Revolució Francesa i Revolució liberals

  • Revolució Francesa

    Revolució Francesa
    La Revolució Francesa va ser al segle XVIII, una gran lluita entre l'Antic Règim, va marcar per una societat organitzada en estaments, i els seus opositors. El conflicte va anar més en lla de les fronteres de Franca, es va estendre a Europa.
    http://www.buxaweb.cat/dossiers/revolucionsliberals.htm#apt.4
  • Liberalisme [1]

    Liberalisme [1]
    El liberalisme és un sistema polític que fonamenta la societat en l’individu. L’Estat ha de garantir els drets i les llibertats fonamentals de les persones.
    L’individu lliure és un ciutadà i el conjunt dels ciutadans constitueixen la nació, que té la sobirania. La sobirania nacional, que posseeix el conjunt de ciutadans (nació) a través de represen­tants elegits mitjançant sufragi (vot). http://www.buxaweb.cat/dossiers/revolucionsliberals.htm#apt.4
  • Liberalisme [2]

    Liberalisme [2]
    El liberalisme propugna un sistema representatiu en el qual les decisions emanen d’una assemblea (Parlament), elegida per sufragi, que elabora les lleis.
    La separació de poders, que evita la seva concentració en una mateixa persona (tirania).
    Una constitució, que garanteix els drets i llibertats dels ciutadans.
    El dret de propietat, que assegura als ciutadans que puguin disposar lliurement dels seus béns, és formulat com una llibertat fonamental.
  • Estats generals

    Estats generals
    Els Estats Generals constituïen a la França de l'Antic Règim una assemblea o junta magna que convocaven els reis per, amb caràcter excepcional, tractar assumptes urgents, fonamentalment d'índole legal o financera, com era demanar impostos extraordinaris.
  • Asamblea nacional

    Asamblea nacional
    El 26 d'agost del 1789 l'Assemblea Nacional Constituent francesa va aprovar la Declaració dels Drets de l'Home i del Ciutadà, convertint-se en un llegat fonamental de la Revolució Francesa; mateixa que té un valor universal, i va constituir la base de la Declaració de les Nacions Unides el 1948.
  • L’època napoleònica (1799 - 1815) [1]

    L’època napoleònica (1799 - 1815)  [1]
    Entre 1799 i 1815 Napoleó va regir els destins de França i d'Europa. Durant el Directori francès, la inestabilitat política i la necessitat de posar fi a la guerra contra Europa van proporcionar un gran poder a l'exèrcit, el qual va ser recolzat per la burgesia, ja que aquesta necessitava ordre per a consolidar les transformacions ja produïdes. El 1799, mitjançant un cop d'estat, es va constituir el Consolat, i Napoleó es va convertir en primer cònsol.
  • L’època napoleònica (1799 - 1815) [2]

    L’època napoleònica (1799 - 1815)  [2]
    El 1804 es va fer proclamar emperador. Gràcies a la seva capacitat militar, va aconseguir de formar un gran Imperi amb un sistema de govern que intentava fixar els èxits revolucionaris i, a la vegada, integrar el sistema de l'Antic Règim. Per a dur a terme llurs objectius, va establir un govern personal i dictatorial. L'expansió napoleònica va difondre per tot Europa les idees liberals sorgides de la Revolució Francesa.
  • La caiguda de Napoleon

    La caiguda de Napoleon
    L'exèrcit Francès comandat per Napoleó Bonaparte, va ser derrotat pels exèrcits britànics i de Prússia a la Guerra de Waterloo. La derrota va acabar amb la guerra de 23 anys entre França i els estats aliats europeus.
  • El Nacionalisme

    El Nacionalisme
    El nacionalisme va sorgir per reivindicar que cada nació, unida per una sèrie d'elements, es pogués constituir com a Estat dins unes fronteres ben delimitades. En confrontació als antics imperis i les invasions napoleòniques del segle XIX. Però al segle XX, el nacionalisme pateix un gir i es converteix en un escut que justifica el racisme i la xenofòbia. També la conquesta d'altres països i la superioritat racial.
  • Neixament

  • Vaig començar la primaria

  • Vaig començar el ball

  • Acabada la primaria

  • Vaig començar l'institut

  • Ultim viatge a Mexic