-
Ara fa més de 2.000 anys Roma es va fundar fins convertir-se en la ciutat més important del món en aquells temps. Des de Roma, els romans van aconseguir conquerir una gran part dels països que existien llavors i van formar un gran imperi. (http://romansfreginals.blogspot.com/p/historia-de-limperi-roma.html) -
Roma va començar sent una petita ciutat de la península itàlica i va ser fundada per Ròmul, 1r rei de Roma, a l’any 753 a.C -
Roma va tenir un total de 7 reis al llarg dels anys. El primer va ser Ròmul, a qui ja coneixem, i després van ser reis de Roma Numa Pompili, Tulio Hostilio, Anco Marcio, Tarquino l'Antic, Servio Tulio i Tarquini el Superb, que va ser l'últim rei de tots. (http://romansfreginals.blogspot.com/p/lepoca-de-monarquia.html)
-
Aquest és Tarquini el Superb, l'últim rei de Roma i amb el que va acabar la monarquia. Era un rei tan malvat i cruel, que els mateixos ciutadans de Roma el van fer fora i el van guanyar en una guerra. (http://romansfreginals.blogspot.com/p/lepoca-de-republica.html) -
Durant aquesta època de república, Roma va anar conquerint diversos territoris fins convertir-se en la més poderosa del món. Primer va conquerir tota Itàlia i després, al llarg d'aquests 482 anys, va continuar guanyant altres llocs com Cartago, Macedònia, França (que llavors es deia Gàl·lia) i Espanya (que llavors es deia Hispania). (http://romansfreginals.blogspot.com/p/lepoca-de-republica.html) Video: (https://youtu.be/PUsb1ghcZ3s)
-
A principis del segle V, sueus, alans i vàndals a travessen el riu Rin i començant a invadir l'imperi romà occidental. (https://www.docsity.com/es/apunts-formacio-d-europa-4/5286030/) -
L'any 499, el Lacio va ser envaït per atacants gals que van arribar fins a la mateixa Roma. Tot i repel·lir l'atac, la ciutat va rebre un dur cop i va perdre els territoris veïns, que van veure l'oportunitat de alliberar-se de la creixent potència romana. (https://viajerodelahistoria.com/2020/03/conquista-de-italia-expansion-romana/) -
Conquesta península itàlica: primer, van ser les guerres contra llatins i etruscos. Després el dur cop celta (els qui van entrar a Roma en el 390 a.C). Després van ser les Guerres Samnites i Guerres Pùniques, al fi dels quals Roma tindria el control, no només de la península Itàlica, sinó també de tota la Mediterrània Occidental. (https://es-la.facebook.com/mapas.milhaud/photos/roma-y-la-conquista-de-la-pen%C3%ADnsula-it%C3%A1lica-500-ac-218-aceste-mapa-muestra-el-pr/1018430611628629/) -
La tercera Guerra Púnica va ser l'última guerra lliurada entre Roma i Cartago entre els anys 149 i 146 a.C. En aquesta última guerra Roma va sortir victoriosa. Cartago va ser completament destruïda pels romans. (https://mihistoriauniversal.com/edad-antigua/tercera-guerra-punica)
-
Els cartaginesos s'expandeixen per la península Ibèrica fins que arriben al límit marcat pels romans en el riu Ebre, ataquen Sagunt, aliada romana i Roma els declara la guerra que es va dividir en dos parts: la guerra a la península Ibèrica i l'heroica marxa del general cartaginès Anníbal pels Pirineus i els Alps fins a arribar a les portes de Roma. El general romà Escipió va vèncer als cartaginesos a Hispània i es va dirigir cap a Cartago. https://www.romaimperial.com/guerras-punicas -
Tiberi Grac va morir assassinat a cops als 29 anys, el dia que es presentava a un nou mandat, quan un grup d'exaltats senadors i homes armats. Va assassinar entre 200 i 300 seguidors dels Graco amb maces i estaques, a l'espai obert de el temple de Júpiter Capitolí. Els seus esforços per una reforma agrària van ser continuats pel seu germà Cayo, el qual va ser també assassinat pels mateixos motius. (http://www.bloganavazquez.com/2011/04/13/los-graco-en-roma-y-sus-reformas/)
-
La Guerra Social va ser un conflicte entre dos o més grups que va enfrontar per una banda a la República Romana i, de l'altra, a diferents pobles itàlics coalitzats. (https://www.definicionabc.com/historia/guerra-social.php)
-
Sila no només es va negar a acceptar les notícies que els llegats de Mario li van fer arribar, sinó que va assassinar aquests i va anunciar que marxaria sobre Roma amb les seves tropes per derogar les lleis de Sulpici i eliminar als seus partidaris. (https://historiaeweb.com/2020/09/07/guerra-civil-romana/)
-
Durant dos anys (73-71 aC) té lloc la revolta d’esclaus més gran de la història. Dirigida per un grec de Tràcia anomenat Espàrtac que també va arribar a ser esclau. Espàrtac i dos gladiadors galers van provocar un rebel·lió a l'escola. Dels 200 esclaus del ludus, 78 homes van escapar, utilitzant eines de cuina com a armes. (https://ca.eferrit.com/qui-va-ser-spartacus/)
-
El darrer període de la República es va caracteritzar pels conflictes polítics provocats per líders ambiciosos D'aquest període en destacà el primer triumvirat, portat en secret, com a forma d'equilibri polític que es demostrà fràgil. (https://www.historiesdeuropa.cat/2019/12/07/triumvirat-politics-a-la-republica-romana/)
-
Juli Cèsar era tan poderós que va liderar a les legions romanes fins a dominar les tribus gal·les, un xoc que va demostrar la superioritat logística, estratègica i armamentística de l'exèrcit romà. https://historia.nationalgeographic.com.es/a/guerra-galias-contienda-que-encumbro-a-cesar_9674).
-
Cèsar va obtenir el nomenament de dictador, primer per un any (49 aC), després per un període indefinit però curt (48 aC) i després per deu anys (45 aC), fins que finalment, el 44 aC, va ser nomenat dictador vitalici. (https://ca.wikipedia.org/wiki/Juli_C%C3%A8sar) -
Finalment el senat va designar-lo Dictator perpetus (dictador perpetu). Va ser en aquell moment que els detractors van començar a conspirar contra Juli Cèsar, es van anomenar libertatores (Alliberadors), finalment van decidir assassinar a Cèsar durant una reunió del senat, la qual es duria a terme al Teatre de Pompeu, ja que l'edifici oficial del senat estava sent restaurat. (http://yolanda-athina.blogspot.com/2017/12/lassassinat-de-juli-cesar.html) -
Després de la mort de Cèsar es va crear un segon triumvirat, l’any 43 aC, format per Octavi, nebot i fill adoptiu de Cèsar, Marc Antoni, lloctinent i amic lleial de Cèsar, i Lèpid, cap de la cavalleria. (https://sites.google.com/site/llati1rbatx/home/la-republica-iii-la-conquesta-mediterrania/el-final-de-la-republica/el-2n-triumvirat.)
-
El 2 de setembre de 31 a.C, Octavi va derrotar a Marc Antoni i Cleòpatra a la batalla naval d'Acció i va precipitar així la tràgica fi dels esposos i aliats. (https://www.muyhistoria.es/h-antigua/articulo/batalla-de-accio-el-fin-de-cleopatra-301472627727) -
Desprès d'un munt de guerres civils entre els romans, la república va acabar quan, desprès de la mort de Juli Cèsar (un dels més grans conqueridors d'aquella època) va pujar al poder Cèsar August, anomenat Emperador de Roma pel Senat. A partir de Cèsar August, Roma (una de les ciutats més importants) viurà una de les èpoques més esplèndides de tota la història. A poc a poc, Roma va anar perdent poder i els bàrbars del Nord, animats al veure que Roma ja no era el que era, van acabar amb ella.
-
Pax Romana fue el largo período de relativa paz y mínima expansión por la fuerza militar experimentada por el Imperio Romano en los siglos I y II. (https://educalingo.com/es/dic-en/pax-romana)
-
Així, va ser necessari reforçar l’exèrcit. Al començament del segle III, Caracalla, va estendre la ciutadania romana a tots els habitants lliures (homes) de l’Imperi. (https://blogs.sapiens.cat/socialsenxarxa/2010/07/11/la-crisi-del-sistema-roma-crisi-estatal-ruralitzacio-i-cristianisme/) -
La tetrarquia és un model de govern format per quatre persones que es divideixen el poder. En els últims temps de l'Imperi Romà es va instal·lar aquest model a causa de la gran inestabilitat i a l'existència de nombrosos punts en conflicte. (https://ocesaronada.net/la-tetrarquia-en-el-impero-romano/)
-
La persecució dels cristians és un fet històric com en l'era actual. Els primers cristians van ser perseguits, per part dels jueus, dels quals va sorgir la religió del cristianisme, i de l'Imperi Romà, que controlava gran part del territori a través del qual es va escampar el cristianisme primitiu. (https://www.wikiwand.com/ca/Persecuci%C3%B3_dels_cristians)
-
L'emperador romà Constantí I tingué un regnat convuls de guerres, traïcions i estratègies matrimonials i polítiques que entre altres coses, el van portar a matar el seu fill i la seva esposa. (https://catalunyadiari.com/tarragonadigital/tarragones/constanti-homenatja-emperador-roma-gran-bust)
-
Constantinoble es va convertir en la capital de l' Imperi Bizantí en els anys 400. Constantinoble estava al centre de dos continents, es va convertir en un centre de comerç, cultura, diplomàcia i va créixer considerablement. (https://ca.eferrit.com/istanbul-va-ser-una-vegada-constantinoble/) -
Una religió monoteista d’origen oriental, el cristianisme, desplaça les creences tradicionals. Després d’un intent de repressió, l’emperador Constantí en legalitza la pràctica i, l’any 380, Teodosi I el Gran proclama el cristianisme com la religió oficial a l’Imperi Romà. (https://www.mhcat.cat/exposicions/la_memoria_d_un_pais/les_arrels/la_romanitat_cristiana) -
Després de la mort de Teodosi I, l’imperi es divideix amb imperi romà d’orient i imperi romà d’occident. (https://ca.eferrit.com/emperador-roma-teodosi-i/) -
l'Imperi Romà d'Orient va envair la península Itàlica i el rei ostrogot en aquells temps, Vitigès, no va poder defensar amb èxit el seu regne, sent capturat a la seva capital Ravenna pel general romà d'Orient Belisari. (https://www.wikiwand.com/ca/Regne_dels_ostrogots) -
A l’any 476, el líder got Odoacre acaba amb l'últim emperador romà Ròmul Augústul. És a dir, la visió de l’any 476 com la culminació de la mort d’una cultura (i de l'últim emperador romà Ròmul Augústul), degut a l’arribada d’immigrants i especialment a la penetració d’idees estrangeres a Europa. (http://www.aboriginemag.com/efemerides/caiguda-limperi-roma-doccident-formacio-del-regne-germanic-ditalia/)