Roma Grup1 2º ESO A

Ròmul

753 BCE

Primer rei de Roma
753 A.C-717 A.C
Origen llatí

Religió romana

Period: 753 BCE to 1 CE

La religió era molt important en la vida dels romans. Els romans eren politeistes.
Els déus romans.
-Creences pròpies:
- Númina
- Lares
- Penats
- Manes
Després de conquerir Grècia (146 aC) Roma va adoptar la mitologia grega, però canviant alguns noms. També varen adoptar déus orientals.

Monarquia

Period: 753 BCE to 509 BCE

Monarquia electiva, no hereditària. El rei tenia els poders màxims.

Numa Pompili

717 BCE

Segon rei de Roma
717 A.C-672 A.C
Origen llatí

Tul·li Hostili

672 BCE

Tercer rei de Roma
672 A.C-640 A.C
Origen llatí

Ancus Marci

640 BCE

Quart rei de Roma
640 A.C-616 A.C
Origen llatí

Tarquini I

616 BCE

Cinquè rei de Roma
616 A.C- 578 A.C
Origen Etrusc

Servi Tul·li

578 BCE

Sisè rei de Roma
578 A.C-534 A.C
Origen etrusc

Tarquini II el Superb

534 BCE

Septim rei de Roma
534 A.C-509 A.C
Origen etrusc

Revolta al sistema monàrquic

509 BCE

Al 509 aC es va produir una revolta a Roma, varen expulsar els etruscs i es substitueix el sistema monàrquic per la República.

República

Period: 509 BCE to 27 BCE

Dividida en 3 institucions:
- Comicis: reunió per elegir per Roma.
- Magistrats: exercien diversos càrrecs de govern.
- Senat: format per 300 antics magistrats.

Expansió de la Península Itàlica

500 BCE

Al llarg de l’expansió per Itàlia els romans van topar amb els cartaginesos (púnics) i el conflicte es va fer inevitable.
500-250 A.C

LLuita per la igualtat dels ciutadans

494 BCE

Durant els primers temps de la República els patricis i els plebeus tenien drets polítics molt diferents.
Els plebeus volien la igualtat amb els patricis.
S.V aC Tribú de la Plebs. Serà un magistrat amb la funció de defensar els interessos dels plebeus.
½ S. V aC Llei de les Dotze Taules, compilació de les lleis per escrit i de forma pública, a fi d’evitar els abusos a què eren sotmesos els plebeus
S. IV aC, dret a contraure matrimoni amb patricis i accedir a les magistratures i al Senat.

Guerres púniques

264 BCE

(Cartago): Romans i cartaginesos van lluitar en tres guerres molt llargues i la victòria sobre els cartaginesos va produir dominar el Mediterrani Occidental.
264-146 A.C

Guerra contra els cartaginesos i els seus aliats.

218 BCE

• 218-202 aC.
  Desembarc a Empuries de Publi Corneli Escipió i derrotes succesives dels cartaginesos fins la seva expulsió de la Península.

Conquesta de la Península Ibérica

218 BCE

Havia tres pobles:
- Celtas
- Iberos
- Celtiberos
218 A.C-19 A.C
En diverses batalles se complirà la conquesta

Dominació de la costa mediterrània.

202 BCE

• 202-154 aC. Desprès de la derrota dels cartaginesos els romans dominen la costa mediterrània de la Península i les valls de l’Ebre i del Guadalquivir (poca resistència dels íbers).

Guerres contra els pobles de la Meseta i expansió romana

154 BCE

• 154-133 aC. Període d’expansió romana amb les guerres contra els pobles de la Meseta 🡪 forta resistència dels lusitans (dirigits per Viriat fins el 139 aC) i dels celtíbers fins el 133 aC (Numància).

Expansió pel Mediterrani Oriental

146 BCE

Es completa l’ocupació d’Hispània, Gàl·lia i Britània a l’Occident (creació de l’Imperi Romà)
146 A.C -14 D.C

Ocupació de la Meseta

133 BCE

• 133-29 aC. Consolidació de l’ocupació de la Meseta.

Conquesta de Balears

123 BCE

• Roma no accepta la nova situació i organitza la conquesta al 123 a.C. al comandament del cònsol Quint Cecili Metel.
• Conquesta de les Balears i fundació de colònies a Mallorca: Palma i Pollentia, i a Menorca: Iamona i Magon

Crisi de la República

100 BCE

Període de corrupció, lluites i enfrontaments interns.
- Revoltes Populars: desigualtats entre Patricis-Cavallers, beneficiaris de les conquestes i Plebeus que no obtenen cap benefici:
· Els cavallers es beneficien.
· Els patricis es benficien, van comprar milers d'esclaus.
· Els pebleus, no es beneficien es van arruïnar.
Conflictes socials.
- Revoltes d'esclaus
· Es dona poder als generals.
· Militars augmentan els seus poders i formen triumvirats (aliances de tres homes).
Dos triumvirats.

Ocupació al Nord

29 BCE

• 29-19 aC. Ocupació del Nord de la Península amb la derrota de galaics, càntabres, àsturs i vascons.

Imperi

Period: 27 BCE to 476

De la "pax romana" a la crisi.

Aparició del cristianisme

1 CE

S.I dC a Palestina 🡪 Jesús de Natzaret, idees:
Hi ha un sol Déu i totes les persones són iguals.
Els éssers humans s’han d’estimar i perdonar.
Aquells que es comporten segons aquest ideal rebran com a premi una vida eterna després de la mort.
- 313 dC l’emperador Constantí va autoritzar als cristians a practicar lliurement la seva religió.
- 380 dC l’emperador Teodosi imposarà el cristianisme com a religió oficial.
- El Papa, que era el bisbe de Roma.
- Els concilis eren reunions dels bisbes.

Octavi August, emperador

27

Fill adoptiu de Juli Cèsar
Al 27 A.C rep el títol d'August i concentra tots els poder civils, militars i religiosos.
A la seva mort s'organitzà el culte imperial.

L'organització de l'Imperi

70

Els emperadors van concentrar tots els poders civils, militars i religiosos.
- Creació d'un Consell Imperial per aplicar i transmetre les ordres de l'emperador.
- Divisió de l'Imperi en províncies dirigides per un governador, seguint el model de la república.

Pax Romana

100

S. I-II A.C
Moment de màxim extensió i prosperitat de Roma. S'intensifica la romanització: la cultura i la forma de vida.

Crisi de l'imperi

200

S. III
-S'aturen les conquestes i les fronteres es tornen insegures.
395 D.C
-Teodosi divideix l’imperi entre els seus fills per facilitar la defensa. Es divideix en l'Imperi d'Occident i l'Imperi d'Orient.
476 D.C
-La pressió dels pobles germànics empesos pels huns provoca que s’instal·lin a l’Imperi d’Occident i provoquen la seva desaparició.

Teodosi divideix el Imperi entre els seus fills

395

Teodosi divideix l’imperi entre els seus fills per facilitar la defensa (Honori, Imperi Romà d’Occident - Roma, Arcadi, Imperi Romà d’Orient - Constantinoble).

Els pobles germànics empesos pels huns provoca que s’instal·lin a l’Imperi d’Occident i provoquen la seva desaparició

476

476 dC, Odoacre, rei ostrogot, destitueix al darrer emperador de Roma, Ròmul Augústul (10 anys). A Orient l’imperi es va mantenir mil anys més, encara que va passar a anomenar-se Imperi Bizantí.