-
Period: 11,000 BCE to 8000 BCE
PALEOLÌTIC
El paleolític és una etapa de la prehistòria que va començar al (2.500.000 aC fins al 8.000 aC). Els humans que habitaven eren caçadors i recol·lector. Normalment, vivien en coves i dins d'aquestes coves hi pintaven animals per representar el seu dia a dia i el que havien caçat. Aquesta etapa va acabar quan van descobrir l'agricultura. -
Period: 11,000 BCE to 3500 BCE
PREHISTÒRIA
La prehistòria és el va començar quan el primer ximpanzé va fer el procés de l'hominització. Després d'això ja va començar la prehistòria que es divideix en tres etapes el Paleolític comença (2.500.000 aC fins a 8.000 aC) el Neolític comença (8.000 aC fins a 5.000 aC) l'Edat dels Metalls comença (5.000 aC fins a 3.500 aC) En els quals van anar evolucionen. -
10,000 BCE
L'ORIGEN DEL FOC
El foc va sorgir un dia de pluja quan queien llamps del cel i impactaven sobre l'atmosfera terrestre i un d'aquests llamps va impactar sobre l'atmosfera terrestre hi va provocar un petit incendi, però al cap d'un temps els humans van aprendre a controlar el foc colpejant dues pedres. -
8000 BCE
EL DESCUBRIMENT DE L'AGRICULTURA I LA RAMADERIA
El descobriment de l'agricultura va ser gràcies al fet que els humans es van adonar que podien plantar les llavors dels fruits que es menjaven i generar més. El descobriment de la ramaderia va ser gràcies al fet que els humans es van adonar d'en comptes de mangar-se tot el que caçaven podien domesticar-los i poder extreure llana i llets de les ovelles. -
Period: 8000 BCE to 5000 BCE
NEOLÌTIC
El neolític és la segona etapa de la prehistòria que va començar al (8.000 aC fins al 5.000 aC). Aquesta etapa va començar pel descobriment de l'agricultura i la ramaderia, amb aquestes dades podem deduir que en comptes de menjar-se els animals els domesticaven i després se'ls mangaven, i comença'n a plantar llavors. Els humans encara eren caçadors i recol·lectors. Ara ja no vivien en coves ara feien les seves cases amb tova i fusta. Aquesta etapa acaba pel descobriment del metall. -
7000 BCE
DIFUSIÓ DELS HUMANS A EUROPA
La difusió dels humans a Europa. Els humans es va difundir/ expandin per què -
6000 BCE
LES PINTURES RUPESTRES
L'art rupestre és un art que se solia pintar a les parets de les coves o abrics. Per fer les pintures utilitzaven el color groc que l'exportaven del diòxid de ferro, el vermell que l'exportaven de la sang i el negre que l'exportaven del carbó. Aquestes pintures les feien per representar el seu dia a dia. Normalment, dibuixaven animals per simular el que havien caçat durant el dia. -
5000 BCE
EL DOLMEN, EL MENHIR I EL CROMLEC
Monument megalític format per pedres o menhirs, adopten una forma circular similar a un mur voltant un terreny. Els feien servir per fer rituals i per enterrar als morts. -
5000 BCE
DESCUBRIMENT DEL COURE
L'edat del coure va ser la primera etapa de l'edat dels metalls. Va començar al (5.000 aC fins al 4.500 aC) . En aquella etapa van descobrir que era el coure i van començar a treballar-lo. Va acabar perquè es va descobrir el bronze. -
Period: 5000 BCE to 3500 BCE
EDAT DELS METALLS
L'edat dels metalls és la tercera i l'última etapa de la prehistòria va començar al (5.000 aC fins al 3.500 aC). Aquesta etapa es divideix en 3 etapes la del bronze la del coure i la del ferro. Aquesta etapa comença gràcies al fet que descobreixen els metalls i després comencen a treballar amb ells i començar a elaborar noves eines com l'arada, l'adob natural, la roda i la vela marítima. Aquesta etapa acaba quan els humans descobreixen l'escriptura -
4500 BCE
L'EDAT DEL BRONZE
L'edat del bronze va ser la segona etapa de l'edat dels metalls. El bronze se'n va descobrir al (4.500 aC fins al 4.000 aC). Quan el van descobrir va començar a treballar-lo. Va acabar perquè van descobrir el ferro. -
4000 BCE
L'EDAT DEL FERRO
L'edat del ferro va ser l'última etapa de l'edat dels metalls. Van descobrir-lo del (4.500 aC fins al 4.000 aC). Quan el van descobrir van començar a treballar-lo. Va acabar quan van descobrir l'escriptura. -
Period: 3500 BCE to 476
EDAT ANTIGA
-
3499 BCE
APARICIÓ DE LES CIUTATS ESTATS
Els pobles de l'antiga Mesopotàmia van anar acumulant més poder gràcies a l'intercanvi comercial de productes agrícoles, ramaders i artesans i això va fer neixessin les primeres ciutats estat. -
3499 BCE
APARICIÓ DE L'ESCRIPTURA
La primera escriptura que es va crear va ser l'escriptura cuneïforme, el paper era un tros gran d'argila. Les úniques persones que sabien escribír es deien escribes. -
3477 BCE
ELS PRIMERS IMPERIS
Els primers imperis que van aparèixer van ser (Summer) a l'any 4.000 a.C fins al 2.500 a.C, el segon que va aparèixer va ser (regne d'Akkad) a l'any 2.500 a.C fins al 2.100 a.C , el tercer va ser (imperi Babilònic) a l'any 2.100 a.C fins al 1.250 a.C, el quart va ser el (imperi Assiri) al 1.250 a.C fins al 612 a.C fins al 539 a.C i per últim el (imperi Persa) a l'any 539 a.C fins al 331 a.C. -
3000 BCE
ZIGGURATS
Els zigurats són com piràmides, solien tenir 3 o 4 pisos i a dalt del tot tenien un temple en el qual feien rituals i sacrificis, als temples només hi podien accedir els sacerdots i els reis / faraons, els zigurats tenia una escala gegant que et portava fins al temple. -
Period: 3000 BCE to 30 BCE
L'ANTIGA GRÈCIA
L’Antiga Grècia es trobava ubicada entre el mar Jònic i el mar Egeu.
Entre aquests dos mars, dins del mar Mediterrani trobem la península Balcànica i l’extensió peninsular del Peloponès.
Aquest medi físic va donar lloc a una agricultura de tipus mediterrani: oliveres, vinyes i blat. Aquests tres elements van ser la base de la seva economia. -
2630 BCE
CREACIÓ DE LES PIRÀMIDES
Les piramides les solien construir els esclaus.
El material de construcció principal van ser la pedra calcària (escairada o sense tallar) i la tova. La fusta també sembla haver estat un material fonamental per a aconseguir construir els rodaments, palanques i diferents enginys que permetien moure les pedres. -
2527 BCE
PIRÀMIDES DE GIZA
Les piràmides de Giza són les més antigues del món. Es tracta de construccions funeràries que es van edificar sota les ordres de faraons de diferents dinasties. Aquesta tríada de piràmides són les tombes dels faraons Kheops, Kefren i Micerinos, que pretenien aconseguir la immortalitat amb aquests impressionants monuments, i en certa manera ho van aconseguir. -
1800 BCE
CODI D'HAMMURABI
Hammurabi va ser el primer rei que va crear les primeres lleis de tota la història, Hammurabi va escriure 282 lleis tallades en una pedra de color negre i gegant, Hammurabi es va encarregar de posar següents pobles de l'antiga Babilònia: Kish, Dilbbat, Sippar, Borsippa i Gudua. -
960 BCE
ELS DICS I ELS CANALS
Els dics i canals van ser creats al 960 a.C . Els van crear per tal de controlar les crescudes del riu Nil i per emmagatzemar i distribuir l'aigua. -
779 BCE
CALENDARI SOLAR
El calendari solar es va crear al 799 a.C .
El calendari el mesuraven amb el règim de crescudes del riu Nil:
La primera fase comença al juny i acaba al setembre. El Nil experimenta la seva major crescuda La segona fase comença a partir d'octubre fins al gener. Cabal normal i els camps estan coberts de llim (terra fèrtil/terra negra) per conrear. La tercera fase comença a partir de febrer fins al maig, el riu Nil segueix amb el seu cabal normal i quan els agricultors poden recollir la collita. -
Period: 753 BCE to 474
L'ANTIGA ROMA
La història de Roma és la d'una ciutat-estat que va començar per dominar les ciutats veïnes, després els territoris més pròxims i finalment va ocupar tothom mediterrani formant l'imperi més gran de l'antiguitat, creant una sòlida cultura i estenent-la a tots els seus dominis. -
499 BCE
BATALLA DE MATARÓ I BATALLA DE SALAMINA
L’Antiga Grècia va haver de fer front als atacs de l’Imperi Persa; un imperi que s’havia anat estenent des de l’Iran. La guerra que es va desenvolupar entre els dos imperis va venir atès que l’Imperi Persa va ocupar l’Àsia Menor; una zona sota domini grec. Les guerres mèdiques van tenir dues fases:
1a Guerra Mèdica (499 - 490 aC): batalla de Marató.
2a Guerra Mèdica (480 - 449 aC): batalla de Salamina. -
490 BCE
MARATÓ
El seu origen es troba en la gesta del soldat grec Fidipides, qui l'any 490 aC va morir de fatiga després d'haver recorregut 42 quilòmetres des de la ciutat de Marató (Grècia) fins a Atenes per anunciar la victòria sobre l'exèrcit persa. -
356 BCE
ALEXANDRE EL GRAN
Alexandre III de Macedònia, conegut com a Alexandre el gran, era el fill del rei Filip II de Macedònia. Es va convertir en rei a la mort del seu pare l'any 336 a. C. i es va embarcar en la conquesta de la major part del món conegut del seu dia. -
237 BCE
EL TEMPLE D'EDFÚ
El temple d'Edfú va ser construir l'any 237 a.C, aquest temple es va dedicar al déu del Sol que va ser Ra. -
100 BCE
JULI CÈSAR
Juli Cèsar va ser un polític i militar romà del segle I a. C. membre dels patricis Juliols Cèsars que va aconseguir les més altes magistratures de l'Estat romà i va dominar la política de la República després de vèncer en la guerra civil que li va enfrontar al sector més conservador del Senat. -
395
DIVISIÓ DE L'IMPERI ROMÀ
L’any 395 dC, l’emperador Teodosi, per facilitar la defensa de l’Imperi, va dividir l’Imperi entre els seus dos fills; Arcadi (Imperi Romà d’Orient) i Honori (Imperi Romà d’Occident). -
474
CAIGUDA DE L'IMPERI ROMÀ ORIENTAL
Diversos pobles germànics van travessar la frontera de l’imperi occidental i van instal·lar-se. En una darrera onada provocada pel poble dels huns, l’any 476 dC, un cap bàrbar, va destituir Ròmul Augústul, un nen de 10 anys, que va ser el darrer emperador i amb ell es posa fi a l’edat antiga. -
Period: 474 to 1492
EDAT MITJANA
L'Edat Mitjana és el període històric que abraça des de la caiguda de l'Imperi Romà d'Occident (476) fins al Descobriment d'Amèrica (1492). Aquest llarg període històric, conegut també com a feudalisme, era una organització social, política i econòmica basada en la terra i en el vassallatge. -
506
BATALLA DE VOULLIÉ
Els francs, que estaven més al nord i que tenien interès a expandir el seu regne cap al sud, es van enfrontar als visigots a la batalla de Vouillé (507) i els van expulsar al sud dels Pirineus, on van establir el seu regne. -
554
LA FORMACIO DEL REGNE VISIGOT
L’any 415 dC els visigots van fer fora de la Península els vàndals i els alans cap al nord d’Àfrica i els sueus els van reduir a l’actual Galícia. A mitjan segle V, els visigots van formar el regne de Tolosa al sud de França. Els francs es van enfrontar als visigots a la batalla de Vouillé (507) i els van expulsar al sud dels Pirineus, on van establir el seu regne. El regne visigot va tenir una durada de dos-cents anys i la seva capital es va establir a Toledo (554). -
711
Batalla de Guadalete
Amb la mort de Roderic (darrer rei del regne Visigot) a la batalla de Guadalete, a finals de juliol del 711 i el consegüent debilitament de l’exèrcit visigot, incapaç de frenar l’expansió de l’exèrcit del califat Omeia, encapçalat per Tàriq, es va iniciar la conquesta dels musulmans a la península Ibèrica. -
755
L'emirat independent
L’any 755, una revolta de la dinastia abbàssida, va fer caure la dinastia omeia i va encarregar l’assassinat de tots els seus membres entre els quals hi havia el príncep Abd-ar-Rahman I.
El príncep, per tal d’evitar la mort, va fugir cap a l’altra punta de l’imperi i es va establir a l’emirat de Còrdova i el va proclamar emirat independent de Bagdad, però respectant l’autoritat religiosa del califa. -
814
DIVISIÓ DE L'IMPERI CAROLINGI
A la mort de Carlemany, només un fill havia sobreviscut i aquest el va succeir; Lluís el Piadós.
El seu regnat fou més inestable i va cedir a pressions de l’aristocràcia i del clergat. La relació entre els seus fills no fou molt bona. Davant d’aquest fet, va dividir l’imperi en tres: Carles el Calb, la part occidental.
Lotari, la part central i el títol d’emperador.
Lluís el Germànic, la part oriental. -
843
Tractat de Verdun
El tractat de Verdun (843) en el qual van reconèixer el repartiment de l’imperi. -
929
El califat de Còrdova
L’any 929, Abd ar-Rahman III es va sentir prou fort i va proclamar la independència religiosa de l’emirat i això va convertir l’emirat en califat. Aquest canvi va ser causat per dos motius:
Reforçar la posició de la dinastia dels omeies a l’interior del domini (causa interna).
Garantir les relacions comercials per la Mediterrània, garantir les relacions econòmiques amb l’imperi romà d’Orient i assegurar-se el subministrament d’or. -
951
La segona Datació de Balsareny
L’any 951, trobem la segona citació del castell de Balsareny, arran de la donació del rei franc Lluís l’Ultramarí a favor de l’abat de Santa Cecília de Montserrat, confirmant-li la possessió d’una altra església dedicada a Santa Cecília situada a l’actual mina de potassa de Vilafruns. -
1054
Cisme d'Orient
El Cisma d’Orient va comportar la ruptura entre l’Església romana, sota l’autoritat del papa, i l’Església bizantina o ortodoxa, sota la del patriarca de Constantinoble. -
1212
Batalla de las Navas de Tolosa
En el 1212 dC un exèrcit d'una coalició de regnes cristians peninsulars format per uns 70.000 soldats i encapçalat per Alfons VIII de Castella, va derrotar 120.000 musulmanes de l'imperi almohade, al nord de la província de Jaén, al costat de Despeñaperros. -
Period: 1492 to
EDAT MODERNA
-
Period: to
EDAT CONTEMPORÀNIA
