-
-
Eren nòmades, caçadors i recol·lectors, es a dir, no tenien un lloc fix i només caçaven quan hi havia necessitat.
-
Augment per la ingesta calòrica, menys morts.
Canvis en el desenvolupament del cervell.
Canvis en la activitat humana fins ben entrada la nit.
Més varietat a la dieta, incorporació d'aliments.
Eliminació de paràsits i bacteris.
Neix la cuina; apareixen els primers utensilis. -
Desapareix la necessitat de migrar per caçar.
-
Primers poblats estables.
Espai de cuina individual.
Magatzem d'aliments.
Noves tècniques i eines per cuinar. -
-
- Apareixen les primeres grans civilitzacions: Mesopotàmia, Egipte, Grècia i Roma
- L'agricultura passa a ser molt important, ja que ofereix grans avantatges al no dependre del temps. (emmagatzematges)
- La cuina ocupa una habitació específica en les cases
-
-
Les classes privilegiades tenien accés a tota la carn, el poble només a llegums, hortalisses i cereals.
Molta producció agrícola, grans consumidors de pa, vi i cervesa.
Fruita variada: dàtils, raïm, melons i síndries. -
Homes i dones menjaven per separat.
Ja tenien culleres i forquilles de fusta i metall, plats i bols.
Feien culte al menjar.
Diverses tècniques de conservació:
Assecat de la carn al sol, salmorra o conservació en sal i confitat o cocció de l'aliment en greix. -
Diverses tècniques de conservació:
Assecat de la carn al sol, salmorra o conservació en sal i confitat o cocció de l'aliment en greix.
Relacionaven en el menjar amb la salut:
- Orxata
- 50 pans diferents
- 17 tipus de cervesa
- Dieta mediterrània
- Banquets
- Confit d'ànec -
Pilar de la Cuina Occidental, cuina exemplar.
-
Deficient en cereals, però apta per cultiu de vinya i oliveres.
Habilitat de navegants i construcció de vaixells.
Tot tipus de carn (predomina xai i porc), caçaven porcs senglars, llop, cèrvol, cabra salvatge i llebre.
Les llets més utilitzades eren les de cabra i ovella.
Primers en fer servir condiments com l'orenga, el llorer, la farigola o el comí.
Molt peix com tonyina, sardines, seitons, turbot, orada.. -
- Primers forners i perfeccionament de la elaboració del pa, es a dir, s'utilitzaven diferents farines, com de civada o d'ordi.
- Van començar a utilitzar l'oli d'oliva per varies coses: destinada al consum humà, hidratar el cos i per fer llum.
- Arbre sagrat: als vencedors de les competicions se'ls hi donava gerres plenes d'oli d'oliva verge.
-
El guardaven en un recipient que es deia cràtera per després servir-lo en copes.
-
- Egis de Rodas (peix perfecte)
- Nereo de Chios (caldo de congre)
- Chariades de Atenes (instrucció del foie-gras)
- Lampria (salsa negre a base de sang)
- Apctonete (invenció embutit)
- Euthyno (llenties i llegums)
- Ariston (guisats, cuina d'evaporació i reducció de caldos)
-
Va ser un general grec i és considerat el primer gastrònom de la història.
Poeta, vivia a les costes de Sicília i va dedicar la seva vida a cultivar l'art del plaer.
Considerat precursor d'Epicur (famós filósof que pregonava l' hedonisme).
Li agradava molt viatjar i experimentar amb receptes noves. -
Preparació llarga i costosa.
Serveis de cuiners (desenvolupat per esclaus) pagats molt cars. -
Gastrònom romà autor de l'obra: De re coquinaria, font essencial per a conèixer la gastronomia del món romà, format per 11 volums i el llibre de cuina més antic del món.
-
Anomenat àrbitre de l'elegància en temps de nerò.
Escritor de l'obra 'Satiricon', on plasma de manera objectiva la vida romana, es a dir, com parar taula, com es prepara un banquet de l'època i els costums de menjar i beure. -
Gaudien sovint de grans banquets, on el menjar era abundant i tot ple de luxe. Menjaven tombats.
-
Podien menjar cereals, llegums, fruites i verudres, cervesa. oli i pa.
Menjaven sentats. -
Caiguda del imperi romà. Descobriments d'Amèrica.
Declivi: invasió àrab S.VIII (avançament produccions agrícoles i culinàries).
Conviuen 2 mons amb visions diferents (religions): món musulmà i cristià. -
Els àrabs arriven a la península ibèrica.
Apareix la canya de sucre, la magrana, l'albergínia, les carxofes, les palmeres datileres, l'enciam i les faves. -
Agricultura de regadiu, millora en el cultiu de l'olivera, procediments injerts (nous arbres), cultiu d'arròs, desenvolupament de bases de rebosteria i refinament dels costums alimentaris amb l'ús de moltes espècies.
-
Han perdurat:
- Cocidos on es barregen verdures, carns i llegums
- Les pilotilles i empanades
- Salaons de les olives
- Escabexats en vinagre
- Fregits de carn i peix com els xurros i bunyols
- Ús general de moltes espècies i plantes aromàtiques
- Barreja del gust dolç en plats salats a través de fruits secs o la mel