-
Necker
(Ginebra, Suïssa 30 de setembre de 1732 - Coppet, Suïssa 9 d'abril de 1804). Necker va ser en tres ocasions encarregat de les finances de la monarquia francesa pel rei Lluís XVI: el 1776, 1788 i 1789 -
Lebrun
Charles François Lebrun, duc de Plasencia, príncep de l'Imperi home d'Estat francès. Nació en Saint-Sauveur-Lendelin. 1762 Fa sumi primera aparició com a advocat a París. Wikipedia
Naixement: 19 d'març de 1739, Saint-Sauveur-Lendelin, Sant-Salvador-Villages, França
Defunció: 16 de juny de 1824, Sainte-Mesme, França -
Marat
Va ser un científic i metge francès que va realitzar gran part de la seva carrera a Anglaterra, però sobresurt i és més conegut com a periodista i polític durant la Revolució francesa
Naixement: 24 de maig de 1743, Boudry, Suïssa
Dades de l'assassinat: 13 de juliol de 1793, París, França -
Cambacérès
Cambacérès, Duque de Parma fue un abogado y político francés, recordado principalmente por ser uno de los autores principales del Código Civil francés, que todavía es la base de la legislación francesa. Fue segundo Cónsul de la República desde 1799 a 1804. Wikipedia
Nacimiento: 18 de octubre de 1753, Montpellier, Francia
Fallecimiento: 8 de marzo de 1824, París, Francia -
Jacques Pierre Brissot
Va ser un escriptor i dirigent polític francès que va liderar als Brissotins o girondins durant la Revolució francesa. Wikipedia
Naixement: 15 de gener de 1754, Chartres, França
Defunció: 31 d'octubre de 1793, París, França -
El Rei
(Versalles, agost 23 de 1754-París 21 de gener de 1793) va ser rei de França i de Navarra entre 1774 i 1789, copríncep d'Andorra entre 1774 i 1793, i rei dels francesos entre 1789 i 1792.
La seva arribada a l'tron va fer pensar en grans reformes de l'Estat, però la seva falta de caràcter, les intrigues de la seva cort i l'oposició dels nobles li van impedir dur a terme les mesures oportunes. Pel que fa a política exterior va tenir més èxit, debilitant a Gran Bretanya i mantenint la pau a Europa. -
Reina
Va ser una princesa arxiduquessa d'Àustria i reina consort de França i de Navarra.
Naixement: 2 de novembre de 1755, Palau imperial de Hofburg, Viena, Àustria
Defunció: 16 d'octubre de 1793, Place de la Concorde, París, França -
Robespierre
(Arres 6 de maig de 1758-París, 28 de juliol de 1794). Va ser un dels més prominents líders de la Revolució francesa, diputat, president de la Convenció Nacional en dues oportunitats, cap indiscutible de la facció més radical dels jacobins i membre de Comitè de Salvació Pública, entitat que va governar França durant el període revolucionari conegut com el Terror -
Danton
va ser un advocat i polític francès que va exercir un paper determinant durant la Revolució francesa i el tarannà contemporitzador va ser atacat pels diferents partits en pugna Naixement: 26 d'octubre de 1759, Arcis-sur-Aube, França
Defunció: 5 d'abril de 1794, París, França -
Charlotte Corday
Va ser un personatge de la Revolució francesa, seguidora de el partit dels girondins, famosa per haver assassinat a Jean-Paul Marat. Wikipedia
Naixement: 27 juliol de 1768, Ligneries
Defunció: 17 de juliol de 1793, Place de la Concorde, París, França -
Napoleó
15 d'agost de 1769-Longwood, Illa Santa Helena, 5 de maig de 1821) va ser un militar i estadista francès, general republicà durant la Revolució i el Directori, artífex de l'cop d'Estat de l'18 de brumari que el va convertir en primer cònsol (primer cònsol) de la República l'11 de novembre de 1799; cònsol vitalici des del 2 d'agost de de 1802 fins a la seva proclamació com a emperador dels francesos -
Crisi Financera
La s'aplica a la rebel·lió de la noblesa i dels parlaments provincials contra els intents dels ministres de Lluís XVI, Calonne i Loménie de Brienne, d'imposar en 1787-1788 una reforma de el sistema judicial i mesures destinades a resoldre la crisi financera de el regne. -
Assemblea i consitució
1787-1788: Crisi financiera
1788: Reunió dels Estats Generals
1789: Assemblea Nacional
1790: Constitució civil del clergat
1791: Constitució Monarquia -
Els Estats Generals
El rei Lluis XVI va convocar una reunió dels representants dels tres estaments. Noblesa, clergat i estat pla -
Reunió dels estats generals
Tot i que els tres Estats van aparèixer per d'acord a que l'Estabilitat de la nació requeria una transformació fonamental de la situació, els antagonismes estamentals van impossibilitar la unitat d'acció en els Estats Generals, que es van reunir a Versalles el 5 de maig de 1789 -
Revolució Francesa
Es considera que va començar l'edat contemporània. Durant el regnat de Lluís XVI va esclatar a França una revolució que va commocionar la resta d'Europa i va iniciar una època que establiria les bases del món actual -
Assemblea Nacional i les quatre decisions
L'Assemblea comptava amb 1.200 diputats i debatí des del 9 de juliol de 1789 fins al 30 de setembre de 1789.
Els debats de l'Assemblea es publicaven al Le Moniteur universel. Després d'abolir el feudalisme (4 d'agost de 1789) i de la Declaració dels drets de l'home (26 d'agost de 1789) l'Assemblea vota els grans principis de la Constitució de 1791 que sobre la base de la sobirania nacional i de la separació de poders, organitza la limitació del poder reial. -
La presa de la Bastilla
La rendició de la Bastilla, símbol del despotisme, va fer l'efecte d'un sisme, a França com a Europa, fins a la llunyana Rússia imperial.
La rendició de la Bastilla, símbol del despotisme, va fer l'efecte d'un sisme, a França com a Europa, fins a la llunyana Rússia imperial. -
Constitució civil del clergat
Reorganitzà unilateralment el clergat secular francès, establia una nova església (l'Església constitucional), el que provocà la divisió del clergat entre clergat constitucional i el clergat refractari. -
Primera Constitució (monarquia)
Va ser la primera constitució escrita de la història francesa i va ser promulgada per l'Assemblea Constituent el 3 de setembre de 1791 i acceptada per Lluís XVI el 16.
La Constitució estableix que la sobirania resideix en la nació i ja no en el rei, que es titula "rei dels francesos". Proclama la llibertat de pensament i de premsa, i la llibertat religiosa. -
Convenció
1792: Assalt a les Tulleries
1793: Execució de Lluís XVI
1794: El terror -
Assalt a les Tulleries. Primera República. Convenció girondina. Primera coalició contra França
Després vetar Lluís XVI els decrets de l'Assemblea, va ser deposat i es va convocar una nova Assemblea constituent.
Lluís XVI va ser destituït com a rei, posant fi a la monarquia francesa.
Va ser una assemblea elegida de caràcter constituent que va concentrar els poders executiu (fins a la seva delegació en el Comitè de Salvació Pública) i legislatiu a França.
Primer esfuerzo coordinado de las monarquías europeas para contener la Revolución francesa. -
Execució de Lluís XVI. Convenció jacobina. Nova constitució jacobina
Es va suspendre llavors la reialesa i posteriorment Lluís XVI va ser jutjat per traïció i condemnat a la guillotina. Va ser executat el 21 de gener de 1793 a la Plaça de la Revolució.
Va enfrontar els moments més crítics de l'procés revolucionari i als grups contrarevolucionaris, com a part d'un règim basat en el Terror per reprimir als rebels.
La Constitució va incloure una nova declaració de drets de l'home i de l'ciutadà -
El terror. Reacció termidoriana. Convenció moderada
Va ser un període de dos anys en la Revolució Francesa comprès entre 1793 i 1794, caracteritzada per una brutal repressió en forma de terrorisme d'Estat, que Va tenir com a protagonista principal a Maximilien Robespierre.
Després de la caiguda de Robespierre, i acaba el 26 d'octubre 1795, data en què la Constitució de l'Any III estableix el Directori.
Era una assemblea elegida de caràcter constituent que va concentrar els poders executius. -
Directori
1795: Nova constitució moderada
1799: Cop d'estat del 18 de brumari -
Nova constitució moderada. Govern del Directori
Va ser una constitució Conservadora, basada en la sobirania nacional, la divisió de poders i el sufragi censatari; redactada per la Convenció Nacional 1795.
La missió de directori és fer la guerra a l'monarquisme, revifar el patriotisme, reprimir les faccions anteriors i fer regnar la concòrdia. -
Cop d'estat del 18 de brumari. El Consolat.
Quan Napoleó Bonaparte va donar el cop d'estat que termini amb el Directori i va donar Lloc a el Consolat. Aquest cop d'estat marca per als historiadores al final de la Revolució francesa.
Va ser la institució de govern a França entre la caiguda de l'Directori, després del cop d'estat que va donar Napoleó Bonaparte el 18 de Brumari es va promulgar una nova constitució que va establir un poder executiu integrat per tres cònsols durant 10 anys en el càrrec de 1799.
