Republica de Roma

  • Fundació de la República (509 a.C.)
    509 BCE

    Fundació de la República (509 a.C.)

    Després de l'expulsió del darrer rei etrusc, Tarquini el Superb, l'any 509 a.C., Roma es va convertir en una república, establint un sistema polític basat en la sobirania del poble i la separació de poders.
  • Lleis de les Dotze Taules (450 a.C.)
    450 BCE

    Lleis de les Dotze Taules (450 a.C.)

    Aquestes lleis escrites van ser una de les primeres manifestacions del dret romà i van establir les bases del sistema legal republicà.
  • Conquesta d'Itàlia (segle IV a.C.)
    301 BCE

    Conquesta d'Itàlia (segle IV a.C.)

    Durant aquest període, Roma va estendre el seu domini sobre la península Itàlica, sotmetent diverses ciutats-estat i establint la seva hegemonia a la regió.
  • La Primera Guerra Púnica (264 aC - 241 aC)
    246 BCE

    La Primera Guerra Púnica (264 aC - 241 aC)

    va ser un conflicte entre Roma i Cartago pel control de Sicília i el domini en el Mediterrani occidental, destacant per intenses batalles navales i terrestres i culminant amb la derrota cartaginesa i imposició de pesades indemnitzacions econòmiques a Cartago per part de Roma.
  • Guerres Púniques (264-146 a.C.)
    246 BCE

    Guerres Púniques (264-146 a.C.)

    Les tres guerres púniques contra Cartago van ser crucials per a l'expansió de Roma en el Mediterrani occidental, consolidant el seu control sobre Sicília, Sardenya, Còrsega, Hispània i finalment destruint el seu rival Cartago.
  • La Segona Guerra Púnica (218 aC - 201 aC)
    218 BCE

    La Segona Guerra Púnica (218 aC - 201 aC)

    va ser un conflicte entre Roma i Cartago liderat per Aníbal, amb la seva espectacular invasió a través dels Alps i victòries com les de Cannas, però finalment va culminar amb la victòria romana, consolidant el seu domini sobre el Mediterrani occidental i acabant amb la influència cartaginesa.
  • Conquesta de Grècia i Orient (segle II a.C.)
    200 BCE

    Conquesta de Grècia i Orient (segle II a.C.)

    Roma es va enfrontar a les potències hel·lenístiques i, després de la derrota de Macedònia en la batalla de Pidna el 168 a.C., es va convertir en la principal potència a Grècia i el Mediterrani oriental.
  • Reformes dels germans Grac (segle II a.C.)
    200 BCE

    Reformes dels germans Grac (segle II a.C.)

    Tiberi i Caio Grac van introduir reformes polítiques i agràries per abordar la crisi social a Roma, però van ser assassinats a causa de l'oposició dels conservadors.
  • La Tercera Guerra Púnica (149 aC - 146 aC)
    149 BCE

    La Tercera Guerra Púnica (149 aC - 146 aC)

    va ser un conflicte entre Roma i Cartago, culminant amb l'assetjament i la destrucció total de Cartago després d'una prolongada resistència, assenyalant l'eliminació definitiva de la competència cartaginesa per part de Roma i la consolidació del seu domini sobre el Mediterrani occidental.
  • Guerra Social (91-88 a.C.)
    91 BCE

    Guerra Social (91-88 a.C.)

    Un conflicte entre Roma i els seus aliats italians per la igualtat de drets civils i la ciutadania romana pels itàlics.
  • Dictadura de Sila (82-79 a.C.)
    82 BCE

    Dictadura de Sila (82-79 a.C.)

    Lluci Cornel·li Sila es va convertir en dictador de Roma i va dur a terme una purga brutal contra els seus oponents polítics, consolidant així el poder en mans d'una sola persona.
  • Primer Triumvirat (60 a.C.):
    60 BCE

    Primer Triumvirat (60 a.C.):

    Juli Cèsar, Pompeu i Crassus van formar una aliança política per assegurar el poder a Roma, però eventualment portaria a la guerra civil entre Cèsar i Pompeu.
  • Assassinat de Juli Cèsar (44 a.C.)
    44 BCE

    Assassinat de Juli Cèsar (44 a.C.)

    El 15 de març del 44 a.C., Cèsar va ser assassinat per un grup de senadors liderats per Bruto i Casio, la qual cosa va desencadenar una nova fase d'inestabilitat política i guerra civil.