalitza la pràctica i, l’any 380, Teodosi I el Gran proclama el cristianisme com la religió oficial a l’Imperi Romà. (https://www.mhcat.cat/exposicions/la_memoria_d_un_pais/les_arrels/la_romanitat_cristiana)
  • 395

    Mort de Teodosi I

    Mort de Teodosi I
    Després de la mort de Teodosi I, l’imperi es divideix amb imperi romà d’orient i imperi romà d’occident. (https://ca.eferrit.com/emperador-roma-teodosi-i/)
  • 410

    Els Ostrogots envaeixen Roma

    Els Ostrogots envaeixen Roma
    l'Imperi Romà d'Orient va envair la península Itàlica i el rei ostrogot en aquells temps, Vitigès, no va poder defensar amb èxit el seu regne, sent capturat a la seva capital Ravenna pel general romà d'Orient Belisari. (https://www.wikiwand.com/ca/Regne_dels_ostrogots)
  • 476

    FI DE L'IMPERI ROMÀ D'OCCIDENT

    FI DE L'IMPERI ROMÀ D'OCCIDENT
    A l’any 476, el líder got Odoacre acaba amb l'últim emperador romà Ròmul Augústul. És a dir, la visió de l’any 476 com la culminació de la mort d’una cultura (i de l'últim emperador romà Ròmul Augústul), degut a l’arribada d’immigrants i especialment a la penetració d’idees estrangeres a Europa. (http://www.aboriginemag.com/efemerides/caiguda-limperi-roma-doccident-formacio-del-regne-germanic-ditalia/)