-
Al turó Palatí per Ròmul, lloc fèrtil, de fàcil defensa i lloc de pas del riu Tíber, aquesta circumstància convertia l’enclavament en un lloc de pas obligat per als comerciants i els viatgers que travessaven la Península Itàlica. -
Monarquia:
Monarquia electiva. El rei tenia els poders màxims:
-Administrava justícia
-Manava l’exèrcit
-Summe sacerdot
-El rei governava amb l’ajuda d’un Senat format pels ancians de les famílies més importants.
-Roma va tenir 7 reis
El primer rei va ser: Ròmul 753-717 aC
El darrer va ser: Tarquini II el Superb 534-509 aC
A partir del segle VI aC Roma va caure en mans d’un poble no llatí, els etruscs. -
753-476 a.C
-
Rómul era d'origen Llatí
-
Desenvolupat entorn de la mar Mediterrània, que els romans anomenaven Mare Nostrum.
S.VIII aC. 🡪 diversos pobles a la Península Itàlica:
- llatins: al Laci
- etruscs: centre i nord
- grecs: al sud i Sicília
- cartaginesos: Sardenya i Sicília
Roma es va fundar a l'any 753 aC. al turó Palatí per Ròmul. Les etapes de la història de Roma segons el seu govern són - Monarquia 753-509 aC
- República 509-27 aC
- Imperi 27 aC - 476 dC -
Numa Pompili era d'origen Llatí
-
La majoria d'homes lliures tenien la ciutadania romana: no havien de pagar impostos per la terra, gaudien de drets polítics i les lleis els protegien. Els privilegiats: Format pels senadors, els alts càr-recs de l'Imperi i els plebeus molt rics. Feiene negocis i els que ocupaven càrrecs intermedis a l'Administració. Els artesans i els comerciants: S'agrupaven en associacions professionals. La plebs: Pagesos i assalariats urbans. Esclaus i lliberts. -
Tul·li Hostili era d'origen Llatí
-
Ancus Marci era d'origen Llatí
-
Tarquini I era d'origen Estrusc
-
Servi Tul·li era d'origen Estrusc
-
Tarquini II el Superb era d'origen Estrusc
-
Assemblees i magistrats de la República.
-Divisió en 3 institucions:
·Comicis: reunió dels ciutadans romans per elegir els magistrats, proposar lleis i decidir sobre pau i guerra.
-Comicis Curiats:
Segons l’origen familiar
-Comicis Tribunats:
Segons la residència, elegien els magistrats inferiors.
-Comicis Centuriats:
Segons la riquesa, elegien els magistrats superiors.
·Magistrats: ciutadans que exercien diversos càrrecs de govern.
·Senat: format per 300 antics magistrats. -
Divisió dels territoris conquerits en províncies (50), per facilitar el govern i l’explotació dels recursos, dirigides per un Governador i que havien de pagar impostos a Roma. Les fronteres fortificades 🡪 Limes Els romans varen estendre entre els pobles dominats la seva llengua (el llatí), les seves lleis (dret romà) i la seva forma de vida. -
Al llarg de l’expansió per Itàlia els romans van topar amb els cartaginesos (púnics) i el conflicte es va fer inevitable.
-
Romans i cartaginesos van lluitar en tres guerres molt llargues i la victòria sobre els cartaginesos va produir dominar el Mediterrani Occidental.
-
Romans i cartaginesos van lluitar en tres guerres molt llargues i la victòria sobre els cartaginesos va produir el domini del Mediterrani Occidental.
-
238-202 aC. Desembarc del cartaginès Amílcar Barca a Gadir (Cadis) i control del sud i del sud-est de la Península (fundació de Cartagena).
El seu fill Anníbal intenta la conquesta de Roma des d’Hispània però es derrotat pels germans Escipió (II guerra púnica 🡪 causa ocupació de la ciutat de Saguntum aliada de Roma però a territori controlat per Cartago. -
218-202 aC. Guerra contra els cartaginesos i els seus aliats.
202-154 aC. Desprès de la derrota dels cartaginesos els romans dominen la costa mediterrània de la Península i les valls de l’Ebre i del Guadalquivir.
154-133 aC. Període d’expansió romana amb les guerres contra els pobles de la Meseta.
133-29 aC. Consolidació de l’ocupació de la Meseta.
29-19 aC. Ocupació del Nord de la Península amb la derrota de galaics, càntabres, àsturs i vascons. -
Es completa l’ocupació d’Hispània, Gàl·lia i Britània a l’Occident (creació de l’Imperi Romà)
-
Enfrontament entre romans i cartaginesos, amb la finalitat d’aconseguir recursos econòmics i dominar-ne les rutes comercials.
-Acabades les guerres púniques els mercenaris baleàrics, sense feina tornen a les Balears i es dediquen a la pirateria.
Roma no accepta la nova situació i organitzat la conquesta al 123 a.C al comandament del cònsol Quint Cecili Metel.
Conquesta de les Balears i fundació de colònies a Mallorca: Palma i Pollentia, i a Menorca: Iamona i Magon -
Durant el segle I aC, la República Romana va patir corrupció i conflictes interns causats per desigualtats socials i revoltes. Això va conduir a guerres civils i l'ascensió dels generals al poder, culminant en la creació de l'Imperi Romà. -
L’organització de l’Imperi
- Els emperadors van concentrar tots els poders civils, militars i religiosos 🡪 el Senat, els magistrats i els comicis varen continuar existint, però tenien un paper simbòlic, ja que l’emperador designava directament tos els personatges importants.
- Creació d’un Consell Imperial per aplicar i transmetre les ordres de l’emperador.
- Divisió de l’Imperi en províncies dirigides per un governador, seguint el model de la república.
-
Octavi August, emperador.
- Fill adoptiu de Juli Cèsar 🡪 derrota als seus rivals en una guerra civil 🡪 al 27 dC rep el títol d’August 🡪 concentra tots els poders civils, militars i religiosos 🡪 a la seva mort s’organitzà el culte imperial.
-
L’organització de l’Imperi - Els emperadors van concentrar tots els poders civils, militars i religiosos 🡪 el Senat, els magistrats i els comicis varen continuar existint, però tenien un paper simbòlic, ja que l’emperador designava directament tos els personatges importants. - Creació d’un Consell Imperial per aplicar i transmetre les ordres de l’emperador. - Divisió de l’Imperi en províncies dirigides per un governador, seguint el model de la república.
-
Entre els segles XI i VI aC 🡪 penetració contínua de pobles indoeuropeus pels Pirineus. 2.- Els pobles preromans. Al I mil·lenni a.C. a la Península Ibèrica hi havia 3 pobles:
Celtes 🡪 Situats centre, oest i nord de la Península.
Ibers 🡪 Situats a l’est i el sud de la Pen. Ibèrica.
Celtibers 🡪 Situats a la zona de Sòria (Numància), mescla d’ambdós cultures. -
Conseqüències: - Se dona poder als generals (dictadors) per sufocar les revoltes🡪 L’enfrontament entres aquests generals va provocar guerres civils entre ells per aconseguir el poder. -
-
-
Moment de màxima extensió i prosperitat de Roma. S’intensifica la romanització, és a dir, l’assimilació de la cultura i la forma de vida romanes per part d’altres pobles (la llengua (el llatí), les lleis (el dret romà), els déus, l’art...
-
A partir del final del segle III, i en onades successives, diversos pobles germànics (sueus, vàndals, alans, visigots, etc.) van travessar la frontera de l'imperi occidental i s'hi van instal·lar.
- Els pobles germànics.
- La destitució del darrer emperador. -
Causes:
Al S.III dC s’aturen les conquestes
Al S.IV dC (395 dC) Teodosi divideix l’imperi entre els seus fills per facilitar la defensa
Al S.V dC la pressió dels pobles germànics empesos pels huns provoca que s’instal·lin a l’Imperi d’Occident i provoquen la seva desaparició