-
La deducció requereix veritats fonamentals. Primer mètode científic. -
No proposa un mètode. Buscava una veritat general que anés més enllà de la confirmació d’hipòtesis locals. -
Refina i posa al centre de la construcció del coneixement el mètode empíric. -
Proposa quatre normes per pensar sobre ciència:
1) El raonament ha de ser sobre causes – que han de ser certes.
2) Als mateixos efectes corresponen les mateixes causes.
3) Hi ha propietats que cal considerar universals.
4) Hem de derivar els nostres principis d’una inducció àmplia. No podem tolerar hipòtesis per “descartar” principis als que hem arribat a través de la inducció. -
Cogito ergo sum. Es proposa fonamentar un mètode per explicar la natura en les matemàtiques. -
"Novum organum”. Un mètode per conèixer que comença amb l’experiència: base del mètode científic. -
La inducció no ens pot portar al coneixement; ens porta a un raonament circular. -
L’estudi del coneixement és independent de l’estudi de la realitat última. “Els pensaments sense contingut són buits; les intuïcions sense conceptes són cegues” (CRP, A51) -
No era un empiricista naïve, però era un empiricista fort: començar amb dades i procedir per inducció cumulativa. -
La ciència ha de ser neutre respecte els valors. Ha de parlar de com és el món i no de com hauria de ser. Proposa la falsabilitat com a criteri de demarcació. No es pot definir el coneixement científic positivament. Els sistemes de coneixement que no apliquen/accepten la falsabilitat són pseudo-ciències. La falsabilitat no s’aplica de forma no-problemàtica.
La inducció és impossible i la deducció no ens permet avançar. La falsabilitat és un procés hipotètico-deductiu.