-
-Entre els segles XI i VI aC: penetració contínua de pobles indoeuropeus pels Pirineus.
-Primers assentaments a la zona de Catalunya i la vall de l’Ebre.
-Es mesclen amb poblacions locals i aporten els seus coneixements de metal·lúrgia del ferro, agrícoles i ramaders. -
-CELTES: Situats centre, oest i nord de la Península. Economia autosuficient basada en la ramaderia i l’agricultura. Vivien en poblats(castrum). S’agrupaven en clans units per famílies, i uns quants clans formaven una tribu.
-IBERS: Situats a l’est i el sud de la Pen. Societat més complexa, existien formes de govern monàrquic i cultura més avançada(amb escriptura). Vivien en poblats emmurallats construïts en zones elevades.
-CELTIBERS: Situats a la zona de Sòria(Numància), mescla de 2 cultures. -
- Fenicis: Gàdir (Cadis), Malaca (Màlaga).
-
S. VIII aC
Diversos pobles Península Ibérica:
- llatins: al Laci (centre)
- etruscs: centre i nord
- grecs: al sud i Sicília
- cartaginesos: Sardenya i Sicília -
- Grecs: Rhode, Emporion, Hemeroskopeion, ...
-
La civilització romana es va desenvolupar als costats de la mar Mediterrània (Mare Nostrum) en llatí significa “la nostra mar” i dominaven totes les terres a les voreres del mar Mediterrani: Àsia, Àfrica i Europa.
A aquest territori es varen mesclar diferents pobles, però tots amb l'autoritat romana. -
Al Turó Palatí per Ròmul és una terra fèrtil, fàcilment defensable, per ser terra a l'altra banda del Tíber, situació que converteix l'enclavament en un pas terrestre obligat per a tots els comerciants i viatgers que creuen la península itàlica (per exemple, el comerç de la sal). Etapes de l'història de Roma:
- Monarquia (753-509 aC)
- República (509-27 aC)
- Imperi (27 aC - 476 dC) -
És una monarquia electiva i no hereditària, El rei tenía tots els poders:
-Administrava justícia
-Manava l’exèrcit
-Era summe sacerdot
El rei governava amb l’ajuda d’un Senat format pels ancians.
Roma va tenir 7 reis:
-Ròmul 753-717 aC
-Numa Pompili 717-672 aC
-Tul·li Hostili 672-640 aC
-Ancus Marci 640-616 aC
-Tarquini I 616-578 aC
-Servi Tul·li 578-534 aC
-Tarquini II el Superb 534-509 aC -
A partir del S.VI aC, Roma va caure en mans d'un poble no llatí, els etruscs. Destaca pel fort creixement urbanístic i el desenvolupament de l'economia, importància de l’agricultura i la ramaderia i creixement de les activitats artesanals i comercials -
- Cartaginesos: Ebusus, Cartago Nova.
-
És una magistrat amb la funció de defensar els interessos dels plebeus. -
És la compilació de les lleis per escrit i de forma pública, a fi d’evitar els abusos a què eren sotmesos els plebeus. -
Assemblees i magistrats de la República.
Divisió del poder en 3 institucions:
-COMICIS: reunió dels romans per elegir els magistrats, proposar lleis i decidir sobre la pau i la guerra.
Comicis Curiats:Segons l’origen familiar
Comicis Tribunats: Segons la residència // Elegien els magistrats inferiors: Edil, Qüestor
Comicis Centuriats: Segons la riquesa // Elegien els magistrats superiors: Cònsol, Pretor, Censor -
-MAGISTRATS: ciutadans que tenen diversos càrrecs de govern i eres escollits anualment. Més importants cònsols (2 cada any, Presideix les assemblees, el Senat i les eleccions, dirigeixen el govern i l'exèrcit.)
Altres magistratures:
-Pretor (justícia)
-Edil (administració municipal)
-Qüestor (finances)
-Censor (elaboració del cens)
-SENAT: format per 300 antics magistrats, centre de la vida política. Ratificava les lleis, resolia els afers i finances i donava normes d’actuació als magistrats. -
Abans les persones que vivien a Roma no tenien els mateixos drets.
-PATRICIS: Famílies riques i poderoses, ja que tenien moltes terres. Tenien el monopoli del poder polític i religiós i Es consideraven fundadors de Roma i s’agrupaven en gens.
-CAVALLERS: Plebeus enriquits amb les guerres, el comerç i les finances. Gràcies a l'economia cada vegada tenen més drets polítics.
-PLEBEUS: comerciants, artesans i pagessos proletaris sense drets. Lluiten per més drets i més participació política. -
- Drets Civils: Dret a tenir tres noms romans Dret a contraure matrimoni Dret a tenir possessions
- Drets Polítics: Dret a votar Dret a ser magistrat Dret a fer sacrificis als déus
- Deures: Presentar-se al cens Servir a l’exèrcit Pagar tributs
-
Als primers temps de la República els patricis i els plebeus tenien drets polítics molt diferents. Patricis - govern aristocràtic, només formaven part d'un senat i ser magistrats // Plebeus - volen igualtat amb els patricis, com que tenien que pagar impostos com els ciutadans i anar a l’exèrcit, no podien participar en la política.
-
-LLIBERTS: Esclaus que aconseguien la llibertat, la compraven el seu amo. No tenien drets i fills plebeus.
-ESCLAUS: No es consideraven persones, objectes propietat dels seus amos. Ni llibertat ni drets. L’amo els podia vendre, matar o donar la llibertat. Feien feines dures. Havia domestics.
-DONES: Mai varen ser considerades ciutadanes. No drets i tutelades per l'home, primer son pare i després pel marit. Criaven els nins. Podien tenir propietats, negocis i festes i els espectacles -
Al llarg de l’expansió per Itàlia els romans van topar amb els cartaginesos (púnics) i el conflicte es va fer inevitable.
-
Va ser el dret a contraure matrimoni amb patricis i accedir a les magistratures i al Senat. -
Romans i cartaginesos van lluitar en tres guerres molt llargues i la victòria sobre els cartaginesos va produir dominar el Mediterrani Occidental.
-
Desembarc del cartaginès Amílcar Barca a Gadir (Cadis) i control del sud i del sud-est de la Península (fundació de Cartago Nova-Cartagena). El seu fill Anníbal intenta la conquesta de Roma des d’Hispània però es derrotat pels germans Escipió (II guerra púnica -> causa ocupació de la ciutat de Saguntum aliada de Roma però a territori controlat per Cartago).
-
Guerra contra els cartaginesos i els seus aliats. Desembarc a Empuries de Publi Corneli Escipió i derrotes succesives dels cartaginesos fins la seva expulsió de la Península.
-
Desprès de la derrota dels cartaginesos els romans dominen la costa mediterrània de la Península i les valls de l’Ebre i del Guadalquivir (poca resistència dels íbers).
-
Període d’expansió romana amb les guerres contra els pobles de la Meseta -> forta resistència dels lusitans (dirigits per Viriat fins el 139 aC) i dels celtíbers fins el 133 aC (Numància).
-
Es completa l’ocupació d’Hispània, Gàl·lia i Britània a l’Occident (creació de l’Imperi Romà)
Divisió dels territoris conquerits en províncies, per facilitar el govern i l’explotació dels recursos, dirigides per un Governador i que havien de pagar impostos a Roma.
Les fronteres fortificades -> Limes
Els romans varen estendre entre els pobles dominats la seva llengua (el llatí), les seves lleis (dret romà) i la seva forma de vida. -
Consolidació de l’ocupació de la Meseta.
-
L'any 123 aC es considera com una data clau a la història de les Balears. És el moment en què el cònsol Cinquè Cecilio Metelo, al capdavant d'una flota aparentment poc nombrosa, inicia la conquesta de Mallorca i Menorca i amb ella la romanització de les dues illes. -
-Revoltes d'esclaus:
Conseqüències:
-Es dóna poder als generals per sufocar les revoltes: L’enfrontament entres generals va provocar guerres civils entre ells per aconseguir el poder.
-Els militars augmentaven el seu poder i per posar fi es formen triumvirats, aliances de tres homes que compartien el poder durant un temps:
-1 triumvirat: Juli Cèsar, Cras i Pompeu: poder unipersonal (Juli Cèsar)
-2 triumvirat: Marc Antoni, Lèpid i Octavi: Poder d’Octavi Cèsar August i creació de l’Imperi -
Va començar un període de corrupció, lluites i enfrontaments interns en la república romana. Causes:
-Revoltes populars: desigualtats entre Patricis-Cavallers, beneficiaris de les conquestes i Plebeus que no obtenen cap benefici:
-Cavallers beneficien-negociar, cobrament d'impostos i lloguer de propietats públiques
-Patricis beneficien-comprarven esclaus per treballar a les seves finques
-Plebeus no es beneficien-van arruïnar per abandonar terres i no competir amb preus i producció latifundis -
Ocupació del Nord de la Península amb la derrota de galaics, càntabres, àsturs i vascons.
-
-Els emperadors van concentrar tots els poders civils, militars i religiosos -> el Senat, els magistrats i els comicis varen continuar existint, però tenien un paper simbòlic, ja que l’emperador designava directament tots els personatges importants.
-Creació d’un Consell Imperial per aplicar i transmetre les ordres de l’emperador.
-Divisió de l’Imperi en províncies dirigides per un governador, seguint el model de la república. -
Fill adoptiu de Juli Cèsar -> derrota als seus rivals en una guerra civil -> al 27 dC rep el títol d’August (elegit pels déus) -> concentra tots els poders civils (cònsol vitalici i redacta les lleis, edictes), militars (emperador, cap de l’exèrcit) i religiosos (pontífex màxim) -> a la seva mort s’organitzà el culte imperial (els emperadors eren déus i havien de ser adorats com a mostra de fidelitat a Roma).
-
Després de conquerir Grècia (146 aC) Roma va adoptar la mitologia grega, però canviant alguns noms Tríada Capitolina: Júpiter, Juno i Minerva (Zeus, Hera i Atena). També varen adoptar déus orientals com Isis, Cíbele i Mitra.
- A partir del S.I dC culte imperial, obligatori per a totes les persones lliures (senyal de fidelitat a Roma i a l’emperador). -
S.I dC a Palestina Jesús de Natzaret (religió monoteista)
Idees principals:
-Hi ha 1 Déu i les persones són iguals davant els seus ulls.
-Els éssers humans s’han d’estimar i perdonar.
-Aquells que es comporten segons aquest ideal rebran com a premi una vida eterna després de la mort. Les 1º comunitats cristianes es varen agrupar en esglésies dirigides per un bisbe i amb la mort a les catacumbes.
-Papa -> bisbe de Roma
-Concilis -> reunions dels bisbes -> definir i precisar el cristianisme. -
La religió era molt important en la vida dels romans. Els romans eren politeistes.La religió de cultes que en un cos de doctrines. Hi havia dues classes de cultes: els de la llar, que unien estretament la família, i els públics, que estimulaven el patriotisme i el respecte a l'Estat. Els déus romans.
- Creences pròpies - culte dirigit pel pare de família.
- Númina, Lares, Penats i Manes. -
Causes:
-Al S.III dC s’aturen les conquestes, les fronteres es tornen insegures pels atacs dels pobles germànics (bàrbars) pel nord i dels perses per l’est -> afebliment de l’autoritat imperial augment del poder dels caps militars i de l’exèrcit -> crisi econòmica (manca d’esclaus, descens de la producció agrícola i minera, es tallen les vies de comunicació, estancament del comerç i l’artesania), augment dels impostos per afrontar les despeses militars. -
Moment de màxima extensió i prosperitat de Roma. S’intensifica la romanització, és a dir, l’assimilació de la cultura i la forma de vida romanes per part d’altres pobles (la llengua (el llatí), les lleis (el dret romà), els déus, l’art…
-
-Al S.IV dC Teodosi divideix l’imperi entre els seus fills per facilitar la defensa (Honori, Imperi Romà d’Occident - Roma, Arcadi, Imperi Romà d’Orient - Constantinoble).
-Al S.V dC la pressió dels pobles germànics empesos pels huns provoca que s’instal·lin a l’Imperi d’Occident i provoquen la seva desaparició (476 dC, Odoacre, rei ostrogot, destitueix al darrer emperador de Roma, Ròmul Augústul (10 anys). A Orient l’imperi es va mantenir mil anys més, encara que va passar a anomenar-se -
-
Constantí va autoritzar als cristians a practicar lliurement la seva religió. -
Teodosi imposarà el cristianisme com a religió oficial i es varen prohibir. -
