-
Period: to
Assemblees, desglossat: Nacional-Constituent-Legislativa
-
Formació de l’Assemblea Nacional
L'Assemblea va prendre innombrables mesures que van canviar profundament la situació política i social del país. -
Presa de la Bastilla
La Presa de la Bastilla a França es va dur a terme el 14 de juliol de 1789, durant el començament de la Revolució Francesa, quan una multitud d'almenys 3.000 ciutadans es va llançar en assalt del que representava una fortalesa real als afores de París . -
Aprovació de la Constitució de 1791
La Constitució francesa de 1791, la primera constitució escrita de la història francesa, va ser promulgada per l'Assemblea Nacional Constituent el 3 de setembre de 1791 i acceptada per Lluís XVI. Contenia la reforma de l'Estat francès, quedant França configurada com una monarquia constitucional. -
Declaració de guerra de França a Àustria i Prussia
La coalició s'inicia com a resposta a la Declaració de Guerra per part de França a Àustria i Prússia el 20 d'abril del 1792, i l'ofensiva de França a Porrentuy i Països baixos austríacs pertanyents a la Monarquia Habsburg d'Àustria, coalició a la qual poc després s'unirien el Regne de Prússia, Gran Bretanya, Espanya i altres estats. -
Period: to
Període de la Convenció girondina
La Convenció Girondina va proclamar la República al setembre de 1792, i al gener va ordenar l'execució de Lluís XVI. El seu problema fonamental va ser la guerra contra les potències europees que intentaven aturar la Revolució. -
Proclamació de la República
Lluís XVI va ser destituït com a rei, posant fi a la monarquia francesa. La República va durar un total de dotze anys, fins a l'establiment del Primer Imperi Francès per part de Napoleó Bonaparte el 1804. -
Period: to
Període de la Convenció jacobina
La Convenció Jacobina va enfrontar els moments més crítics del procés revolucionari i els grups contrarevolucionaris pel que va establir el Comitè de Salvació Pública, el Comitè de Seguretat Nacional i el Tribunal revolucionari, com a part d'un règim basat en el Terror per reprimir els rebels, contenir la intervenció estrangera i estendre la Revolució. -
Execució de Lluís XVI
El rei Lluís XVI va ser condemnat a mort a la guillotina pel govern revolucionari de la Convenció, el 21 de gener de 1793, declarat culpable de "conspiració contra la llibertat pública i d'atemptat contra la seguretat nacional" -
Cop d’estat dels jacobins (1793)
La Gironda cau al juny de 1793, sota l'acció violenta dels hebertistes o “Exagerats”, l'ala extremista de la Muntanya i deixa el camí lliure als jacobins al si de la Convenció. -
Execució de Robespierre
Robespierre, figura clau a la Revolució Francesa de 1789, va ser ajusticiat mitjançant la guillotina el 28 de juliol de 1794. El 27 de juliol, Robespierre i diversos dels seus seguidors van ser arrestats a l'Hôtel de Ville de París. -
Cop d’estat contra els jacobins (1794)
La Convenció va ordenar l'arrest de Robespierre per al juliol de 1794 i sense previ judici va ser guillotinat, donant pas al terror blanc o reacció termidoriana que mitjançant empresonament i execucions barrera a l'esquerra jacobina per instal·lar la forma de govern del Directori i tornar el poder als girondins supervivents o alta burgesia. -
Period: to
Període de la Convenció termidorianal
Reacció de Termidor o Convenció Termidoriana són els números que rep el període de la Revolució francesa que s'inicia el 28 de juliol de 1794, després de la caiguda de Robespierre, i acaba el 26 d'octubre de 1795, data en què la Constitució de l'Any III n'estableix el directori. -
Period: to
Període dels Directoris
El 1795 una nova crisi econòmica va afectar sobretot els obrers i la petita burgesia i una revolta camperola a Provença va ser sufocada sagnantment per l'exèrcit del Directori. Els criteris de l'alta burgesia dirigirien i normarien l'Estat a partir de llavors. El directori va ser la penúltima forma de govern adoptada per la Primera República Francesa, durant la Revolució francesa. -
Aprovació de la Constitució de 1795
Va ser aprovada per referèndum el 5 de fructidor de l'any III (22 d'agost de 1795), i té com a preàmbul la Declaració dels Drets i Deures de l'Home i del Ciutadà del 1795. -
Period: to
Consolat francès
El Consolat va ser la institució de govern a França després de la caiguda del Directori, després del cop d'estat que va donar Napoleó Bonaparte el 18 de Brumari es va promulgar una nova constitució que va establir un poder executiu integrat per tres cònsols durant 10 anys al càrrec de 1799, però tot el poder es concentrava en el primer cònsol, fins al començament de l'Imperi Napoleònic el 1804. -
Period: to
Imperi napoleònic
El Primer Imperi francès, també conegut com l'Imperi o la França napoleònica, va ser el govern establert per Napoleó Bonaparte després de la dissolució de la Primera República Francesa en 1804. -
Napoleó és proclamat emperador
Un títol i ofici utilitzat per la Casa de Bonaparte a partir que Napoleó va ser proclamat emperador el 18 de maig de 1804 pel Senat i coronat emperador dels francesos el 2 de desembre de 1804 a la catedral de Notre-Dame de París, a París, amb la Corona de Napoleó. -
Inici del consolat de Napoleó
-
Batalla de Trafalgar
El combat de Trafalgar,3 va ser una batalla naval que va tenir lloc el 21 d'octubre de 1805, en el marc de la tercera coalició iniciada pel Regne Unit, Àustria, Rússia, Nàpols i Suècia per intentar enderrocar Napoleó Bonaparte del tron imperial i dissoldre la influència militar francesa existent a Europa. -
Reposició de Lluís XVIII
Va ser rei de França i de Navarra entre 1814 i 1824, sent el primer monarca de la restauració borbònica a França, a excepció del període conegut com els «Cent Dies» en què Napoleó I va recuperar breument el poder. -
Desterrament de Napoleó a Elba
El 1814, Napoleó va abdicar a Fontainebleau, sent exiliat a l'illa d'Elba, d'on va aconseguir escapar. Per a Napoleó, veure's obligat a una segona abdicació i afrontar un segon desterrament no va ser fàcil, però va assumir la seva derrota amb fermesa. -
Desterrament de Napoleó a Santa Helena
Va morir el 5 de maig de 1821, a la retirada illa de Santa Elena, a la meitat de l'oceà Atlàntic, on va ser bandejat pels britànics després de derrotar-lo a la batalla de Waterloo, a Bèlgica, el 18 de juny de 1815. -
Batalla de Waterloo
La batalla de Waterloo va ser un combat que va tenir lloc el 18 de juny de 1815 a les proximitats de Waterloo, una població de l'actual Bèlgica situada a uns vint quilòmetres al sud de Brussel·les, en què es va enfrontar l'exèrcit francès, comandat pel emperador Napoleó Bonaparte, contra les tropes britàniques, neerlandeses i alemanyes, dirigides pel duc de Wellington, i l'exèrcit prussià del mariscal de camp Gebhard von Blücher.