-
Period: to
La monarquia constitucional (1789-1792)
Tenia el suport de la burgesia conservadora que aspirava a arribar a un acord amb el rei i amb els privilegiats per abolir l'Antic Règim i imposar un liberalisme restringit (censatari). -
Period: to
Assemblea Nacional Constituent
Va ser l'Assemblea elegida per sufragi que representa la voluntat de la nació i que s'encarrega de redactar una constitució. Després d'aprovar-la, es dissol per, posteriorment, convocar eleccions en una Assemblea Legislativa. -
Presa de la Bastilla
El 14 de juliol de 1789 una multitud va assaltar la presó de la Bastilla per apoderar-se de l'arsenal d'armes que s'hi custodiava. -
Abolició del feudalisme
El 14 d'agost es va decretar l'abolició del feudalisme. -
Declaració dels Drets de L'home i del Ciutadà
El 26 d'agost de 1789 es va promulgar la Declaració dels Drets de l'Home i del Ciutadà, que reconeixia com a drets inalienables les llibertats individuals, així com la igualtat davant la llei i els impostos. -
Fugida de Varennes
L'oposició de la familia reial i dels privilegiats a acceptar els canvis proposats per l'Assemblea Nacional es va manifestar arran de la fugida de París de Lluís XVI i la seva dona Maria Antonieta (disfrassats d'aristócrates russos), per unir-se a l'exercit austríac, que planejava envair França i restablir l'absolutisme.En arribar a Varennes, Lluís XVI i la seva família foren reconeguts, arrestats i obligats a tornar cap a París. -
Constitució del 1791
El 3 de setembre de 1791, es va promulgar una constitució, que va exemplificar els ideals del liberalisme polític: separació de poders, sobirania nacional i igualtat legal dels ciutadans, peró reservava al rei el dret de veto. -
Period: to
Assemblea Legislativa
Es van redactar noves lleis per garantir la igualtat de toys els ciutadans, prohibir la tortura, obligar la noblesa a pagar impostos i abolir els gremis. Per defensar les conquestes de la Revolució davant dels defensors de l'absolutisme, es va crear un nou exèrcit (Guàrdia Nacional). -
Period: to
La república democràtica (1792-1794)
Davant la negativa del monarca i dels privilegiats a acceptar els canvis revolucionaris, la burgesia radical i els sectors populars van proclamar la República. Amés, va empendre una transformació més profunda de la societat en un sentit democràtic (sufragi universal masculí) i igualitari ( lleis socials). -
Asalt al palau reial
El 10 d'agoste del 1792, els sans-culottes van assaltar el palau reial, van empresonar el monarca i van proclamar la República (setembre 1792) -
Period: to
Convenció Nacional
Va ser l'Assemblea Constituent elegida per sufragi universal masculí per redactar una nova constitució després de la proclamació de la República Francesa del 1792. -
La República frances
La Primera República Francesa, oficialment la República francesa fou proclamada el 21 de setembre de 1792, durant la Revolució Francesa, amb la qual cosa fou destronat Lluís XVI, a qui, després de la insurrecció del 10 d'agost de 1792, l'Assemblea Legislativa havia declarat suspès en les seves funcions i posat sota arrest. La República va durar fins que, el 1804, Napoleó va proclamar-se emperador, cosa que donà origen al I Imperi (1804-1814). -
Execució del rei Lluís XVI
El rei va morir executat el 21 de genre de l'any 1793 després de ser acusat de traïció i condemnat, juntament amb la seva dona, que va morir el 6 d'octubre d'aquell mateix any. -
Llei de màximum
el cmitè de Salvació Pública va aprovar una sèrie de lleis socials per respondre a las demandes dels sans-culottes, entre elles el control de preus i dels salaris, que es va anomenar la Llei des màxim. -
Contitució de l'any 1793
El 24 de juny de 1793, davant les amenaces que planaven sobre la revolució, els jacobins van aconseguir el poder i la revolució va entrar en la fase més radical. Es va promulgar una nova constitució basada en la democràcia social: sobirania popular, sufragi universal masculí directe i dret a la igualtat. http://www.novamind.com/connect/nm_documents/show_branch/asilva/DB877944-AE6F-4C96-A5EA-351CBF9F458C/1513291458 -
Period: to
La república brgesa (1794-1799)
Davant la radicalització de la Revolució, la burgesia moderada va implantar una altra vegada el liberalisme censatari. -
Cop d'estat de Termidor
El 27 de juliol de l'any 1794, el mes de Termidor segons el calendari revolucionari, l'alta burgesia va proporcionar un cop d'Estat per posar fi a la radicalització de la revolució. Rosbespierre i altres líders jacobins van ser enderrocats i executats. -
Constitució de l'any 1795
el 22 d'agost de l'any 1795 es va elaborar una nova constitució, que atorgava el poder executiu a un govern col·logiat, restablia el sufragi censatari i confiava el poder legislatiu a dues cambres: el Consell dels Cinc-cents i el Conselll dels Ancians. -
Period: to
Directori
Després del cop d'estat, la burgesia conservadora va agafar el control de la revolució, va clausurar el club del jacobins, va anul·lar les seves lleis, va promoure el retorn dels exiliats a causa del Terror. Es va elaborar una nova constitucio l'any 1795, que atorgava el poder executiu a un govern col·legiat que es va anomenar Directori. -
Cop d'Estat de Napoleó
El 9 de novembre de l'any 1799, un jove general, Napoleó Bonaparte, amb el suport de la burgesia, va protagonitzar un cop d'Estat que va posar fi al Directori. La seva intenció no era el retorn de l'Antic Règim, sinó la consolidació de la revolució, encara que només en els aspectes més moderats.
