-
Moviment que neix a principis del segle XX, agrupa estils molt diversos. És caracteritza per trencar amb l'art tradicional, nusca originalitat. Experimenta amb el color, les formes, la perspectiva... Hi ha una llibertat de composició i interpretació. Acaba amb l'inici de la segona guerra mundial.
-
-Autonomia del color, temes amables i vitals, fuig de representar la realitat tal qual és.
Autors: Matisse i Derain
Obra: Restaurant en Marly-Le-Roi, 1905, de Maurice de Vlaminck. -
Temàtica existencialista, problematica social.
Autors: Munich, Nolde
Obra: Fränzi davant d'una cadira tallada (1910), d'Ernst Ludwig Kirchner, -
Geometrització de les formes i simultaneïtat de punts de vista. Autors: Picasso, Gargallo
Obra: Paisatge d’Horta d’Ebre (1909), de Pablo Picasso -
Plasma l'avenç social i el progrés. Repetició d’imatges superposades, amb colors vius i molt variats.
Autors: Boccioni
Obra: Visions simultanees, d'Umberto Boccioni, Visions simultanees -
Autonomia de la forma i el color. No hi ha cap element figuratiu.• Abandonà la figuració per influir en l’ànima de l’espectador a través de la forma i el color.
Autors: Kandinsky, Mondrian
Obra: Replica Composition VIII, de Wassily Kandinsky -
De l'autor Wassily Kandinsky. Pintat amb oli sobre tela. Es troba al museu de Düsseldorf, a Alemanya.
és de composició tancada, té una gran expressivitat, sensació de moviment, colors arbitraris i brillants.
Funció estètica, que transmeten una bellesa emocionant. -
D'Umberto Boccioni. Una escultura exempta feta de bronze amb la tècnica de la fossa. Tema: al·legòric. Està localitzat a Nova York al MoMA.
Es desproporcionada, té multiples punts de vista, composició oberta, textura polida, efecte clarobscur, dinàmica i expressiva. Té funció decorativa -
Art de l'absurt. Molt crític. Surt durant la 1a GM. quedurà 3 anys.
Autors: Duchamp Obra: “LHOOQ” (retrat de la Giocoonda amb bigotis) de Marcel Duchamp -
Art basat en el subconscient, pensaments automàtics i onírics (dels somnis). Basat en les idees de Freud.
Autors: Dali, Miró, Leandre.
Obra: Els amants, 1927, de Rene Magritte. -
De Salvador Dalí, pintat amb oli sobre tela. Tema oníric. Es troba al museu d'art de Nova York (MoMA).
La composició és tancada, perspectiva linial, poc expressiu, contrast entre tons freds i càlids. Llum tenebrosa.
Significat relacionat amb els somnis, el pas del temps... -
De Pablo Gargallo, una escultura exempta de bronze. De tema religiós i simbòlic. Localitzada a Madrid al Centro de Arte Reina Sofia.
És monocroma, té diferents punts de vista, composició oberta, figura dinàmica, contrast de textures. -
De Leandre Cristòfol, assemblatge de fusta i de vidre. Localitzat a Lleida al museu d'art Jaume Morera. Només té un punt de vista, composició tancada, expressa harmonia i equilibri,textura llisa. Té funció decorativa, per fer craer records, formes de vida...
-
De l'autor Pablo Picasso, pintat amb oli sobre tela. És troba a Madrid, al centro de Arte Reina Sofia.
Té una com posició tancada, profunditat en el quadre, línies rectes. Gran expressivitat i dinamisme, predomina el dibuix sobre el color. Llum irreal i artificial.
Té una funció commemorativa, per recordar la ciutat bombardejada durant la guerra civil espanyola. -
Moviments artístics que comencen a aparèixer en el context de la segona guerra mundial i que es van desenvolupar fins a finals dels anys 60. Els efectes de la guerra queden reflectits en les obres i els moviments arístics del moment; emocions, la bellesa amagada, el caos...
-
El pintor havia de ser literalment dins de l’obra, col·locada al terra sobre la qual s’abocava la pintura per degoteig, amb galledes prèviament foradades o bé utilitzant pals.
Manera de treballar lligada a l’automatisme dels surrealistes. L’artista és relaciona diferent amb l’obra, pintant més que amb la mà amb el cos sencer. Grans formats i s’usarà la tècnica de la pintura embolcallant (all over).
Autors:W. De Kooning.
Obra:Mural (1943) de Jackson Pollock -
Els objectes industrials, els cartells, les imatges...són el tema principal, ja que són el mitjà d’expressió de la societat de consum.
Utilitza les imatges conegudes per les masses, el poble, amb un sentit diferent, per obtenir-ne una nova estètica o per assolir una visió crítica de la societat de consum. Art ambigu i irònic que es troba entre el rebuig del progrès i la seva acceptació o glorificació.
Autors: Andy Warhol, Jasper Johns, Robert Rauschenberg.
Obra: Marilyn Monroe, de Andy Warhol -
Despareix l’objecte artístic tradicional substituït per un esdeveniment en forma d’espectacle. Les accions, efímeres, només resten en forma de vídeo o fotografies fetes curant la “representació”. És valora la idea per sobre de l’objecte artístic. Representa la culminació del procés de desmaterialització de l’obra artística.
Hi ha el Body Art (Günter Brus i Otto Mülh) i el Land Art (Robert Smithson, Christo.
Obra: Spiral Jetty de Robert Smithson, -
De Jackson Pollock, una pintura d'oli, esmalt i pintura d'alumini sobre tela. No segueix cap composició, no hi ha dibuix, i el cromatisme va per lliure. És un quadre molt dinàmic i amb molta expressivitat. Té una temàtica abstracta. Té funció estètica.
-
. Pintura abstracta que barreja gran quantitat de pigment amb materials diversos, com vidres, sorra, carbó... per donar relleu a les obres. Cada pintor té la seva empremta personal (collage, grattage, frottage o dripping).
Autors: Antoni Tàpies, Modest Cuixart i Joan Josep Tharrats.
Obra: Cadira, 1992 d'Antoni Tàpies. -
De Frida Kahlo. Localitzat al museu de Frida Kahlo a Mèxic. Una pintura d'oli sobre tela. Amb una composició oberta, sense perspectiva. Molt expressiu i amb un gran dinamisme. Té uns colors i una llum simbòlics. El quadre té un significat en la fe de la política comunista de l'autora.
-
Coincideix en certs aspectes amb el Pop-Art, tot i les seves grans diferències ideològiques. Utilitza el cos humà com a pinzell O remarca els aspectes més desagradables del consumisme amb l’ús de materials de rebuig.
Autors: Armand Fernandez, Yves Klein.
Obra: Long Term Parking, 1982, de Arman Fernenadez -
S’oposen a l’extrema subjectivitat de l’Expressionisme abstracte. L’ús de formes geomètriques simples i per franges de colors plans, sense relleu, on no es pot veure el gest de la pinzellada.
Autors: Frank Stella, Kenneth Noland.
Obra: Flin flon XIII, de Frank Stella -
Destaca la senzillesa i austeritat formal es basen en la geometria. La despersonalització de l’art porta a l’artista a no executar l’obra, encarregant les peces a la indústria i fent ell el muntatge final.
Autors: Carla Andre, Donald Juud.
Obra:Equivalent VIII, de Carla Andre. -
Obres de caràcter bidimensional o tridimensional amb moviment real i generalment dotades d’un motor.
Obres de tipus bidimensional o tridimensional estàtiques però que produeixen efectes òptics.
Obres transformables, també bidimensionals o tridimensionals, en les quals l’espectador s’ha de desplaçar per apreciar-hi el moviment.
Autors: Calder, Vasarely
Obra:Stabile-mobile, de Calder -
De Andy Warhol. Una pintura acrílica i serigrafia sobre tela. Composició tancada i simètrica. Molt expressiva. Destaca l'estatisme. Els colors llampants predominen per sobre el dibuix. L'autor a través de l'obra fa una denuncia al problema de la incomunicació humana. Té funció estètica, decorativa i simbòlica.
-
Obres d’art fetes amb matrials pobres, com sorra, palla, pedres, branques, fullaraca, fragments de metall o vidre. Es pretén trasbalsar el mercat de l’art utilitzant obres sense cap valor artístic.
Autors: Piero Manzoni i Michelangelo Pistoletto, i Jannis Kounellis.
Obra: Venus of rags, de Michelangelo Pistoletto -
Reacció a la fredor i distanciament de l’art minimalista i conceptual. Molts artistes nord-americans reprengueren la via realista, copiant models fotogràfics de la forma més igual possible. Autors en la pintura:Chuck Close, Robert Nottingham i Richard. En l'escultura: Duane Hanson i John de Andrea.ç
Obra: Biografia, de Chuck Close -
D'Antoni Tàpies. Localitzat al MACBA. Pintat amb una tècnica mixta amb suport de fusta. Predomina la línia amb diferents textures. La pinzellada és ample i gruixuda. S'utilitzen colors terrosos. Composició oberta i simètrica. Predominen les línies verticals i horitzontals. Té un dinamisme marcat pels gargots. És abstracte i de funció estètica.
-
De Joan Miró. Una escultura localitzada al parc de l'Escorxador a Barcelona. Fet amb la tècnica de buidatge, fet amb formigó i recobert de ceràmica esmaltada. Composició vertical i complexa. Predomina la línia horitzontal, té moviment i destaca el color. És de tema al·legòric, amb un significat personal.
-
D'Eduardo Chillida. Escultura exempta feta de formigó i acer amb la tècnica de enofrat de formigó armat. És monòcroma,composició tancada i asimètrica i desproporcionada. Predominen les línies corbes i diagonals que contrasten amb els cables horitzontals i verticals. És dinàmica, busca un equilibri entre moviment i lleugeresa. És expressiva, textura aspre i rugosa. Representa una mà que fa el gest de tancar-se per poder agafar aire. Funció estètica.
-
De Louise Bourgeois. Localitzat a Bilbao. Escultura exempta. Tècnica de fosa i assemblatge, feta de bronze, acer inoxidable i marbre. Monocroma, té múltiples angles de visió. Composició asimètrica i tancada. Predominen les línies corbes, figura amb dinamisme. Textura rugosa. Força expressiva. L'escultura és un homenatge a la mare de l'autor. Funció decorativa.
