61ajj zhyol. ac sx450

Història de Roma

  • 753 BCE

    Fundació de Roma, inici de la Monarquía

    Fundació de Roma, inici de la Monarquía
  • Period: 753 BCE to 509 BCE

    Monarquia

  • Period: 753 BCE to 716 BCE

    Ròmul

  • Period: 715 BCE to 673 BCE

    Numa Pompili

  • Period: 672 BCE to 640 BCE

    Tul·lus Hostili

  • Period: 640 BCE to 616 BCE

    Ancus Marci

  • Period: 616 BCE to 579 BCE

    Tarquini "el Vell"

  • Period: 578 BCE to 535 BCE

    Servi Tul·li

  • Period: 535 BCE to 509 BCE

    Tarquini "el Superb"

  • 509 BCE

    Mort de Tarquini el Superb, Fi de la Monarquia

    Mort de Tarquini el Superb, Fi de la Monarquia
  • 509 BCE

    Inici de la República

    Inici de la República
  • Period: 509 BCE to 27 BCE

    República

  • 396 BCE

    Guerres contra Velles

    Guerres contra Velles
  • 390 BCE

    Invasió gala de Roma

    Invasió gala de Roma
  • 338 BCE

    Guerra Llatina (340-338aC)

  • 290 BCE

    Guerres samnites (343-341aC) (326-304aC) (298-290aC)

    Guerres samnites (343-341aC) (326-304aC) (298-290aC)
  • 275 BCE

    Guerres Pírriques (280-275aC)

    Guerres Pírriques (280-275aC)
  • 241 BCE

    Primera guerra púnica (264-241aC)

    Primera guerra púnica (264-241aC)
  • 219 BCE

    Guerres Ilíriques (229-228aC) (220-219aC)

  • 201 BCE

    Segona guerra púnica (218-201aC)

    Segona guerra púnica (218-201aC)
  • 201 BCE

    Tercera guerra púnica (218-201aC)

    Tercera guerra púnica (218-201aC)
  • 189 BCE

    Guerra contra Antíoc III (192-189aC)

    Guerra contra Antíoc III (192-189aC)
  • 168 BCE

    Guerres macedòniques (215-205aC) (200-197aC) (171-168aC)

    Guerres macedòniques (215-205aC) (200-197aC) (171-168aC)
  • 123 BCE

    Reformes dels germans Grac (133-123aC)

    Reformes dels germans Grac (133-123aC)
    Populates influenciats per la seva mare que van proposar diverses lleisde caire progresista i que van amotinar-se contra els seus enemics motiu pel qual van morir.
  • 87 BCE

    Guerra social romana (91-87aC)

  • 82 BCE

    1a Guerra civil (83-82 aC)

    1a Guerra civil (83-82 aC)
  • 71 BCE

    Espàrtac

    Espàrtac
    Gladiador traci que es rebel·là contra Roma i que encapçalà una gran revolta esclava que va fer trontollar Roma. Finalment fou mort per Cras al 71aC.
  • 51 BCE

    Guerra de les Gàl·lies (58-51aC)

    Guerra de les Gàl·lies (58-51aC)
  • 49 BCE

    Vercingètorix

    Vercingètorix
    Líder gal que liderà la banda gala durant la guerra de les Gàl·Lies. Fou derrotat durant l'asedi romà d'Alesia
  • 44 BCE

    2a Guerra civil (49-44aC)

    2a Guerra civil (49-44aC)
  • 31 BCE

    3a i 4a guerra civil romana (44-31 aC)

    3a i 4a guerra civil romana  (44-31 aC)
  • 27 BCE

    Fi de la República i Instauració de l'Imperi

    Fi de la República i Instauració de l'Imperi
  • 27 BCE

    Instauració de l'Imperi

    Instauració de l'Imperi
  • Period: 27 BCE to 68

    Dinastia Augusta

  • Period: 27 BCE to 476

    Imperi

  • 14

    August i Livia Dursil·la (27 aC- 14dC)

    August i  Livia Dursil·la (27 aC- 14dC)
    Auqgust, després de guanyar la 4a guerra civil romana i reformar les lleis de la república, es convertí en el primer emperador de Roma i, junt amb la seva esposa Livia, va poder regnar durant un període conegut com la pax romana.
  • 41

    Calígula(37-41)

    Calígula(37-41)
    Emperador conegut pel seu despotisme i bogeria que, tot i que el seu primer any de govern va ser bo després d'una greu enfermetat va començar a embogir.Grans despeses en circs, aqüeductes... que empobrí al poble.
  • 44

    Idus de Març

    Idus de Març
    Cèsar, al sortir del Senat, va ser assasinat per diversos senadors (entre ells el seu fill Brut) que estaven en desacord amb les reformes que auqest imposava.
  • 54

    Claudi (41-54)

    Claudi (41-54)
    Gran emperador, escollit després de l'assasinat de Calígula pels pretorians. Un dels millors emperadors de Roma que va ser molt partidari de les classes populars i amb molts èxits a Britània, Mauretània, Judea... Tot i això, no es va casar amb les millors esposes 4, perquè l'última d'aquestes l'asesinà quan Claudi acceptà d'hereu a Neró.
  • 61

    Boudica

    Boudica
    Líder dels bretons que es revoltà contra Roma i que va lluitar ferotgement contra ells. Va caure a la batalla de Watling Street.
  • 68

    Neró (54-68)

    Neró (54-68)
    Emperador amb un gran mestres (sèneca) i prefecte pretorià (Burro). Neronisme. Tot i la influència de la seva mare, que conspirava en contra d'ell, després de matarla va començar a mostrar-se molt conspiranoic i desconfiat." v incendiar Roma" i perseguí cristians, a més va enemistarse amb el Senat, fet que provocà el suicidï de Neró quan el Senat conspirà contra ell (any dels 4 emperadors).
  • Period: 69 to 96

    Dinastia Flàvia

  • 79

    Erupció del Vesubi: destrucció de Pompeia, Hercùlia...

  • Period: 96 to 192

    Dinastia Antonina

  • 117

    Trajà (98-117)

    Trajà (98-117)
    Primer emperador no roma (hispà) que va expandir Roma fins a la seva màxima expansió (116). Va ser un gran emperador que embellí Hispània i lluità en nombrses guerres (Dàcia) i revoltes (Saturní)de les quls en va sortir victoriós.
  • 180

    Marc Aureli i Luci Ver (161-180/169)

    Marc Aureli i Luci Ver (161-180/169)
    Auqests coemperadors, el primer conegut per la seva sabiesa i l'altre per la seva destresa militar, van agreugar una mica la situació de crisi romana socavant rebelions i revoltes. Luci Ver però, no va poder governar molt temps perquè morí sobtadament al 169.
  • 192

    Còmode (180-192)

    Còmode (180-192)
    Emperador aficionat a la lluita de gladiadors i a la bona vida que malgastà el diner públic en les seves festes i provocà una greu crisi (augmentada per la "pesta Antonina" i pels bàrbars). El senat, cansat, l'asesinà per posar al tribú britànic Pèrtinax (any dels 5 emperadors).
  • Period: 193 to 235

    Dinastia Severa

  • 211

    Septini Sever (193-211)

    Septini Sever (193-211)
    Candidat vicoriós de l'any dels 5 emperadors que inicià la dinastia severa. Molt influenciat per orient i desconfiat dels pretorians, els quals substituí pels seus soldats als quals pujà el sou.
  • 217

    Caracal·la (211-217)

    Caracal·la (211-217)
    Emperador que matà al seu germà (cohereu) i que va destacar pel seu paper militar. Famós per la construcció de les termes de Caracal·la i per l'edicte de Caracal·la (tots els habitants de l'Imperi són ciutadans...) Asesinat per Marcí.
  • 235

    Julia Mesa, Julia Domna, Julia Soemnis i Julia Mamea.

    Julia Mesa, Julia Domna, Julia Soemnis i Julia Mamea.
    Grans dones síries (imposició Deus SolInvictus) de la dinastia que gobernaren secretament l'imperi en lloc dels emperadors Heligàrab i A.Sever. Julia Soemnis i Mamea, filles del primer d'aquests emperadors, foren les primeres senadores romanes.
  • Period: 235 to 300

    La crisi del segle III

  • 274

    Zenòbia de Palmira

    Zenòbia de Palmira
    Reina del regne de Palmira que, aprofitant la debilitat romana, s'independitzà de l'imperi tot i que després fou conquerida altra vegada per aquests. Zenòbia morí a Roma on, es va traslladar com a amant d'Aurelià (emperador de Roma).
  • 305

    Dioclecià (284-305) i Maximinià (286-305)

    Dioclecià (284-305) i Maximinià (286-305)
    Dioclecià, va possar fi a la greu crisi del segle II amb l'establiment d'una tetrarquia, per regular el poder. Junt amb Maximinià van aportar estabilitat a tot l'Imperi. Roma perd importància.
  • 317

    Constantí I i Licini (313-317)

    Constantí I i Licini (313-317)
    Constantí (junt amb Licini) acabà amb la guerra civili que assolava l'Imperi i va reformar l'imperi transformant-lo així en una teocràcia cristiana (edicte de Milà). Augmenta a més, les legions i destaca per les seves victòries contra francs, alamans, perses... Bizanci (Constantinobla) com a capital d'Orient.
  • 378

    Valentinià (364-375) i Valent (364-378)

    Valentinià (364-375) i Valent (364-378)
    Emperadors que, per evitar més guerres civils, pacificaren l'imperi.
  • 395

    Teodosi I (379-395)

    Teodosi I (379-395)
    Emperdor d'Orient que establí els foederatius, pactes amb tribus bàrbares que, a canvi de protecció, podien establir-se a l'imperi. A més, durant el seu regnat es produí l'edicte de Tessalònica que establí el cristianisme com a religió oficial i dividí definitivament l'imperi romà en dos: Occident i Orient.
  • 423

    Honori (395-423) i Arcadi (395-408)

    Honori (395-423) i Arcadi (395-408)
    Primers emperadors després de la divisió de l'imperi. Van viure el saqueig dels gods a Grècia i a Alaric, que asedià Roma.
  • 453

    Atila

    Atila
    Rei dels huns, que creà l'imperi hun i desestabilitzà als dos imperis Romans, va assetgar Roma i diverses ciutats importants dels dos imperis. Finalment, duran tla seva nit de bodes va morir.
  • 455

    Valentinià III (425-455) i Teodosi II (401-450)

    Valentinià III (425-455) i Teodosi II (401-450)
    Emperadors d'Occident i Orient respectivament que van haver de fer front les constants hordes bàrbares i amb un temible enemic: Atil·la, que assetjà Aquil·lea, però que va caure a la batalla dels camps catalàunics (amb ajuda dels foederati). Regnat a més marcat pel saqueig de roma per part de Genseric, que va fugir al parlar amb Lleó I (el papa).
  • 476

    Caiguda de l'Imperi d'Occident

    Caiguda de l'Imperi d'Occident
    Odoacre expulsa a August de Roma i als últims reductes occidentals de Dalmàcia i la Gàlia. Descomposició de l'Imperi Romà d'Occident
  • 476

    Ròmul August

    Ròmul August
    Últim emperador d'Occident que va veure com Odoacre, al asaltar Roma, el deposava del seu tro i el tancava a Nàpols on va passar la vida fins a morir.