CIVILITZACIONS PERDUDES

  • 3500 BCE

    ESCRIPTURA

    ESCRIPTURA
    L'escriptura és un mètode de comunicació humana que es realitza mitjançant signes visuals que constitueixen un sistema, que pot o no expressar sense ambigüitat tot el que pot dir una llengua determinada.
  • Period: 3500 BCE to 476

    EDAT ANTIGA

    Es la primera etapa a la història
  • 3150 BCE

    EGIPTE

    Egipte, oficialment República Àrab d'Egipte, és un estat de l'Àfrica nord-oriental. Amb una extensió d'1.020.000 km², inclou la península del Sinaí, mentre que la majoria del país se situa al nord d'Àfrica
  • Period: 3150 BCE to 700

    EGIPTE

  • Period: 3150 BCE to 700 BCE

    IMPERI ANTIC

  • Period: 3150 BCE to 700 BCE

    IMPERI MITJÀ

  • Period: 3150 BCE to 600 BCE

    IMPERI NOU

  • Period: 3150 BCE to 700 BCE

    BAIXA ÈPOCA

  • 3100 BCE

    PIRAMIDES

    PIRAMIDES
    Les piràmides d'Egipte són grans monuments funeraris construïts en els temps de l'antic Egipte. De tots els vestigis que ens van deixar els egipcis de l'Antiguitat, són els més portentosos i emblemàtics monuments d'aquesta civilització, i en particular, les tres grans piràmides de Gizeh, les tombes o Cenotafis dels reis Kheops, Khefren i Micerí.
  • Period: 3100 BCE to 600 BCE

    MESOPOTANIA

    Civilització antiga
  • Period: 3100 BCE to 600 BCE

    IMPERI ACADDI

  • Period: 3100 BCE to 600 BCE

    IMPERI BABILÒNIC

  • Period: 3100 BCE to 600 BCE

    IMPERI ASSIRI

  • 2547 BCE

    KÉFREN

    KÉFREN
    más conocido como Kefrén, fue el cuarto faraón de la dinastía IV de Egipto. Reinó desde 2547 a 2521 a. C.
  • 2514 BCE

    MIKRENIO

    MIKRENIO
    fue un faraón perteneciente a la dinastía IV, del Imperio Antiguo de Egipto.
  • 2500 BCE

    IMPERI ASSIRI

    IMPERI ASSIRI
    Assíria fou un Imperi hegemònic de la zona de Mesopotàmia que derivava el seu nom de la primera capital, Assur. Per a la província romana d'Assíria, vegeu: Assíria.
  • 2500 BCE

    GRÈCIA

    GRÈCIA
    Grècia inclou un vast nombre d'illes (aproximadament 1.440, de les quals 227 són habitades), incloent-hi Creta, Dodecanès, les Cíclades i les Illes Jòniques, entre d'altres. El 80% del territori és muntanyenc; el pic més alt és l'Olimp, amb 2.917 msnm.
  • 2490 BCE

    KEOPS

    KEOPS
    fou un faraó de la dinastia IV de l'antic Egipte que va governar des del 2490 fins al 2470 aC, és a dir, uns 23 anys. El seu nom d'Horus fou Medied , el seu nom Nebti fou Khufu o Mediunebti; el seu nom d'Horus d'or fou Bikuinebu; el seu nom Nesut-biti fou Nesutbitimediu; el seu nom de Sa Ra fou Knumkhufu o Khufu que vol dir 'Protegit pel déu Knum'
  • 2300 BCE

    IMPERI ACCADI

    IMPERI ACCADI
    L'Imperi accadi va ser un gran regne de Mesopotàmia format a partir de les conquestes de Sargon. Es va mantenir durant 140 anys
  • 2050 BCE

    IMPERI MITJÀ

    IMPERI MITJÀ
    S'inicia amb la unificació d'Egipte sota Mentuhotep II, a mitjans de la dinastia XI; fet que comporta l'acabament del denominat primer període intermedi d'Egipte.
  • 2000 BCE

    SUMERIA

    SUMERIA
    Sumer va ser una regió al sud de l'antiga Mesopotàmia, entre la desembocadura dels rius Eufrates i Tigris. Els sumeris són considerats com la primera i més antiga civilització amb escriptura del món.
  • 1800 BCE

    IMPERI BABILÒNIC

    IMPERI BABILÒNIC
    Es va originar a partir dels territoris units d'Accàdia i Sumer. La tradició la fa fundada fa quatre mil cinc-cents anys per Nimrod, qui també va construir la famosa Torre de Babel. 11
  • 1793 BCE

    HAMMURABI

    HAMMURABI
    Va ser rei de Babilònia, el sisè de la I dinastia, vers 1793 a 1750 aC segons la cronologia més acceptada. És famós per haver elaborat el codi de lleis que porta el seu nom
  • 1686 BCE

    IMPERI ANTIC

    IMPERI ANTIC
    L'Imperi antic o Regne antic fou un període de la història de l'antic Egipte, entre les dinasties III i VI, en què l'estructura de l'estat esdevé centralitzada progressivament per la pèrdua del poder dels nomós en favor d'un poder central únic que abasta tot el país.
  • 1674 BCE

    HISPANIA

    HISPANIA
    Hispania era el nombre dado por los romanos a la península ibérica y parte de la nomenclatura oficial de las tres provincias romanas que crearon ahí: Hispania Ulterior Baetica, Hispania Citerior Tarraconensis e Hispania Ulterior Lusitania.
  • 1570 BCE

    IMPERI NOU

    IMPERI NOU
    L'Imperi nou (1570-1070 aC) va succeir al segon període intermedi i va ser succeït posteriorment pel tercer període intermedi. Va ser l'època més pròspera d'Egipte i va marcar el seu zenit com a potència.
  • 1278 BCE

    RAMSÈS II

    RAMSÈS II
    Ramsès II conegut per Ramsès el Gran, fou el tercer faraó de la dinastia XIX d'Egipte. Va regnar prop de 66 anys al llarg del segle XIII aC i se'l considera un dels més poderosos i més grans faraons que ha tingut mai Egipte.
  • Period: 1200 BCE to 146 BCE

    GRÈCIA

  • Period: 1200 BCE to 146 BCE

    ÈPOQUES ARCAICA

  • Period: 1200 BCE to 146 BCE

    CLÀSSICA

  • Period: 1200 BCE to 146 BCE

    HEL·LENISTICA

  • 760 BCE

    ÉPOCA ARCAICA

    ÉPOCA ARCAICA
    Època arcaica és una periodització de la història de la antiga Grècia amb la qual la historiografia distingeix l'etapa
  • 756 BCE

    ROMA

    ROMA
    es la capital de de Italia y una especial comuna (llamado Comune di Roma Capital ). Roma también sirve como la capital de la región de Lazio .
  • 753 BCE

    MONARQUIA

    MONARQUIA
    La monarquia és la forma d'estat en què una persona té dret, generalment per via hereditària, a regnar com a cap d'estat.
  • Period: 753 BCE to 476

    ROMA

  • Period: 753 BCE to 476

    MONARQUIA

  • Period: 753 BCE to 476

    REPÚBLICA

  • Period: 753 BCE to 476

    IMPERI

  • 550 BCE

    IMPERI PERSA

    IMPERI PERSA
    Imperi Persa és la denominació convencional per anomenar diversos imperis de l'antiguitat en general i més pròpiament pels regits per dinasties perses originades a Pèrsia (aquemènida i sassànida)
  • 509 BCE

    REPÚBLICA

    Una república és un estat o un país dirigit per persones que basen el seu poder polític en la voluntat democràtica del poble en què els ciutadans tenen el dret al vot la qual cosa dóna al govern el fonament de legitimitat i sobirania. Sovint, les monarquies i les repúbliques es descriuen com a conceptes mútuament excloents.
  • 500 BCE

    GUERRES MÈDIQUES

    GUERRES MÈDIQUES
    es Guerres Mèdiques són els dos conflictes bèl·lics en què es van enfrontar la major part de les ciutats gregues unides liderades per Atenes) contra l'imperi Aquemènida, conegut també com a imperi Mèdic, a començaments del segle V aC.
  • 494 BCE

    PERICLES

    PERICLES
    Pèricles va ser un home d'estat grec atenenc tan important que va donar nom a tot el segle V aC.
  • 476 BCE

    CIUTAT ESTAT

    Una ciutat estat és un territori controlat exclusivament per una ciutat, normalment amb la seva sobirania. Les ciutats estat acostumen a tenir la seva pròpia cultura, encara que n'hi hagi diverses que comparteixin un origen comú
  • 431 BCE

    GUERRA DEL PELEPONÈS

    GUERRA DEL PELEPONÈS
    La guerra del Peloponès fou un conflicte bèl·lic que va afectar Grècia del 431 aC al 404 aC i va enfrontar la Lliga de Delos (conduïda per Atenes) i els seus aliats, de tendència democràtica, contra Esparta i els seus, de tendència oligàrquica.
  • 400 BCE

    PERIODE HEL.LENISTIC

    PERIODE HEL.LENISTIC
    El període hel·lenístic o època hel·lenística (del segle IV aC al segle I aC), llevat dels seus personatges importants com ara Alexandre Magne i Cleòpatra VII, es considera un període de transició, potser fins i tot de declivi o de decadència, entre l'esplendor del període clàssic de Grècia i el poder de l'Imperi romà que el succeiria.
  • 400 BCE

    HEL.LENISME

    L'hel·lenisme és l'estudi de la civilització de l'antiga Grècia, especialment el grec antic, literatura i pensament. El terme "hel·lenístic" va ser utilitzat per primera vegada per l'historiador alemany Johan Gustav Droysen en el seu llibre "Geschichte des Hellenismus"), a partir d'un criteri lingüístic i cultural, per referir-se a l'expansió de la cultura grega cap als pobles no grecs que van ser conquerits per Alexandre Magne.[1] Aquesta expansió cultural es coneix com a període hel·lenístic.
  • 356 BCE

    ALEJANDRO MAGNO

    ALEJANDRO MAGNO
    Alexandre III el Gran o Alexandre el Magne va ser rei del Regne grec de Macedònia, conqueridor de l'Imperi persa i un dels líders militars més importants del món antic.
  • 336 BCE

    GRECIA CLÀSICA

    Grecia clásica o Época Clásica por antonomasia es el periodo de la historia de Grecia comprendido entre la revuelta de Jonia (año 499 a. C., cuando termina la Época Arcaica) y el reinado de Alejandro Magno (336 a. C.-323 a. C., cuando comienza la Época Helenística), o de un modo más genérico, los siglos V y IV antes de Cristo.
  • 264 BCE

    GUERRESN PUNIQUES

    GUERRESN PUNIQUES
    Les Guerres Púniques van ser una sèrie de tres guerres que van enfrontar, entre els anys 264 aC i 146 aC, les dues principals potències del Mediterrani de l'època, Roma i Cartago, anomenades així pel fet de ser la denominació que els romans donaven als cartaginesos (púnics), poble d'origen fenici.
  • 100 BCE

    JULIO CESAR

    JULIO CESAR
    Alexandre III el Gran o Alexandre el Magne va ser rei del Regne grec de Macedònia, conqueridor de l'Imperi persa i un dels líders militars més importants del món antic.
  • 69 BCE

    CLEOPATRA

    CLEOPATRA
    Cleòpatra Filopator Nea Thea, Cleòpatra VII, , va ser l'última reina d'Egipte, de la dinastia hel·lènica dels Ptolemeu, aquella que va ser creada per Ptolemeu I Sòter, general d'Alexandre el Gran.
  • 63 BCE

    OCTAVIO AUGUSTO

    OCTAVIO AUGUSTO
    va ser el successor de Juli Cèsar i el primer emperador romà. Nebot i hereu de Cèsar, s'imposà a la Guerra Civil que hi hagué després de l'assassinat de Juli Cèsar l'any 44 aC
  • 31 BCE

    IMPERI

    Un imperi és un gran estat multiètnic, on el poder polític està dominat per una part o una persona, habitualment l'emperador, que té poder absolut. El càrrec d'emperador és hereditari.
  • 31 BCE

    IMPERI

    Un imperi és un gran estat multiètnic, on el poder polític està dominat per una part o una persona, habitualment l'emperador, que té poder absolut. El càrrec d'emperador és hereditari
  • Period: to 600 BCE

    SUMERIS