-
Period: 10,000 BCE to 634
L'antiga Mesopotàmia.
Les xiquetes eren considerades adultes als 12 anys, edat en la qual ja es podien casar i els xiquets a partir dels 14.
Codi Hammurabi (cap al 1692 a.c) és la primera legislació que regula ala protecció dels orfes. -
374
Infanticidi
En cultures grega, romana, xinesa o índia
Als xiquets, prematurs, “deformats o retardats mentalment”, eren declarats no aptes per a viure.
Als xiquets romans nounats li'ls deixava en el sòl, si el pare el reconeixia l'agafava en braç i sinó el xiquet era abandonat. Als fills dels esclaus també.
En països com la Xina, l'Índia, el Perú o Mèxic es llançaven com a ofrena els xiquets i les xiquetes en els rius per a assegurar la fortuna.
També enterrar xiquets nounats en els fonaments d'edificis. -
Period: 378 to 457
Grècia i Roma.
Bressol de les civilitzacions modernes, tenien interessants plantejaments sobre l'educació infantil, i l'interés per la salut dels xiquets i xiquetes. Però també els consideraven com una inversió en el futur adult.
En aquella societat s'exposava o abandonava a xiquets nounats i li'ls sacrificava en honor en els déus.
En aquesta època trobem al pedagog Quintiliá que potenciava una educació afectiva i basant-se en les seues potencialitats. -
Period: 476 to 1492
Edat mitjana
Canvia el concepte de família i infància per influéncia del cristianisme, els fills i les filles eren reconeguts i acceptats simplement per consanguinitat.
Els xiquets encara s'usaven com a mà d'obra i la desatenció i abandó eren pràctics corrents.
Amb el temps, la infància va anar adquirint valor com l'il·lustra per exemple el fet que l'infanticidi va esdevindre delicte. -
Period: 1500 to
Renaixement
Apareix un interés per l'atenció a la infància com una etapa diferenciada de la vida i ha de ser objecte d'atenció.
Comencen a haver-hi institucions destinades a la protecció de la infància i els ensenyaven un ofici. -
Period: to
La modernitat
Va incorporar un nou model d'infància que tenia molt en compte l'afectivitat.
No sols tenien fills amb la finalitat de garantir la permanència humana, sinó obria les portes a un possible intercanvi afectiu.
En la modernitat els intercanvis afectius adquireixen valor en ells mateixos. A partir de llavors van començar a protegir i a estimar la infància. -
Segle XVII.
Van destacar pensadors.
Luis Vives proposa dedicar-se a interés per l'evolució dels xiquets i també a l'educació dels anomenats “anormals”. -
Period: to
J. H. Pestalozzi
La seua intenció era integrar socialment a menors amb escassos recursos per l'aprenentatge d'un ofici. -
La Il·lustració
La infància no va ser realment descoberta fins a aquesta època.
Rousseau (1762)
Destaca l'autor Rousseau que considera que els xiquets eren un ésser amb característiques pròpies i que l'educació ha de ser obligatòria i incloure a la dona.
Havia expressat sobre la manera en què els pares han de tractar els fills.
Reclamava que les emocions i les fases de maduració dels xiquets foren respectades. -
Period: to
Procés d'industrialització
Un aspecte negatiu va ser que va augmentar el número de mà barata mitjançant la incorporació al món laboral de dones i xiquets. -
Period: to
Finals del S. XIX i principis del XX .
Es produeix el naixement del moviment pedagògic conegut com a Escola Nova o Activa, amb una proposta de renovació dels mètodes pedagògics a partir d'una concepció diferent que tenen sobre la infància. -
Primer Congrés de protecció de la infáncia
Tolosa Latour, organitza el primer congrés de protecció de la infància, on es proposaren atencions mediques i legals. -
Primera Llei Espanyola de Protecció de la Infància