-
2005 BCE
ECONOMIA
Inicialment es va desenvolupar al voltant de l'artesania i després a les administracions públiques (estatals, regionals, provincials, municipals) i les institucions paraestatals històricament presents a la ciutat, Roma té ara una economia dinàmica i diversificada. -
1991 BCE
MÚSICA
Roma és un centre important per a la música. És seu de l'Accademia Nazionale di Santa Cecilia (fundada el 1585), per a la que s'ha construït en el nou Parco della Musica, un dels escenaris musicals més gran del món. Roma també té un teatre d'òpera, el Teatro dell'Opera di Roma, així com diverses institucions musicals de menor importància. La ciutat fou amfitriona del concurs d'Eurovisió de 1991 i dels premis de la MTV Europa el 2004. -
1976 BCE
FERROCARRILS
Estant en el centre de la península, Roma és també el principal nus ferroviari del centre d'Itàlia i està connectada amb alta velocitat amb Florència i Nàpols. El sentit principal del trànsit - com a mínim al començament del camí - segueixen les vies romanes. -
1965 BCE
CINEMA
A Roma es troben els estudis de cinema Cinecittà, el complex de producció de cinema i televisió més gran d'Europa continental i centre del cinema a Itàlia. Aquest té una superfície de 40 hectàrees i està situat a uns 9 quilòmetres del centre de Roma. -
1718 BCE
Arqueologia
El 1719, el príncep austríac Elbeuf excavà a Herculà i, malgrat fer-ho amb la finalitat d'apoderar-se d'objectes preuats per a ell mateix, dona a conèixer un moment històric petrificat en el temps, fet que avivà l'interès pel passat d'alguns estudiosos. -
410 BCE
Caiguda de l'Imperi i Edat Mitjana
Durant el regnat de Constantí I, el bisbe de la diòcesi de Roma guanyà importància política i religiosa, convertint-se en el centre de l'Església Catòlica. Després del Saqueig de Roma del 410 dC per Alaric I i la Caiguda de l'Imperi Romà d'Occident el 476 dC, Roma alternà el sotmetiment al domini de l'Imperi Romà d'Orient i dels pobles germànics. -
325
Arc de Constantí
L'Arc de Constantí (en llatí Arcus Constantini, en italià Arco di Costantino) és un arc de triomf de tres obertures (amb un pas central flanquejat per dos passos laterals més petits), situat a Roma, a poca distància del Colosseu. Fou dedicat pel Senat per commemorar la victòria de l'emperador romà Constantí contra Maxenci a la batalla del Pont Milvi (28 d'octubre del 312) i inaugurat oficialment el 315 (pels decennalia) o el 325 dC (vicennalia). -
Apr 21, 750
L'IMPERI ROMA
Segons la tradició, Roma fou fundada el 21 d'abril del 753 aC per Ròmul i Rem.[6] Evidències arqueològiques donen suport a la idea que Roma creixé d'assentaments de pastors al turó Palatí construïts a l'àrea del futur Fòrum Romà. Els primers assentaments es remunten al segle x aC. Aquesta data de fundació a mitjans del segle viii aC, malgrat tot, no està exempta de controvèrsia. -
789
LLENGUA
La llengua original de Roma fou el llatí, que evolucionà durant l'Edat Mitjana en l'italià. Aquest darrer evolucionà per la confluència de diversos dialectes regionals, entre els que predominava el toscà, tot i que la població romana desenvolupà el seu propi dialecte, el romanesc. L'antic romanesco usat durant l'Edat Mitjana era un dialecte molt proper al napolità. -
Cap a la reunificació italiana
Itàlia caigué en l'agitació nacionalista del segle xix. Roma romangué com a capital dels Estats Pontificis fins a la seva annexió al Regne d'Itàlia el 1870. L'any 1861, Roma fou proclamada capital d'Itàlia, tot i estar encara sota el control del Papa, el qual estava sota la protecció francesa. Durant un parèntesi de la Guerra francoprussiana, el 1870 les tropes italianes assoliren capturar Roma. -
ESPORT
Roma va hostatjar els Jocs Olímpics d'estiu de 1960 i és candidata oficial per ser seu dels Jocs Olímpics d'estiu de 2020. El futbol és l'esport més popular a Roma, i a la resta del país. L'Estadi Olímpic fou la seu de la final de la Copa del Món de Futbol de 1990 i és l'estadi dels dos principals clubs de futbol de la ciutat, l'AS Roma i la SS Lazio, els quals mantenen una forta rivalitat esportiva. -
ROMA
L'any 2007 la ciutat tenia 2.876.614 habitants,[1] i més de tres milions amb l'aglomeració urbana. És la quarta ciutat més poblada de la Unió Europea. Ocupa una superfície de 1.287,36 km², la més extensa de tot el país i es troba entre les ciutats de més extensió territoria.
