-
Estableixen la naturalesa com a subjecte de preguntes filosòfiques (Física més que Metafísica). Panta Rei (tot flueix) -
Interessats pel bé/veritat associada a la utilitat del coneixement -
La veritat no és al món real, és al món ideal. Només sé que no sé res (arrel de l’escepticisme) -
Són les realitats sensibles les que ens han d’interessar -
Roger Bacon. La deducció requereix veritats fonamentals. Primer mètode científic. -
Empiricisme científic i mètode científic. Refina i posa en el centre de la construcció del coneixement el mètode empíric -
Empiricisme científic i mètode científic. No proposa un mètode. Buscava una veritat general que anés més enllà de la confirmació d’hipòtesis locals -
Proposa quatre normes per pensar sobre ciència:
1) El raonament ha de ser sobre causes – que han de ser certes
2) Als mateixos efectes corresponen les mateixes causes
3) Hi ha propietats que cal considerar universals
4) Hem de derivar els nostres principis d’una inducció àmplia.
No podem tolerar hipòtesis per “descartar” principis als que hem arribat a través de la inducció. -
Cogito ergo sum. Es proposa fonamentar un mètode per explicar la natura en les matemàtiques. -
La inducció no ens pot portar al coneixement; ens porta a un raonament circular. -
L’estudi del coneixement és independent de l’estudi de la realitat última. “Els pensaments sense contingut són buits; les intuïcions sense conceptes són cegues” -
Idealisme que redueix la realitat a idees derivades de la lògica -
Positivista que aborda el problema del coneixement d’una forma normativa per demanar-se quina és la forma més valuosa del coneixement. -
No era un empiricista naïve, però era un empiricista fort: començar amb dades i procedir per inducció cumulativa. -
Creia que la ment humana pot capturar/comprendre la realitat independentment de l’observació. Portem idees a l’observació per tant no és una font, per si sola, del coneixement. Afirma que la ment pot arribar a veritats a priori. Proposa un mètode hipotètico-deductiu -
El món és un discurs -
Materialisme històric. La base del coneixement és la realitat. -
L’estructura de les revolucions científiques. Procés d’acumulació fins que una revolució comporta un canvi de paradigma. Els paradigmes són incommensurables: el mètode només té sentit dins de cada paradigma. La teoria de Kuhn incorpora elements sociològics a la discussió sobre la natura de la ciència. -
La ciència ha de ser neutre envers els valors. Proposa la falsabilitat com a criteri de demarcació. No es pot definir el coneixement científic positivament. Els sistemes de coneixement que no apliquen/accepten la falsabilitat són pseudociències. La inducció és impossible i la deducció no ens permet avançar. La falsabilitat és un procés hipotètico-deductiu. a) Quina és la naturalesa de les teories? b) Quin és el paper del mètode científic? Descriure què és ciència o recomanar un camí per avançar? -
Engloba a:
-Khun
-Lakatos
-Feyerabend -
Tot i ser un seguidor de Popper proposa que la falsibilitat no és un mecanisme absolut. Els programes de recerca científica té tres elements: a) Un nucli de teories acceptades que no es qüestionen
b) Hipòtesis que han de ser contrastades, ajustades o rebutjades
c) Dues heurístiques que guien la recerca:
- Positiva: per treballar sobre hipòtesis
- Negativa: per protegir el nucli del programa Lakatos introdueix idees socio-històriques que propugnen un progrés científic. -
A partir de Popper i de l’element d’ incommensurabilitat proposa el pluralisme teòric: Cal proposar hipòtesis alternatives diverses. Rebutja standards variables de racionalitat. La ciència evoluciona de manera inconsistent i anàrquica (anarquisme metodològic). La consistència tendeix a protegir teories existents i va en contra de l’evolució social. Totes les teories possibles són inconsistent amb una part de la realitat. rebutja la idea de progrés. La ciència no es única per explicar el món.