-
CAUSES ECONÒMIQUES
Crisi Financiera del Rei. Necessiten diners per financiar les guerres.
Despeses de L’estat luxes i festes. ( Maria Antonieta )
Crisi de substinencia. Males collites ——> FAM -
CAUSES SOCIALS
Burguesia: poder econòmic, no poder polític. Volien entrar al govern, ser el poder.
Noblesa: S’oposa a pagar impostos. Revolta dels privilegiats.
= Convocatòria estats generals: reunió d’acords entre, noblesa, clergat, 3r estat. -
CAUSES IDEOLÒGIQUES
Idees il·lustrades
Influència de la revolució americana -
ASSAMBLEA GENERAL
Éa la primera de les assemblees constituents franceses, instituïda pels 3 estats que constitueixen els “Estats generals”. L'Assamblea decreta l'abolició del sistema feudal, suprimint els privilegis i les prestacions senyorials, i es declara la igualtat a l'hora de pagar impostos. -
Period: to
MONARQUIA CONSTITUCIONAL
Monarquia constitucional liderada pels girodins. Revolucionaris, però la seva intenció és mantenir el monarca. Tenia el suport de la burgesia conservadora que aspirava a arribar a un acord amb el rei i amb els privilegiats per abolir l´Antic Règim i imposar un liberalisme censatari. -
PRESA DE BASTILLA
El poble de París va donar suport als representants del Tercer Estat, van prendre la Bastilla on eren tancats els liberals revolucionaris. La rendició de la Bastilla, símbol del despotisme, va fer l'efecte d'un sisme, a França com a Europa, fins a la llunyana Rússia imperial. «Fortalesa del secret, i lloc sense justícia, la Bastilla va ser la primera cita de la Revolució». -
DECLARACIÓ DELS DRETS DE L'HOME I EL CUITADÀ
Declaració de drets d’homes i el ciutadà ——> es garanteix la llibertat, la igualtat, i la propietat individual i privada. -
FUGA DE VARENNES
L´oposició de la família reial i dels privilegiats a acceptar els canvis proposats per l´Assemblea Naciional es va manifestar arran la fugida de París de Luís XVI per unir-se a l´exèrcit austríac,que plantejava invair França i restablir l´absolutisme. -
NOVA CONSTITUCIÓ
Va examplificar els ideals del liberalisme polític: Separació de poders,sobirania nacional,igualtat legal dels ciutadans -
ASSAMBLEA LEGISLATIVA
En la qual es van redactar noves lleis per garantir la igualtat de tots els ciutadans,prohibir la tortura,obligar la noblesa a pagar impostos i abolir el gremi. -
ASSALT AL PALAU REIAL
Durant el període revolucionari, la família reial va intentar fugir de França, exactament el 20 de juny de 1791, però va ser detinguda a Varennes i fou obligada a tornar a París. Se li va prohibir d'instal·lar-se de nou a Versalles, per la qual cosa van haver de tancar-se al Palau des Tuileries.
El 10 d'agost de 1792 els revolucionaris van assaltar el palau, obligant al monarca a refugiar-se a l'Asse -
PROCLAMACIÓ DE LA REPÚBLICA DEMOCRÀTICA FRANCESA
Oficialment la República francesa (République française) fou proclamada el 21 de setembre de 1792, durant la Revolució Francesa, amb la qual cosa fou destronat Lluís XVI, a qui, després de la insurrecció del 10 d'agost de 1792, l'Assemblea Legislativa havia declarat suspès en les seves funcions i posat sota arrest -
Period: to
REPÚBLICA DEMOCRÀTICA
Davant la negativa del monarca i dels privilegiats a acceptar els canvis revolucionaris, la burgesia radical i els sectors populars van proclamar la República. A més, van emprendre una transformació més profunda de la societat en un sentit democràtic (sufragi universal masculí) igualitari (lleis socials). -
EXECUCIÓ DE LLUÍS XVI I LA FAMÍLIA REIAL
La sentència es va executar, doncs, el matí del 21 de gener de 1793 en la plaça de la Revolució (avui de la Concòrdia) -
ÈPOCA DEL TERROR
El Regnat del Terror, va ser un període de dos anys en la Revolució Francesa comprès entre 1793 i 1794, caracteritzat per una brutal repressió en forma de terrorisme d'Estat, que va tenir com a protagonista principal a Maximilien Robespierre -
MORT DE MARAT
Representa la defunció en 1793 del líder revolucionari francès Jean-Paul Marat, fundador del periòdic radical L'Ami du peuple (L'amic del poble) i molt relacionat amb la facció jacobina durant el regnat del Terror, encara que mai va ser un membre indiscutible. -
CONSTITUCIÓ - DEMÒCRATA SOCIAL
Els jacobins van redactar una nova Constitució el 1793 amb un caràcter revolucionari radical. Proclamava la sobirania popular i ampliava els Drets de la Declaració de 1789. -
CAIGUDA DELS JACOBINS, MORT DE ROBERSPIERRE
Tot i que l'exèrcit de les monarquies europees va ser derrotat pels francesos, la majoría de la població rebutjava la política del Terror. Així, el juliol del 1794, es va produir un cop d'Estat i Robespierre i altres jacobins van ser executats. -
Period: to
REPÚBLICA BURGUESA
Després del cop d´Estat,la burgesia conservadora (Girodins) va a tornar a agafar el control de la revolució amb el propòsit de retornar als principis del 1791 -
DIRECTORI
El Directori fou el sistema de govern vigent durant la Primera República Francesa entre el 4 de brumari de l'any IV (26 d'octubre de 1795) i el 18 de brumari de l'any VIII (9 de novembre de 1799). Va venir després de la Convenció Nacional i fou succeït pel Consolat. -
COP D'ESTAT DE NAPOLEÓ
La seva intenció no era el retorn de l´Antic Règim,sinó la consolidació de la revolució,encara que només en els aspectes més moderats.