-
Tretze Colònies
Gran Bretanya tenia colònies a l'est de l'Amèrica del Nord (Nova Anglaterra). Les causes de la Revolució Americana: no tenien representació al parlament anglès (problema polític); les autoritats britàniques imposaren nous tributs sense consultar als colons i la metròpoli tenia el monopoli de diversos productes (problema econòmic). -
Period: to
LA REVOLUCIÓ AMERICANA
Va ser la primera revolució en què es va posar en pràctica el liberalisme. També va ser l'origen d'un nou país, Estats Units. És el conflicte entre els colons de Nova Anglaterra i Gran Bretanya. -
Motí del te
Un grup de joves colons disfressans d'indígenes varen atacar uns vaixells anglesos carregats de te que hi havia al port de Boston, varen llençar tota la càrrega al mar amb acte de protesta. -
Guerra d'Independència
Les autoritats britàniques reprimiren actes i limitaren llibertats, això provocà la indignació de les colònies. Per això començà la Guerra d'Independència que va durar alguns anys, cosa que obligà a improvisar un exèrcit que comandà George Washington. El 4 de juliol de 1776, aprovaren la Declaració d'Independència. -
Pau de Versalles
Després de la derrota de Gran Bretanya a Yorktown (1781), va haver de reconèixer aquesta declaració a la Pau de Versalles. George Washington va ser el primer president d'aquest nou Estat, els Estats Units d'Amèrica. -
Primera Constitució
El nou Estat americà va redactar la primera constitució escrita de la història. Assegurava la separació i l'equilibri de poders, establia una forma de govern republicana i una estructura federal. La constitució es completava amb una Declaració de drets que garantia la llibertat de religió, de premsa, d'expressió i de reunió, i el dret de ser jutjat per un jurat.
Aquesta aplicació del liberalisme polític explica la influència de la Revolució Americana a Europa. -
Period: to
MONARQUIA CONSTITUCIONAL
-
Period: to
Assemblea Nacional Constituent
L'assemblea va decretar: abolició dels privilegis feudals, Declaració de Drets de l'Home i del Ciutadà i Constitució de 1791. -
Estats Generals
El rei Lluis XVI convocà els Estats Generals, on hi havia representats els tres estaments (noblesa, clergat i tercer estat) i cada estament tenia un únic vot. Van ser una assemblea excepcional, la seva reunió solia significar la resposta a una crisi política o financera. -
Period: to
LA REVOLUCIÓ FRANCESA
Es considera el model de revolució política de la seva època i va suposar la conquesta del poder per la burgesia i el desplaçament de l'aristocràcia i el clergat.
Causes polítiques i ideològiques: aparició de noves idees alternatives a la monarquia absolutista.
Causes socials i econòmiques: els diferents grups socials (noblesa, clergat, burgesia i pagesos) estaven descontents.
Causes immediates: crisi alimentària (males collites) i crisi financera (fort endeutament de la monarquia). -
Presa de la Bastilla
El poble de París va donar suport al carrer als representats del tercer estat i varen assaltar la fortalesa de la Bastilla, varen prendre les armes i es varen disposar a defensar per força el procés revolucionari. La revolució es va estendre al camp (la gran por) com una revolta antisenyorial. -
Period: to
Assemblea Legislativa
Un cop aprovada la constitució, l'Assemblea Nacional Constituent es va convertir en una Assemblea Legislativa.
Es varen aprovar noves lleis: igualtat entre tots els ciutadants, prohibició de la tortura, la noblesa pagará impostos, abolir els gremis, creació d'un nou exèrcit i expropiació dels béns de l'Església.
Aquest nou govern va haver de fer front a molts problemes: oposició de la noblesa, oposició del res Lluis XVI, guerra contra països absolutistes europeus i enfrontaments interns. -
Period: to
La Convenció girondina
L'Assemblea Legislativa es va convertir en la Convenció, que va quedar en mans dels girondins (branca burgesa més moderada). Aquests van dur a terme un judici en contra el rei Lluis XVI i la seva esposa, Maria Antonieta. Varen ser executats a la guillotina. Això va provocar que les monarquies absolutistes europees creesin una aliança i declaressin la guerra contra França revolucionaria. Tot això va generar un clima de descontent popular i els jacobins van agafar el poder de la Convenció. -
Period: to
REPÚBLICA DEMOCRÀTICA: LA CONVENCIÓ
-
Primera República Francesa
La situació va originar un clima de revolta que va culminar amb l'assalt al palau reial, l'empresonament del monarca, fins que es va proclamar la República francesa el setembre de 1792. -
Period: to
La Convenció jacobina
El líder era Robespierre. Van promulgar una nova Constitució (1793) basada en la democràcia social. La República va organitzar un exèrcit ia va decretat la lleva en massa, va impulsar una política del Terror: castigar amb presó o mort a aquelles persones contrarevolucionaries. El juliol de 1794 es va produir un cop d'Estat amb el que van ser derrotats, i alguns dirigents jacobins i Robespierre van ser exacutats. -
Period: to
LA REPÚBLICA BURGESA: EL DIRECTORI
Després del cop d'Estat la burgesia conservadora va tornar a agafar el control de la revolució. Elaboren una nova Constitució (1795) que otorgava el poder al Directori. Va anul·lar les mesures establertes durant la República democràtica.
Napoleó Bonaparte, un jove general, va protagonitzar un cop d'Estat que va posar fi al Directori i va donar peu al Consolat. -
Period: to
ÈPOCA DE NAPOLEÓ
-
Period: to
EL CONSOLAT
El 1799 Napoleó va ser anomenat cònsol i la seva política de govern es va encaminar a consolidar allò que havia aconseguit la revolució burgesa: evitar el retorn de l'absolutisme, allunyar els sectors més radicals, retorn de la noblesa exiliada i va firmar un concordat amb l'Església.
També va dur a terme reformes: va crear un Codi Civil, va reformar la hisenda i va reformar el sistema d'ensenyament. -
Period: to
L'IMPERI
El 1804, Napoleó es va fer coronar emperador. Va derrotar monarques absoluts europeus i va col·locar en el seu lloc familiars o generals del seu exèrcit. Això va provocar que en els territoris ocupats per els exèrcits napoleònics es desencadenessin forts sentiments nacionals i s'oposessin a la presència francesa. El 1814, Napoleó va abondonar el poder i el 1815 va ser derrotat definitivament a Waterloo. -
Period: to
L'ÈPOCA DE LA RESTAURACIÓ
Després de la derrota de Napoleó, les potències vencedores (Rússia, Regne Unit, Prússia i Àustria) es varen reunir en el Congrés de Viena (1814-1815) i varen restaurar l'absolutisme monàrquic a tot Europa. En el Congrés es va crear la Santa Aliança (1815), un tractat d'ajuda mútua entre els monarques europeus. A partir d'aquí el liberalisme i el nacionalisme es van convertir en dues forces d'oposició a la Restauració.
