-
Joan Puig i Ferrater va néixer com a fill il·legítim d'un terratinent a la Selva del Camp i passà la seva infantesa a casa d'uns tiets amb la seva mare.
-
Joan Puig i Ferrater estudià batxillerat a Reus, on es va introduïr al cercle literari modernista de Josep Aladern.
-
Es traslladà a Barcelona, on va començar estudiant farmàcia. Poc temps després els va deixar en favor de treballar en diversos oficis, a més d'aprendre sobre el modernisme més anàrquic.
-
Després de passar un temps a Borgonya, França, Joan Puig i Ferrater tornà a Barcelona, on va publicar "Diàlegs dramàtics" i, el 17 de desembre, "La dama alegre". Va passar el seu temps a la ciutat dedicant-se al periodisme i el teatre.
-
Una de les seves obres de teatre més conegudes, altament influenciada per les idees modernistes. Representa la lluita per la llibertat individual. S'enfronten els ideals moderns contra la tradició, equiparable a la ciutat contra el camp o els ideals modernistes contra la societat.
-
Es casà amb Clotilde Barranco i tingué dues filles, Pilar i Eva.
-
Una obra literària modernista convencional, característica d'alguns autors modernistes de l'època. Té un cert aspecte autobiogràfic i un narrador omniscient que tracta diversos temes. Va guanyar el premi Joan Crexells el 1929.
-
L'obra Camins de França (dividida en dos volums, "Oratge i tenebra" i "Llibertat i poesia") té forma de novel·la d'aprenentatge. És considerada "l'obra mestra" de Joan Puig i Ferrater. El protagonista es troba en una situació semblant a la viscuda per l'autor (la seva infància, la situació familiar, els estudis i el seu viatge a Borgonya) i acaba marxant a França a la recerca d'una nova vida. Té un caràcter autobiogràfic però amb parts inventades.
-
El 1936 publicà la seva última obra teatral, "Anna darrere la cortina", ja que es va centrar en novel·les. A causa de la guerra civil, s'exilià a França i treballà en el seu diari personal, "Ressonàncies", que explica l'exili català i diversos escàndols del moment.
-
Joan Puig i Ferrater morí a París i fou enterrat al cementiri del Père-Lachaise, el més gran i important de la ciutat.