-
La civilització romana es va desenvolupar entorn de la mar Mediterrània, que els romans anomenaven Mare Nostrum, ja que dominaven totes les terres als tres continents banyats pel Mediterrani: Europa, Àfrica i Àsia. Fundació de Roma 753 aC. al turó Palatí per Ròmul, lloc fèrtil, de fàcil defensa i lloc de pas del riu Tíber
-
El rei governava amb l’ajuda d’un Senat format pels ancians de les famílies més importants.
Ròmul 753-717 aC
Numa Pompili 717-672 aC
Tul·li Hostili 672-640 aC
Ancus Marci 640-616 aC
Tarquini I 616-578 aC
Servi Tul·li 578-534 aC
Tarquini II el Superb 534-509 aC
A partir del segle VI aC Roma va caure en mans d’un poble no llatí, els etruscs. -
-
-
-
-
-
-
-
Divisió del poder en 3 institucions:
Comicis Curiats:
·Segons l'origen familiar
Comicis Tribunats:
·Segons la residència
·Elegien els magistrats inferiors
Comicis Centuriats:
·Segons la riquesa
·Elegien els magistrats superiors
- Magistrats: ciutadans que exercien diversos càrrecs de govern i eren escollits anualment
-Senat: Format per300 antics magistrats, era el centre de la vida política. -
Desembarc del cartaginès Amílcar Barca a Gadir (Cadis) i control del sud i del sud-est de la Península (fundació de Cartago Nova - Cartagena).
-
Guerra contra els cartaginesos i els seus aliats.
-
Desprès de la derrota dels cartaginesos els romans dominen la costa mediterrània de la Península i les valls de l’Ebre i del Guadalquivir.
-
Període d’expansió romana amb les guerres contra els pobles de la Meseta 🡪 forta resistència dels lusitans.
-
Consolidació de l’ocupació de la Meseta.
-
Ocupació del Nord de la Península amb la derrota de galaics, càntabres, àsturs i vascons.
-
Els grups socials
La població romana de l'època imperial la formaven dos grans grups:
- Els homes lliures i els esclaus. Els privilegiats:
Format per els senadors, els alts càr-recs de l'Imperi i els plebeus molt rics. Constituïen l'anomenada nobilitas. Els artesans i els comerciants
S'agrupaven en associacions professionals (collegii) i celebraven junts les festes i els oficis religiosos. La plebs:
Formada per una gran massa de pagesos i assalariats urbans. -
Octavi August, emperador.
Fill adoptiu de Juli Cèsar, derrota als seus rivals en una guerra civil, al 27 dC rep el títol d’August.
L’organització de l’Imperi
-Els emperadors van concentrar tots els poders civils, militars i religiosos
-Creació d’un Consell Imperial per aplicar i transmetre les ordres de l’emperador.
-Divisió de l’Imperi en províncies dirigides per un governador, seguint el model de la república.
Pax Romana i crisi de l’Imperi
Moment de màxima extensió i prosperitat de Roma. -
-Enfrontament entre romans i cartaginesos (guerres púniques) amb la finalitat d’aconseguir recursos econòmics i dominar-ne les rutes comercials.
-Acabades les guerres púniques els mercenaris baleàrics
- Roma no accepta la nova situació i organitzat la conquesta al 123 a.C.
- Conquesta de les Balears i fundació de colònies a Mallorca: Palma i Pollentia, i a Menorca: Iamona i Magon. -
- Soldats i colons romans afavoreixen la implantació de l’economia, les creences, la llengua i les formes de vida romanes.
- Economia basada en agricultura i ramaderia, encara que també hi havia una mica d’artesania i comerç.
-
Les invasions indoeuropees
- Entre els segles XI i VI aC 🡪 penetració contínua de pobles indoeuropeus pels Pirineus
- Primers assentaments a la zona de Catalunya i la vall de l’Ebre.
- Es mesclen amb les poblacions locals i aporten els seus coneixements de metal·lúrgia del ferro, agrícoles i ramaders. -
Fill adoptiu de Juli Cèsar 🡪 derrota als seus rivals en una guerra civil 🡪 al 27 dC rep el títol d’August (elegit pels déus)
-
313 dC l’emperador Constantí autoritza als cristians a practicar lliurement la seva religió.
- Poc èxit entre els jueus de Palestina 🡪 mort de Jesús.- Difusió per Pau de Tars del cristianisme entre els gentils 🡪 causes: proclamava que les bones accions serien recompensades després de la mort.
- Comunitats cristianes: es agrupen en esglésies dirigides per un bisbe i enterren els morts a les catacumbes.
- Problemes amb la religió per no acepar el culte imperial ----Van ésser perseguits.
-
La religió era molt imporant en la vida dels romans. Els romans eren politeistes. L’aparició del cristianisme.
- S.I dC a Palestina 🡪 Jesús de Natzaret (religió monoteista). Idees principals:
Hi ha un sol Déu i totes les persones són iguals davant els
seus ulls.
Els éssers humans s’han d’estimar i perdonar.
- 313 dC l’emperador Constantí va autoritzar als cristians a practicar lliurement la seva religió. -
380 dC l’emperador Teodosi imposarà el cristianisme com a religió oficial i es varen prohibir
- El Papa, que era el bisbe de Roma, va adquirir un paper preponderant com a guia de tots els cristians i d’ell depenien la resta de bisbes.
- Els concilis eren reunions dels bisbes per definir i precisar els aspectes fonamentals de la doctrina cristiana.
-
Les formes de vida dels pobles germànics eren molt diferents de les dels romans. Tenien unes institucions polítiques molt rudimentàries i no coneixien l'escriptura; no edificaven ciutats i no utilitzaven moneda.
-
- 380 dC l’emperador Teodosi imposarà el cristianisme com a religió oficial i es varen prohibir
- El Papa, que era el bisbe de Roma, va adquirir un paper preponderant com a guia de tots els cristians i d’ell depenien la resta de bisbes.
- Els concilis eren reunions dels bisbes per definir i precisar els aspectes fonamentals de la doctrina cristiana
-
A partir del final del segle III, i en onades successives, diversos pobles germànics (sueus, vàndals, alans, visigots, etc.) van travessar la frontera de l'imperi occidental i s'hi van instal·lar.
-
Al començament del segle V, i empesos per un poble arribat de l'Àsia central, els huns, hi va haver una nova onada d'invasions que van posar fi a l'Imperi Romà.
L'any 476 Odoacre, un cap bàrbar, va destituir Ròmul Augústul