-
733
L'administració municipal
L'òrgan municipal més important a la Corona de Castella era el consell, que inicialment incloïa tots els veïnats, però el govern requeia en els regidors, el càrrec dels quals era de caràcter vitalici, és a dir, per a tota la vida. Juntament amb els batles, jutges o merinos, formaven l'ajuntament. -
801
L'avenç dels Regnes Cristians
A partir del segle IX, els reis cristians es varen llançar a un procés d'expansió cap al sud. Aquesta expansió es coneix com a reconquesta, ja que defensaven que les terres de la Península eren seves perquè es consideraven hereus del regne visigot. -
853
Les institucions
La Corona catalanoaragonesa estava formada pels comtats catalans i els regnes d'Aragó, València i Mallorca. Era una unió dinàstica, ja que cada territori va mantenir les seves pròpies lleis, institucions i costums, que els reis es varen com- prometre a respectar. -
879
L'economia
La major part de la població de la Corona catalanoaragonesa vivia de l'agricultura. Els horts ocupaven grans extensions a València, mentre que a Aragó la ramaderia ovina va assolir un gran desenvolupament. -
900
L'organització dels territoris cristians
El rei prenia les decisions. La cort era itinerant, per això els consellers es traslladaven on fos el monarca.
També dirigia l'exèrcit. No era permanent, però els guerrers estaven units al monarca a través del vassallatge. La guerra era una pràctica habitual en aquell temps. Per això, al regne asturlleonès, per exemple, es va construir tota una xarxa de fortaleses per defensar el territori. -
923
El govern del regne
Tots els territoris que formaven la Corona de Castella tenien unes institucions comunes i les mateixes lleis.
La figura fonamental del govern era el rei. El monarca castellà gaudia de més poders que la resta de reis peninsulars. A més de governar, tenia potestat per declarar la guerra, elaborar lleis i jutjar els delictes. El rei s'envoltava d'un grup de persones que formaven la cort. -
978
L'economia
L'agricultura i la ramaderia eren les activitats més importants. El clima extrem i l'escassa població varen afavorir la cria de l'ovella merina, la llana de la qual, d'alta qualitat, s'emprava en la indústria tèxtil o s'exportava. Els ramats eren transhumants i recorrien la Península a través d'uns camins anomenats canyades o carrerades. A l'estiu es dirigien als prats de la serralada Cantàbrica i a l'hivern, cap al sud. -
1001
El repoblament (2)
A partir del segle XI, es varen conquerir territoris extensos que estaven escassament poblats. En vista de la dificultat de repoblar-los, els reis varen dividir-ne les terres en grans latifundis i els varen lliurar a famílies nobles, a l'Església o als ordes militars, integrats per monjos-soldats, la funció dels quals era conquerir els territoris i defensar-los dels musulmans. Els pagesos que hi feien feina eren serfs dels senyors. -
1031
La conquesta de les valls del Tajo i de l'Ebre.
Després de la dissolució del califat de Còrdova el 1031, els regnes cristians varen aprofitar la debilitat de les taifes per fixar el seu domini als territoris fins al riu Duero i prosseguir la seva expansió cap al sud. -
1100
El repoblament
Fins al segle XI, els reis organitzaven les terres conquerides en circumscripcions formades per una vila o ciutat que exercia de capital i nombrosos llogarets que en depenien. Per atreure-hi pobladors, atorgaven cartes de poblament o furs, que eren documents que oferien una sèrie de privilegis a qui residís en aquest territori. -
1101
L'expansió per la Mediterrània
La Corona catalanoaragonesa no es va expandir per la península Ibèrica tant com la Corona de Castella.
En el segle XII, Alfons I el Bataller va conquerir les terres de la vall de l'Ebre. Més tard, en el segle XIII, Jaume I el Conqueridor va pren- dre València, Alacant, Múrcia i les illes Balears. -
1212
La conquesta de la vall del Guadalquivir, el Llevant i les Balears.
Tots els reis cristians varen unir forces contra l'empenta almohade el 1212, a la batalla de Las Navas de Tolosa, en la qual varen vèncer els musulmans. -
1300
La crisi del segle XIV
Les males collites, les passes de fam i les pestes es varen succeir des de final del segle XIII a Castella. La població va disminuir i moltes terres de conreu es varen abandonar. El malestar popular va provocar revoltes i persecucions injustes contra els jueus.
Els ingressos dels nobles varen disminuir amb la pèrdua demogràfica, i per compensar-ho varen elevar els lloguers de les seves terres. Aquestes mesures varen provocar revoltes pageses, com les dels irmandiños a Galícia. -
1412
La crisi del segle XIV
La dinastia dels Trastàmara va accedir al tron aragonès el 1412, després que Martí I l'Humà es morís sense descendència. En el Compromís de Casp, els representants dels diferents regnes varen triar com a rei Ferran I, fill de Joan I de Castella. L'arribada d'aquesta dinastia nova va coincidir amb l'esclat de conflictes socials.