-
Stephen Wiesner introdueix aquest sistema com a eina criptogràfica. Degut al rebuig inicial d'aquesta, la data de la seva aparició encara és dubtosa. Es va acceptar com a "Oblivious transfer" en el 80 i es fa servir actualment en la computació quàntica.
-
Alexander Holevo publica la seva teoria, explicant que un qbit, tot i que pot "carregar" més informació que un bit, només pot utilitzar-se per a extreure'n la mateixa quantitat.
Tot i això, aquesta informació indeterminada pot ser manipulada, d'aquí surten els avantatges dels qbits. -
R. P. Poplavskii publica "Models termodinàmics sobre el procediment de la informació", on demostra la inviabilitat de utilitzar els sistemes quàntics en ordinadors clàssics.
-
El físic matemàtic Roman Stanisław Ingarden publica un article revolucionari explicant que la "Teoria de la informació de Shannon" no és aplicable 100% a la quàntica, i fa un dels primers intents de definir la "Teoria quàntica de la informació".
-
Yuri I. Manin, un matemàtic soviètic, planteja per primer cop la idea de la computació quàntica.
-
Richard Feynman, un físic teòric americà, observa que el mostrar l'evolució del sistema quàntic és inviable en un ordinador clàssic i planteja un model bàsic d'ordinador quàntic capaç de simular-la.
-
Paul Benioff proposa el primer marc teòric de treball per a un ordinador quàntic
-
El físic David Deutsch descriu la primera "QTM" (Quantum Turing Machine), o també Universal Quantum Computer, traduït com a Ordinador quàntic universal, que permetria simular qualsevol algoritme quàntic
-
El govern d'EEUU d'Amèrica dóna peu al NIST (Institut Nacional d'Estàndards i Tecnologia) per a fundar el primer taller de computació quàntica
-
Christopher Monroe i David Wineland, del NIST, aconsegueixen crear experimentalment la primera porta lògica quàntica, la C-NOT, 25 anys després de la primera especulació sobre aquesta forma d'informàtica, seguint la proposició de Ignacio Cirac i Peter Zoller del desembre de l'any anterior
-
El primer taller de computació quàntica i criptografia quàntica del ministeri de defensa dels EEUU és organitzat per físics de l'exèrcit americà.
-
Primera demostració experimental d'un algoritme quàntic. S'utilitza un ordinador quàntic funcional basat en l'NMR (Ressonància Magnètica Nuclear) de 2 qubits.
Més tard aquest mateix any, es crea el primer ordinador de NMR de 3 qubits -
S'assoleixen els 5qubits, i més tard el mateix any, s'arriba a obtenir un ordinador de 7-qubits. Tots dos de NMR
-
Els científics més importants del camp es posen d'acord per a dur a terme el "The Quantum Information Science and Technology Roadmapping Project" fent així el full de ruta de la computació quàntica oficial
-
La xarxa quàntica de DARPA (Agència d'Investigacions de Projectes Avançats de Defensa), departament del ministeri de defensa dels EEUU, es posa en ple funcionament (s'utilitza en ordinadors clàssics degut a la seva elevada qualitat criptogràfica)
-
Investigadors de l'Universitat de Harvard i l'Institut de Tecnologia de Geòrgia aconsegueixen transmetre informació dins leñ món quàntic - De àtoms a fotons i retornar-la
-
Científics de l'Universitat de Innsbruck, Àustria, assoleixen la creació del primer byte quàntic o qubyte, que són 8 qubits entrellaçats
-
Es crea i/o reconeix el primer ordinador quàntic de 12 qubits
-
L'empresa actualment dominant entra en el sector i crea el primer ordinador quàntic de 28 qubits
-
L'empresa ja anomenada crea el primer processador quàntic de 128 qubits
-
La NASA, la enorme empresa Google i la empresa pionera del sector de la computació quàntica, D-Wave; comencen a col·laborar en la investigació sobre el sector i obtenen com a resultat el "magnífic" D-Wave Two, un ordinador quàntic de 512 qubits, que es llença al mercat al preu surrealista d'uns 10 milions de dòlars americans
-
La llibertat d'internet es cobra la empresa D-Wave com a víctima, i diversos "bloggers" i altres clamen, a partir de diversos estudis vagament referenciats, que el "D-Wave Two" no és un ordinador quàntic de veritat perquè. tot i tenir 512 qubits, no estan entrellaçats entre sí i perdrien la seva qualitat de superposició.
